Franz Xaver von Zach

Franz Xaver von Zach

Biografia
Naixement	4 juny 1754 Bratislava (Eslovàquia)
Mort	2 setembre 1832 (78 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 29
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom
Ocupador	Observatori de Gotha
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1809–) Royal Society (1804–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències Útils Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències
Alumnes	Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger
Altres
Títol	Baró
Premis
Membre de la Royal Society  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

Baró Franz Xaver von Zach (Bratislava, 4 de juny de 1754 - París, 2 de setembre de 1832), (en hongarès: Zách János Ferenc) va ser un astrònom alemany nascut a la ciutat de Pest, Hongria. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria.^[1]

Va servir per algun temps en l'armada austríaca, i després va viure a Londres des de 1783 fins a 1786 com a tutor a la casa del ministre saxò, Compte Brühl. En 1786 va ser nomenat per Ernest II de Saxònia-Gotha-Altenburg director del nou Observatori de Gotha fins a 1791. Prop del terme del segle xviii, va organitzar un grup de 24 astrònoms per preparar-se per a una cerca sistemàtica del "planeta perdut" predit per la Llei de Titius-Bode entre Mart i Júpiter. Ceres va ser descobert per accident, just quan s'estava iniciant la cerca. Des de 1806 Zach va acompanyar a la vídua del duc en els seus viatges al sud d'Europa. Va morir a París en 1832.

Zach va publicar Taules del Sol (Gotha, 1792; edició nova i millorada, ibíd., 1804), i nombrosos assajos sobre temes geogràfics, particularment sobre les posicions geogràfiques de molts pobles i llocs, els quals va determinar en els seus viatges amb un sextant.

El fet més rellevant de l'astrònom, després de tot, va ser l'edició de tres columnes científiques de gran valor: Allgemeine Geographische Ephemeriden (4 vols., Gotha, 1798-1799), Monatliche Correspondenz zur Beförderung der Erd- und Himmels-Kunde (28 vols., Gotha, 1800-1813, des de 1807 editat per Bernhard von Lindenau), i Correspondance astronomique, geographique, hydrographique, et statistique (Genoa, 1818-1826, 14 vols., i un volum quinzé, suprimit per la instigació dels Jesuïtes).

Va ser elegit com a membre de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia en 1794.

El 1808, von Zach es trobava a Marsella, on va observar i explicar el fenomen de la muntanya del Canigó, als Pirineus orientals, que es pot veure dues vegades a l'any des d'allà, a 250 km de distància, per refracció de la llum.^[2]

L'asteroide (999) Zachia i el cràter Zach a la Lluna tenen el seu nom, mentre que l'asteroide (64) Angelina rebé aquest nom per una estació astronòmica que va crear prop de Marsella.

• El cráter lunar Zach s'anomena així per la seua memoria.^[3]
• L'asteroide (999) Zachia^[4] també duu el seu nom, mentre que l'asteroide (64) Angelina^[5] s'anomena així per una estació astronòmica que va crear prop de Marsella.

• Brosche, P.: Der Astronom der Herzogin, Acta Historica Astronomiae Vol. 12 Frankfurt am Main: Deutsch, 2001 ISBN 978-3-8171-1656-0
• Cunningham, C. (ed.) (2004): The Collected Correspondence of Baron Franz von Zach. Vol. 1: Letters between Zach and Jan Sniadecki 1800-1803 Surfside, Fla. (PO Box 547232, Surfside, FL 33154): Star Lab Press ISBN 0-9708162-4-3
• Cunningham, C. (ed.) (2006): The Collected Correspondence of Baron Franz von Zach. Vol. 2: Letters between Zach and Lajos Schedius. Surfside, Fla. (PO Box 547232, Surfside, FL 33154): Star Lab Press ISBN 0-9708162-7-8
• Vargha, M., 2005: Franz Xaver von Zach (1754-1832): His Life and Times. Konkoly Obs. Monographs No. 5, Budapest.
• Gosteli, L; Boschung, O; Brosche, P (1998), «Astronomer, world citizen, bladder calculus patient.