Francisco Diago

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Diago

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1562 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Viver (Alt Palància) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1615 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Cronista Major d'Aragó
1614 – 1614
← Bartolomé Llorente y García (en) TradueixBartolomé Leonardo de Argensola → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, historiador, cronista Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Francisco Diago (Viver, 1562 (Gregorià) - València, 23 de maig de 1615) fou un teòleg valencià.[1]

Fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior (1603) de Sant Onofre de València. En acabar els seus estudis va obtindre el doctorat i la càtedra de teologia. Va portar a terme diferents estudis de caràcter històric que donaren lloc a un nombre important d'obres, entre les quals cal destacar les següents:[2][3]

  • Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer (1600)
  • Historias de los victoriosísimos, antiguos Condes de Barcelona (1603)
  • Anales del Reyno de Valencia (1613)

Va morir a l'edat de 53 anys, després d'haver sigut nomenat per Felip III de Castella, un any abans, cronista major de la Corona d'Aragó.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Francisco Diago». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jiménez Sureda, Montserrat. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-05-19, p. 282. ISBN 978-84-490-5092-3. 
  3. Smoller, Laura Ackerman. The Saint and the Chopped-Up Baby: The Cult of Vincent Ferrer in Medieval and Early Modern Europe (en anglès). Cornell University Press, 2014-01-24, p. 191. ISBN 9780801470967. 
  4. «Francisco Diago | Real Academia de la Historia». [Consulta: 19 abril 2020].