Gaston Modot

Plantilla:Infotaula personaGaston Modot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Le Raincy (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri des Batignolles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0595321 Allocine: 2322 Allmovie: p49837 TMDB.org: 11543
Discogs: 3139385 Find a Grave: 75353538 Modifica el valor a Wikidata

Gaston Modot (31 de desembre de 188719 de febrer de 1970[1][2]) va ser un actor cinematogràfic de nacionalitat francesa.

Biografia

[modifica]

Nascut en París, França, i fill d'un arquitecte,[1] Modot es va interessar per la pintura i va viure en Montmartre en els inicis del segle xx, on va conèixer a Pablo Picasso i a Amedeo Modigliani, així com a escriptors com Blaise Cendrars.

Gràcies al seu interès per la pintura, Modot va crear decorats cinematogràfics, la qual cosa li va facilitar començar a treballar com a actor. En 1909 va iniciar la seva carrera artística treballant amb Léon Gaumont, i en els següents 20 anys va actuar en tota mena de gèneres en el cinema mut. En els seus inicis es va dedicar, sobretot, al cinema còmic, sent dirigit per Jean Durand, i actuant en les sèries de pel·lícules de Onésime i Calino. A més, amb Joë Hamman va rodar en la La Camarga diverses produccions western.

Després de la Primera Guerra Mundial, Gaston Modot es va interessar pel cinema intel·lectual francès, formant part de projectes dirigits per Louis Delluc, Germaine Dulac o Abel Gance. Així, en 1917 va ser l'actor principal en la pel·lícula de Abel Gance Mater dolorosa, i va participar en les pel·lícules avantguardistes de Dulac i Delluc La fête espagnole (1919) i Fièvre (1921). Amb Max Linder va actuar en el film d'Abel Gance Au secours! (1924), i a la fi dels anys 1920 també va participar en produccions germànic franceses.

Un dels seus papers de major fama va ser el de Manns en la pel·lícula de Luis Buñuel L'Âge d'or (1930). La seva primera actuació al cinema sonor va arribar amb la cinta de René Clair Sous les toits de Paris (1930). Ell i Jean Gabin van treballar en la pel·lícula de Julien Duvivier Pépé le Moko (1937). També va participar en els clàssics de Jean Renoir La Grande Illusion i La Règle du jeu, així com en el producció de tres hores Les Enfants du paradis (1945), de Marcel Carné.

Gaston Modot va finalitzar la seva carrera artística en 1962, després d'actuar en diversos centenars de produccions. Va morir a París, França, en 1970. Va ser enterrat al Cementiri des Batignolles, a París.

Filmografia

[modifica]

1909

[modifica]

Curts dirigits per Jean Durand:

1910

[modifica]

Curts dirigits per Jean Durand:

1911

[modifica]

Curts dirigits per Jean Durand:

1912

[modifica]

Curts dirigits per Jean Durand:

1913

[modifica]

Curts dirigits per Jean Durand, llevat que s'indiqui el contrari:

1914

[modifica]

Films dirigits per Jean Durand, llevat que s'indiqui el contrari:

Període 1915-1919

[modifica]

Període 1920-1929

[modifica]

Període 1930-1962

[modifica]

Televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Archives numérisées de l'état civil de Paris, acta de naixement núm. 14/15/1888, amb esment marginal de la mort. Acta de 2 de gener de 1888 indicant « nascut el 31 de desembre últim» (consultat el 5 de juliol de 2012)
  2. Noticia en LesGensducinema.com.

Bibliografia

[modifica]