Formicàrids
Formicariidae | |
---|---|
remenafulles noble | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Formicariidae G. R. Gray, 1840 |
Gèneres | |
| |
Distribució | |
Els formicàrids (Formicariidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes pròpia de la zona neotropical. Aquesta família es compon de dos gèneres i dotze espècies.[1]
Els estudis filogenètics moleculars van indicar que els Formicariidae, tenen el mateix ancestre comú parafilestisme, a jutjar per la comparació de diverses seqüències d'ADN mitocondrial i ADN nucelar.[2][3]
Morfologia
[modifica]- Són aus de petites a mitjanes, que fan 10 - 24 cm de llargària.
- Tenen ales curtes i arrodonides, potes llargues i cua curta. Un gran cap amb ulls grans.
- El seu plomatge és predominantment de colors modests: marró, oliva, rogenc, negre i blanc.
Hàbitat i distribució
[modifica]Amb hàbits predominantment terrestres, viuen als boscos i selves de l'Amèrica tropical.
Taxonomia
[modifica]Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional, la família està formada per dos gèneres amb 12 espècies:[4]
- Gènere Chamaeza, amb 6 espècies.
- Gènere Formicarius, amb 6 espècies.
Referències
[modifica]- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Antthrushes (Formicariidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, 2020. DOI: 10.2173/bow.formic2.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ Irestedt, Martin; Fjeldså, Jon; Johansson, Ulf S; Ericson, Per G.P «Systematic relationships and biogeography of the tracheophone suboscines (Aves: Passeriformes)». Molecular Phylogenetics and Evolution, 23, 3, 6-2002, pàg. 499–512. DOI: 10.1016/s1055-7903(02)00034-9. ISSN: 1055-7903.
- ↑ Rice, Nathan H. «Further Evidence for Paraphyly of the Formicariidae (Passeriformes)». The Condor, 107, 4, 2005, pàg. 910–915. ISSN: 0010-5422.
- ↑ Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, pàg. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.