Fortuny (novel·la)
 Fragment de la portada de la primera edició  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Pere Gimferrer i Torrens |
| Llengua | català |
| Publicació | 1983 |
| Editorial | Editorial Planeta |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (1983) Premi de la Crítica de narrativa catalana (1983) Premi Joan Crexells de narrativa (1983) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1984) |
Fortuny (1983) és una novel·la en llengua catalana de Pere Gimferrer.
Descripció
[modifica]Obra més propera al nouveau roman que qualsevol altra novel·la experimental del context català,[1] el seu objecte és la recreació del que s'ha anomenat l'imaginari o l'atmosfera Fortuny, a partir de la vida i l'art de Marià Fortuny i de Madrazo com a continuació de l'art del seu pare, Marià Fortuny i Marsal, i tot un conjunt de persones, d'imatges, de moments i de records que hi entren en relació.[2] Se l'ha considerat un singular assaig de roman d'art, comparable únicament amb referents com Pascal Quignard o Roberto Calasso.[3] Poc després de la seva aparició, Octavio Paz el va qualificar com a «llibre no per ser pensat sinó per ser vist a través de la lectura»[4]
Segons el professor Eloi Grasset, el propòsit de Gimferrer amb aquesta obra era doble: a part de traçar la continuïtat de l'esmentat "imaginari Fortuny", molt particular en la cultura europea, eixamplar els usos literaris del català mitjançant l'elecció d'un model de llengua oposat al modelatge de la llengua parlada.[5]
Premis
[modifica]- 1983: Premi Ramon Llull de novel·la
- 1983: Premi de la Crítica de narrativa catalana
- 1983: Premi Joan Crexells de narrativa
- 1984: Premi Crítica Serra d'Or de prosa
Traduccions
[modifica]- Al castellà
- 1983. Traducció de Basilio Losada. Barcelona: Editorial Planeta. ISBN 9788432071683
- A l'holandès
- 1983. Traducció d'Annemieke van de Pas. Amsterdam: De Arbeiderspers.
- Al romanès
- 1988. Traducció de Filip Traian. Bucarest: Univers.
- Al noruec
- 1991. Traducció de Kjell Risvik.Oslo: Gyldendal.
- Al suec
- 1991. Miquel Ibáñez. Värnamo: Brombergs.
- Al francès
- 1992. Mathilde Bensoussan. París: Du Seuil.
- A l'anglès
- 2016. Traducció d'Adrian Nathan West. Boston: David R. Godine.
- A l'italià
- 2016. Traducció de Nicola Palladino. Roma: Aracne.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Carol 2016, pàg. 34.
- ↑ Carol 2016, pàg. 135.
- ↑ Cairol 2013, pàg. 106.
- ↑ «La trama mortal», El País (12/03/1984). Citat a Grasset 2020, pàg.285.
- ↑ «Grasset 2020, pàg.286.
- ↑ Carol 2016, pàgs. 298-299.
Bibliografia
[modifica]- Carol Geronès, Lídia. Fortuny de Pere Gimferrer o un bric-à-brac de la Belle Époque. Una novel·la singular en el panorama narratiu dels anys vuitanta. (Tesi doctoral). Universitat de Girona, 2016 [Consulta: 4 setembre 2019].
- Cairol, Eduard «El agente provocador: Pere Gimferrer y la literatura artística». Tropelías. Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, núm. 29, 2n semestre 2013.
- Grasset, Eloi El reciclaje de lo aprendido: "Fortuny" (1983). La trama mortal. Pere Gimferrer y la política de la literatura (1962 - 1985). Sevilla: Editorial Renacimiento, 2020, p. 285-293 (Iluminaciones, nº 143). ISBN 9788418387104.