Francisco de Paula Candau Acosta

Francisco de Paula Candau Acosta

Nom original	(es) Francisco de Paula Candau
Biografia
Naixement	3 març 1823 El Coronil (Província de Sevilla)
Mort	24 desembre 1883 (60 anys) Sevilla (Espanya)
Ministre de la Governació
5 d'octubre de 1871 – 21 de desembre de 1871
← Manuel Ruiz Zorrilla Práxedes Mateo Sagasta →
5 d'octubre de 1872 – 21 de desembre de 1872
← Práxedes Mateo Sagasta Manuel Ruiz Zorrilla →
Diputat al Congrés dels Diputats
26 d'abril de 1871 – 28 de juny de 1872
Antonio Pedregal Guerrero →
Circumscripció	Marchena
Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 24 de desembre de 1883
Francisco Ruiz Martínez →
Circumscripció	Marchena
Dades personals
Formació	Universitat de Sevilla
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Constitucional
Família
Pare	Simón Candau Superville
Llista Alcalde del Coronil Diputat al Congrés dels Diputats

Francisco de Paula Candau Acosta (El Coronil, 3 de març de 1823 - Sevilla, 24 de desembre de 1883) va ser un polític espanyol del segle xix, ministre durant el sexenni democràtic.

Era fill de Simón Candau Superville, un llenguadocià que es va quedar a Espanya després de la invasió napoleònica. Va estudiar Dret en la Universitat de Sevilla, i fou escollit alcalde d'El Coronil (Sevilla) en 1854. A partir d'aquí es va iniciar la seva carrera política arribant en 1857 a ser diputat per Alcalá de Guadaíra. En 1861 va ser Diputat de Corts pel districte de Marchena-Osuna al que va representar pel Partit Progressista fins a 1868.

Va participar en la Revolució de Setembre del 68 formant part de la Junta Revolucionària de Sevilla i participant en la redacció del programa que després adoptarien les altres juntes. Durant el regnat d'Amadeu I va ser President del Consell Superior d'Agricultura culminant el seu ascens polític en convertir-se en Ministre de Governació en dues ocasions, primer en el Gabinet del General Malcampo en 1871 i després en 1872 al govern de Francisco Serrano.^[1][2]

La por al fet que es desencadenessin successos com els ocorreguts en la Comuna de París el va portar a deslligar la repressió contra les organitzacions obreres, iniciant-se un debat en les Corts espanyoles que va durar 21 dies sobre la possibilitat d'il·legalitzar la Internacional, cosa que finalment ordenà per considerar-la atemptatòria contra la seguretat de l'Estat, i aquesta passà a la clandestinitat. Ell mateix va ser qui va presentar a les Corts aquest projecte de llei.

Després de la restauració borbònica es va convertir en un dels notables designats per formular la Constitució de 1876 amb Cánovas del Castillo i fou elegit diputat pel districte de Marchena a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1881.^[3]

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Ruiz Zorrilla Práxedes Mateo Sagasta	Ministre de la Governació (octubre-desembre) 1871 (octubre-desembre) 1872	Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta Manuel Ruiz Zorrilla