La Fuliola

La Fuliola

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 42′ 55″ N, 1° 01′ 09″ E / 41.715277777778°N,1.0191666666667°E / 41.715277777778; 1.0191666666667
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Urgell
Capital	la Fullola
Població humana
Població	1.223 (2023) (110,18 hab./km²)
Llars	38 (1553)
Gentilici	Fuliolenc, fuliolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	11,1 km²
Altitud	275 m
Limita amb	Castellserà Ivars d'Urgell Tornabous Agramunt Penelles
Identificador descriptiu
Codi postal	25332 i 25...
Codi INE	25096
Codi IDESCAT	250962
Lloc web	fuliola.cat

La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell.

Hi ha dues versions pel que fa a l'origen del nom del poble. La primera diu que prové de l'àrab al-folia, que vol dir lloc. La segona el relaciona amb la paraula fulla o fulleta, d'aquí ve que en el seu escut hi aparegui una fulla.^{[cal citació]}

Segons la carta de població (1080) de la Fuliola, el comte d'Urgell Ermengol IV cedeix a Guillem d'Isarn la quadra de la Fuliola per bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. A la fi del segle s'havia construït la torre, l'església i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, passà a l'església de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries a la successió del comtat, per part dels Cabrera deixaren despoblada la vila i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280 per repoblar el lloc. El rei Pere II havia donat la Fuliola i Boldú a Pere Gener de Montblanc.^{[cal citació]}

Fou de la jurisdicció de Poblet des del 1415. El nucli primitiu era tancat i voltat de muralles. Al segle xvi ja hi havia construccions fora de la muralla, a l'anomenat Raval. Com a tots els pobles de la contrada, l'arribada del canal d'Urgell, construït entre 1852 i 1862, transformà les terres eixutes en grans extensions de regadiu i va comportar un profund canvi en l'organització agrícola i l'evolució econòmica, així com un gran revulsiu demogràfic. Des d'aquell moment es manté el creixement urbanístic al peu de la carretera, que actualment divideix en dos el municipi i que ben aviat tindrà una variant que desviarà el trànsit pesat per fora de la població.^[1]

• Llista de topònims de la Fuliola (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 25 28 38 203 417 653 538 673 792 949

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 978 1.029 1.014 1.330 1.366 1.267 1.309 1.343 1.322 1.322

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.264 1.255 1.251 1.253 1.234 1.235 1.225 1.270 1.320 1.294

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 1.260 1.217 1.250 1.238 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• 26 de juliol - Santa Anna, Festa Major d'Estiu en honor de la patrona del poble.
• 13 de desembre - Santa Llúcia, Festa Major d'Hivern en honor de la patrona de l'església.
• Festes del Segar i del Batre. El segar se celebra al juny i el batre al juliol.

• Carnestoltes. Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.

• Col·lecció Josep Pané d'Armes Antigues i Eines del Camp.^[2]
• Hi ha masies com la Masia Graells,^[3] la Masia Ribalta Ros^[4] o la Masia Utgés.^[5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Fuliola

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina web de La Fuliola i Boldú
• Festes del segar i el batre http://www.segaribatre.cat/ Arxivat 2010-08-30 a Wayback Machine.