Gaspar de Borja y Velasco
Gaspar de Borja y Velasco (Villalpando, Zamora, 26 de juny de 1580 - Madrid, 28 de desembre de 1645) va ser un religiós espanyol que va ocupar diversos càrrecs polítics i eclesiàstics.[1]
Fill del sisè duc de Gandia, Francesc Tomàs de Borja i de Juana Enríquez de Velasco. Era besnet de sant Francesc de Borja i cosí del duc de Lerma.[1] Va ser un dels dos germans del setè duc de Gandia Carles de Borja que va ser enviat a l'església; el segon, Baltasar, va ser bisbe de Mallorca.[2]
Va estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares i va ser col·legial del Colegio Mayor de San Ildefonso. De ben jove ja va ser nomeat canonge i ardiaca de Conca i, més tard, ardiaca de la catedral de Toledo.[1]
Va ser creat cardenal de Santa Susanna per Pau V el 1611. Des d'ençà va residir habitualment a Roma, cinc anys després assumia el títol de la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, vinculat als prelats espanyols tradicionalment.[2]
En llur carrera eclesiàstica també va ser bisbe d'Albano (1630), arquebisbe de Sevilla (1632) ad commendam i arquebisbe de Toledo (1645) en propietat, si bé va ocupar-lo efímerament.[2] D'altra banda, va ocupar diversos polítics: virrei de Nàpols (1620), conseller d'Estat (1623); va ser ambaixador d'Espanya a Roma entre 1616 i 1619, posteriorment ho fou de nou entre 1631 i 1645.[1]
A Roma va ser participant dels conclaves de Gregori XV i Urbà VIII. Va protagonitzar un enfrontament amb Urbà VIII acusant-lo d'omissió de les seves funcions, per poc zel religiós arran de la invasió d'Alemanya per part del rei protestant de Suècia, ofenent profundament al papa.[2] Gaspar de Borja hagué de retirar-se de Roma després de la promulgació de la butlla «borgiana», que obligava als bisbes a residir a llurs diòcesis, redactada especialment per a Gaspar.[3] En tornar a la península, passà a presidir el Consell Reial, després el Consell d'Aragó i, finalment, el d'Itàlia.[1]
El 1643 va ser proposat a arquebisbe de Toledo, però Urbà VIII s'hi negà, i Gaspar no pogué accedir a l'arquebisbat fins al 1645 durant el ponfiticat d'Innocenci X. Gaspar de Borja va morir el 28 de desembre de 1645, i va ser enterrat en un nínxol senzill de la Capella de Santiago de la catedral de Toledo.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fernández Collado, Ángel. Los informes de visita ad limina de los arzobispos de Toledo (en castellà). Toledo: Universidad Castilla-La Mancha & Estudio Teológico de San Ildefonso, 2002, p. 47-48.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Carbonell Buades, 2013, p. 448.
- ↑ Carbonell Buades, 2013, p. 449.
Bibliografia
[modifica]- Carbonell Buades, Marià «Col·leccionistes borgians en època barroca: una dama, un cardenal, un poeta». Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, 4, 2013, pàg. 439-462.
| Precedit per: Pedro Téllez-Girón y Velasco | Virrei de Nàpols 1620 | Succeït per: Antonio Zapata |
| Precedit per: Carlo Emanuele Pio di Savoia | Cardenal-bisbe d'Albano 1630-1632 | Succeït per: Bernardino Spada |
| Precedit per: Diego de Guzmán y Haro | Arquebisbe de Sevilla 1632 - 1645 | Succeït per: Agustín Spínola |
| Precedit per: Ferran d'Àustria | Arquebisbe de Toledo 1645 | Succeït per: Baltasar Moscoso y Sandoval |