Gabriel Antón Iboleón
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 setembre 1854 Ferrol (província de la Corunya) |
Mort | 2 febrer 1924 (69 anys) Madrid |
Ministre de Marina | |
15 de setembre de 1923 – 12 de febrer de 1924 | |
Activitat | |
Ocupació | Almirall |
Família | |
Parella | Angeles Rozas y Fernández-Flórez |
Germans | Emilio Antón Iboleón |
Premis | |
Gabriel Antón Iboleón (Ferrol, 1854 - Madrid, 2 de febrer de 1924)[1] fou un militar de l'Armada Espanyola, accidentalment ministre de la Marina.
Biografia
[modifica]Era fill de Manuel Antón y Castillo (1819-1905), cònsol d'Alemanya i vicecònsol del Regne Unit, dels Països Baixos i de Dinamarca a Ferrol, així com un important armador i navilier. Un dels seus germans, Manuel, seria capità de navili i un altre, Manuel Antón Iboleón, seria alcalde de Ferrol.[2]
Ingressà a l'Armada Espanyola, va aconseguir en 1913 la graduació de contralmirall i el càrrec de Secretari del Consell Suprem de Guerra i Marina.[3] Finalment arribaria a la d'almirall, va ser almirall cap de l'Estat Major Central de l'Armada (AJEMA) de 1920 a 1924 i formava part de la Junta de Defensa Nacional. Havia rebut la Gran Creu del Mèrit Naval en 1881, quan encara era alferes de navili.,[4] el 1921 va rebre la Gran Creu del Mèrit Militar[5] i el gener de 1924 la Gran Creu de Sant Hermenegild.[6] Va ocupar provisional el càrrec de Ministre de Marina durant el directori militar de Primo de Rivera. Va morir quan portava uns cinc mesos en el càrrec.
Referències
[modifica]- ↑ Notícia de la mort al diari ABC
- ↑ Emilio Antón e Iboleón, tres veces alcalde de Ferrol. Una personalidad muy relevante en la ciudad a Galicia Ártabra
- ↑ Diari Oficial del Ministeri de Guerra, 1913
- ↑ El Eco de Cartagena, 1881
- ↑ Gaceta de Madrid, 19 de febrer de 1921
- ↑ Diari Oficial del Ministeri de Guerra, 4 de gener de 1924
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Juan Bautista Aznar-Cabañas | Ministre de Marina 1923-1924 | Succeït per: Ignacio Pintado y Gough |