Francisco Diago
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1562 (Gregorià) Viver (Alt Palància) |
| Mort | 23 maig 1615 (52/53 anys) València |
| Cronista Major d'Aragó | |
| 1614 – 1614 ← Bartolomé Llorente y García (en)  – Bartolomé Leonardo de Argensola → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, historiador, cronista |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Francisco Diago (Viver, 1562 (Gregorià) - València, 23 de maig de 1615) fou un teòleg valencià.[1]
Fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior (1603) de Sant Onofre de València. En acabar els seus estudis va obtindre el doctorat i la càtedra de teologia. Va portar a terme diferents estudis de caràcter històric que donaren lloc a un nombre important d'obres, entre les quals cal destacar les següents:[2][3]
- Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer (1600)
- Historias de los victoriosísimos, antiguos Condes de Barcelona (1603)
- Anales del Reyno de Valencia (1613)
Va morir a l'edat de 53 anys, després d'haver sigut nomenat per Felip III de Castella, un any abans, cronista major de la Corona d'Aragó.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Francisco Diago». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-05-19, p. 282. ISBN 978-84-490-5092-3.
- ↑ Smoller, Laura Ackerman. The Saint and the Chopped-Up Baby: The Cult of Vincent Ferrer in Medieval and Early Modern Europe (en anglès). Cornell University Press, 2014-01-24, p. 191. ISBN 9780801470967.
- ↑ «Francisco Diago | Real Academia de la Historia». [Consulta: 19 abril 2020].