Francesc Maspons i Anglasell
 Francesc Maspons i Anglasell a la taula presidencial de l'Aberri Eguna de 1933, en Sant Sebastià  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juliol 1872 Barcelona |
| Mort | 26 novembre 1966 (94 anys) Bigues (Vallès Oriental) |
| President Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya | |
| 1930 – 1936 | |
| President Centre Excursionista de Catalunya | |
| 1927 – 1931 | |
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |
| 1918 – 1920 | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Blai Einer, «Capcigrany» |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat, excursionista |
| Participà en | |
| 12 maig 1934 | Manifest per la conservació de la raça catalana |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Francesc de Sales Maspons i Labrós |
Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 22 de juliol de 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 26 de novembre de 1966) fou un jurista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou elegit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.[1][2]
També fou membre comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931) i president de l'Association Internationale pour l'Étude des Droits des Minorités de la Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Economia, que presidí del 1955 al 1958. També fou membre d'honor de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català.[3]
Obres
[modifica]- Miquel Grau (1894), novel·la
- Carta al señor Felipe Bertrán y de Amat acerca del régimen jurídico de Cataluña (1895)
- Nostre dret familiar segons els autors clàssics Fontanella, Càncer, Comes, Mieres, Ferrer, etc (1899)
- Qüestions civils estudiades segons nostre dret per Lluís de Peguera (1913)
- Institucions de dret català (1921)
- Texts de dret català antic (1922)
- Col·lecció documentada de les sentències del tribunal suprem referides a Catalunya. Any 1860 a 1863 (1926-27)
- El testament parroquial (1927)
- L'esperit del dret públic català (1932)
- La llei de la família catalana (1935)
- El règim successori català (1938)
- Les minories nacionals i la Societat de Nacions. Punt de vista català sobre el procediment de protecció de les minories nacionals (1929)
- Tornat de Ginebra (1929)
- Estatut interior de Catalunya. Vot particular (1932)
- L'aplicació de l'Estatut de Catalunya (1932)
- La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola (1932)
- El dret canònic, primer supletori català (1956)
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- ↑ Roma, F. Història social de l'excursionisme català. Dels orígens a 1936 i el franquisme (en catalana). Barcelona: Oikos-Tau, 1996.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
Vegeu també
[modifica]- Capcigrany, novel·la de Blai Einer.
- Records d'excursió, recull de records de la seva activitat excursionista.
Enllaços externs
[modifica]- Biografia
- Pàgina a la web municipal de Bigues i Riells.
- Francesc Maspons i Anglasell: Polític, jurista, periodista (1872-1967): Tesi doctoral de José Manuel García Izquierdo
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Narcís Verdaguer i Callís | President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1918-1920 | Succeït per: Joan Martí i Miralles |