Folgueroles

Folgueroles

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 56′ 24″ N, 2° 18′ 59″ E / 41.940116°N,2.316349°E / 41.940116; 2.316349
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Osona
Capital	Folgueroles
Població humana
Població	2.268 (2023) (216 hab./km²)
Llars	18 (1553)
Gentilici	Folguerolenc, folguerolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis de la Comarca d'Osona Mancomunitat Intermunicipal Voluntària «La Plana»
Superfície	10,5 km²
Altitud	552 m
Limita amb	Tavèrnoles Calldetenes Vic Sant Julià de Vilatorta Sant Sadurní d'Osormort Gurb
Organització política
• Alcalde	Miquel Serra Malats (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08519
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08083
Codi IDESCAT	080832
Lloc web	folgueroles.cat

Folgueroles és un municipi de la comarca d'Osona, lloc de naixement de mossèn Cinto Verdaguer. Està situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter. Al poble hi han edificis d'interès en són l'església romànica de Santa Maria i la Casa Museu Verdaguer.^[1]

Les primeres empremtes humanes daten del període calcolític o eneolític (2100 – 1500 aC), també conegut com a edat de bronze inicial. Un notable testimoni de la seva presència es troba al turó de Sant Jordi, on s'ubica el dolmen de Puigseslloses, enterrament en sepulcre megalític. No és en va que just al seu costat, l'any 1477 s'hi edifiqués la capella de Sant Jordi, reformada i ampliada el 1833.

Del període protohistòric, s'han excavat les restes del poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, construïda i habitada pels ausetans (poble ibèric) durant el segle iii aC situat en els primers turons que marquen el límit entre la Plana i les Guilleries (sobre el Mas d'en Coll). La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d'amplada construïda en pedra seca. A la part massissa s'hi adossa una torre quadrangular, en talús.

El terme fou repoblat durant l'alta edat mitjana a l'entorn de l'església de Sta. Maria (documentada ja des del 967). El segle xv es constituí en una petita batllia i quadra autònoma. El nucli del poble es va formar a partir de la fi del segle xvi dins de la sagrera. Durant el segle xviii es van crear els barris de la Ricardera i el carrer de la Font.

Fill il·lustre de Folgueroles és Mossèn Cinto Verdaguer (1845 – 1902), poeta i avantguardista del catalanisme. La seva presència es respira arreu del poble i del seu entorn a través de làpides amb fragments de poesies, monuments com el pedró, la casa-museu, el jardí del poeta situat a la Damunt, i els monòlits que marquen la ruta verdagueriana.

L'activitat principal dels seus habitants sempre ha estat relacionada amb les tasques agrícoles. Durant l'edat moderna i fins al segle xix, aquesta estava complementada per indústria tèxtil, rural i domèstica (putting-out). També destaca, per la seva importància i difusió, l'ofici de picapedrer sorgit arran de les abundants pedreres de gres tou, material molt apreciat en la construcció per la seva docilitat i emprat en bona part dels edificis i escultures de la comarca.

El nom de Folgueroles és una variant de falgueroles, diminutiu de falgueres.^[2] En la forma oficial s'ha mantingut el radical del nom en la varietat antiga (Folg-), però en la pronúncia local és normal sentir a dir "fugaróles" (oït a Vic, Casac. 1920) on es dona una reducció que també es troba en "Fogars". Històricament s'ha escrit amb diverses variants: Felgeirolas (898 i 908), Felcarioles (899), Feleceroles (915), Felgaroles (930), Felgarolis (1067), Folguerolis (segle xii), Ste.Marie de Folgeroles, Falgeroles (principi segle xiii), Folguiroles (1330), Folgaroles (1359).

El terme municipal de Folgueroles (10,99 km², 1.500 habitants i 552 m d'altitud) a la comarca d'Osona (Barcelona), es troba a l'extrem est de la plana de Vic, a l'inici de les Guilleries. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnoles i Gurb (N), Sant Sadurní d'Osormort (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S), i Vic (O) a 5 km de distància, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.

• Llista de topònims de Folgueroles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El petit municipi de Folgueroles es troba en una raconada de la Plana. A la vora de Vic (i les principals vies de comunicació) i alhora allunyada del brogit del món urbà, el seu paisatge presenta una gran varietat de matisos. Pel seu cantó de ponent, el relleu és suau i esquitxat de masies (destaquen Pou de Vida, el Prat, el Raurell, Puigsec, Palou, Puigseslloses, Focs, el Pou, el Godaiol i al bell mig del poble la Sala) i camps de conreu de secà. Solament el trenquen alguns petits turons de marges griso-blaboses de l'eocè mitjà com el de Puigseslloses o Sant Jordi (531 m) i el turó de les Mentides (525 m). En canvi, pel cantó de llevant (ne la línia imaginària formada pels masos de can Garbells, l'Arumí, i Mas d'en Coll), el relleu és abrupte, amb barrancs i fondalades (per on hi discorren torrents com els de Folgueroles, Lledoner, de Pi i les Vall), i cobert de vegetació. Aquí, la presència humana com a element transformador del paisatge és pràcticament inexistent. Solament a les artigues abandonades la flora natural ha estat substituïda per pins pinyers (Pinus pinea) o pinastres (Pinus pinaster). La vegetació és abundant i rica en varietat.

El sotabosc és de boixos, arboç, ginestars i brucs. A la vora dels torrents s'hi pot veure algun trèmol, vern i tortellatge. A les latituds mitjanes hi predomina el bosc d'alzina muntanyenca, esquitxat de rouredes, avellanoses, tremolades i vernedes, hi és omnipresent el roure martinenc (Quercus pubescens) i el roure de fulla gran (Quercus petraea).

El règim de pluviositat correspon al d'un país mediterrani. La mitjana anual és de 650 a 700 mm repartits de manera irregular al llarg de l'any. Plou sobretot a la primavera (mesos de maig i juny) i a la tardor (mesos de setembre i octubre). Per contra els mesos més secs són els d'hivern (gener i febrer) i els d'estiu (juliol i agost), si bé els estius són més plujosos que a la costa.

Com exemplifiquen les dites populars la pluja la porten els vents de llevant, per contra els de ponent són secs ("quan les boires de ponent van a llevant hi van rient i se'n tornen plorant").

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 19 18 18 301 567 960 936 709 735 751

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 837 996 964 918 980 977 1.010 1.115 1.167 1.167

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.322 1.404 1.598 1.724 1.833 1.983 2.154 2.216 2.230 2.259

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 2.298 2.276 2.265 2.254 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902), poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874.
• Joan Farré i Oliver (1957), mestre cisteller.
• Joan Nani Roma Cararach (1972), pilot de motos i cotxes, guanyador del Ral·li Dakar en les dues categories (Motos el 2004 i Cotxes el 2014)

• Plantada de l'Arbre de Maig de Folgueroles

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Folgueroles

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya