Fotografia de natura

La fotografia de natura fa referència a un ampli rang de gèneres fotogràfics que tenen la finalitat de mostrar els elements de la natura: paisatges, la vida salvatge, animals, plantes i altres organismes. La fotografia de natura tendeix a posar un fort èmfasi sobre el valor estètic de la fotografia més que altres gèneres fotogràfics, com el fotoperiodisme i la fotografia documental;^[1] malgrat tot, però, els fotògrafs de natura tendeixen a ser el màxims objectius possible complint un codi ètic. Té un seguit de subgèneres segons l'objecte fotografiat o tècnica emprada. La fotografia de vida salvatge, la paisatgística, la submarina, la nocturna, la macrofotografia,...

Els fotògrafs de natura publiquen en revistes científiques, culturals i de viatges. Les revistes en les quals publiquen i tenen més renom internacionals són la National Geographic Magazine, National Wildlife Magazine, Audubon Magazine, o d'altres molt més específiques com Outdoor Photographer i Nature's Best Photography. Alguns dels fotògrafs de natura més coneguts inclouen Ansel Adams, Frans Lanting, Galen Rowell, Philip Hyde, Eliot Porter i Art Wolfe, i també els catalans Oriol Alamany, Iñaki Relanzón, Albert Masó o Francesc Muntada; alguns agrupats en la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura.^[2]

Es tracta d'un tipus de fotografia de naturalesa en la qual es capten grans escenaris de la naturalesa. Solen utilitzar-se objectius de gran angular i obertures molt reduïdes per poder treballar a la major profunditat de camp possible.^[3]

Les tècniques utilitzades en la fotografia del món salvatge difereixen a les utilitzades en fotografia de paisatges. Solen utilitzar-se altes velocitats d'obturació per poder capturar el moviment. Per aconseguir un nivell adequat d'exposició s'utilitzen objectius clars i d'elevat angular. Els grans fotògrafs de vida salvatge solen anar equipats amb objectius de potent zoom per poder treballar a distància i evitar ser vists.^[4]

Es tracta d'un tipus de fotografies de naturalesa que es pren a distàncies molt curtes i en les quals es busquen els petits detalls de la naturalesa. Es poden usar objectius macro, flaix anul·lar, plat micromètric, trípode o sac d'arròs. Entre les dificultats pròpies estan aconseguir l'enfocament, eliminar el moviment, profunditat de camp i il·luminació adequada.^[5]

Fotografia d'aproximació: Petits teleobjetius (fongs, papallones, plantes…).

• Micro fotografia: Fotos realitzades a través d'un microscopi (protozous, algues…..).
• Caça fotogràfica: Grans teleobjetius, Hide i camuflatge. Fototrampeig (mamífers, aus, rèptils…).
• Fotografia subaqüàtica: Càmeres estances, equips d'immersió (peixos, algues, corals, mol·luscs..).
• Astrofotografia: Fotografies a través de telescopi (Lluna, Sol, estels, nebuloses…).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotografia de natura

• Fotografia de vida salvatge