Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor

Bandera Escut d'armes
Localització
41° 41′ 00″ N, 2° 23′ 35″ E / 41.68339°N,2.39295°E / 41.68339; 2.39295
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Oriental
Capital	Sant Pere de Vilamajor
Conté la subdivisió	el Sot de l'Om
Població humana
Població	4.862 (2023) (140,12 hab./km²)
Llars	100 (1553)
Gentilici	Vilamajorenc, vilamajorenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	34,7 km²
Banyat per	la Tordera
Altitud	305 m
Limita amb	Montseny Llinars del Vallès Sant Antoni de Vilamajor Santa Maria de Palautordera Fogars de Montclús Sant Esteve de Palautordera Cànoves i Samalús
Identificador descriptiu
Codi postal	08458
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08234
Codi IDESCAT	082346
Lloc web	vilamajor.cat

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018). Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. També conegut com a Vilamajor (Vilamagore / Vilamaiore). El cap del municipi és la Força de Vilamajor.^[1]

• Llista de topònims de Sant Pere de Vilamajor (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat al seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb una àrea de 35  km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l'est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l'oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.^[2]

Tagamanent	Montseny	Fogars de Montclús
Cànoves i Samalús		Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera
Cardedeu	Sant Antoni de Vilamajor	Llinars del Vallès

La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d'allà dona accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.

Des del nucli urbà de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1,5 km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.

El municipi és travessat pel sender de petit recorregut de 18 km anomenat Sender del Pi Novell PR-C 139 ^[3] que uneix el municipi amb el Pla de la Calma connectant els senders de gran recorregut: GR 97 i GR 5.

No té cap estació ferroviària, tot i que les més properes són l'Estació de Llinars del Vallès i l'Estació de Palautordera.

El punt més alt del terme municipal és el turó del Samont a una altitud de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor a uns 255 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samont, hi destaquen els següents turons:^[4]

• el turó d'en Cuc amb 1225m,
• el turó del Pi Novell 1215m
• el turó de la Moixa (Roquet) amb 1168m
• el turó de la cova amb 1101m,
• el turó de Palestrins, 1060m
• el turó de Sant Elies amb 1003m.

Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l'activitat econòmica de la ramadera i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme. La part sud del terme és més plana, ja situada al Vallès. Més poblada, hi viu cap al 90% de la població. L'activitat econòmica ha estat l'agricultura però ha cedit terreny als serveis i a la construcció.

El terme de Sant Pere de Vilamajor té dues conques:

• La del riu Tordera on hi van a parar les aigües dels torrents de la Font Fresca o de la Font Ferrussa.
• La del riu Mogent (riu Congost-riu Besòs) on hi van a parar les següents rieres:
  • La riera de Vilamajor neix sota el turó de la Moixa (entre el turó del Samont i el turó de la Cova) i travessa el terme de nord a sud pel sot del Cortès fins a desembocar al riu Mogent, a Llinars del Vallès. La riera de Vilamajor baixa, envoltada per una banda pels turons de l'Uixola i Palestrins i, per l'altra, pels turons de Sant Elies i de Plansaparera. La riera de Vilamajor canvia de nom segons l'indret per on passa, a l'inici se la coneix com la riera de la Moixa, després com a riera del Cortès, més avall com a riera de Canyes i finalment com a riera de Llima (o Llimac).
  • La riera de Vallserena
  • La riera de Brugueres

En el municipi de Sant Pere de Vilamajor hi ha un gran nombre de fonts que encara ragen de les quals destaquen:

• Font de Can Parròquia (325m) es troba al veïnat del Sot de L'om (Can Parròquia)
• Font de Mas Forts (400m) situada al veïnat de Canyes (Els refugis del Montseny)
• Font del Ferro (710m) també al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
• Font del Sofre (725m) la podem trobar al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
• Font Borrell (760m) situada al veïnat de Canyes (prop del Cortès)
• Font de Mas Joan (760m) al veïnat de Santa Susanna (prop de l'església de Santa Susanna)
• Font del Cortès al veïnat de Canyes
• Font del Faig, a la falda nord del turó del Samont
• Font del Roure, al veïnat de Brugueres
• Font Fresca del Samont, al veïnat de Santa Susanna

El terme municipal Vilamajor era un dels més extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aquí el seu nom. El 1599, s'independitzà la vila de Cardedeu retallant així la seva superfície. Al segle xix, s'independitzà el poble de Sant Antoni de Vilamajor (antigament conegut com a Vilanova de Vilamajor) juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. Actualment, està composta per dues parròquies: Sant Pere de Vilamajor i Santa Susanna de Vilamajor i compren 3.474 hectàrees, és a dir, 34,74 quilòmetres quadrats.

El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor està format actualment per 8 veïnats:^[5] el veïnat de Santa Susanna, Muntanya, el veïnat de Canyes, el veïnat del Sot de l'Om, el veïnat del Pla, el veïnat dels Boscassos i Vallserena, el veïnat de les Brugueres i el veïnat del Bruguer. La població de Sant Pere de Vilamajor és dispersa i es concentra en diversos barris, nuclis i urbanitzacions.

Majoritàriament agrícola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la història medieval, car on actualment es troba l'església, hi havia el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Alfons el Cast hi va néixer el 1154, tot i que també podria haver nascut a Osca.^[6]

Sí l'estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l'altra és la seva llarga història. I és que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibèriques i romanes fan pensar que hagué un vicus iber i, posteriorment, una vil·la romana la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle ix hagué a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església. Encara es conserva la làpida del prevere Orila, rector de la primitiva església de Sant Pere de Vilamajor, que morí als 80 anys el 872 dC.

Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensió era propietat directa del comtat de Barcelona En el segle xi, en època dels comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de Sant Pere i que és conegut amb el nom de la Força. Parlem de la primera o segona (segons el segle) població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès Oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importància que tingué.

L'any 1384, el rei Pere el Cerimoniós concedí a Vilamajor el títol de Carrer i Braç de Barcelona i disposava que tots els veïns de Vilamajor poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, des de Tortosa, el rei Joan el Caçador confirmava aquesta distinció afegint-hi el de membre de Barcelona.

Amb el pas del temps, Vilamajor va perdre importància. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrèmol de Catalunya de 1448 va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable.

Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere anà perdent a poc a poc població. A principis del segle xx amb la revolució industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caràcter modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residència que actualment genera un nou creixement demogràfic del poble.

Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut oficial	Bandera oficial
Escut de la Batllia Reial de Vilamajor	Escut de la Reial Vila de Vilamajor	Escut de l'Ajuntament Constitucional de Sant Pere de Vilamajor	Escut de l'Alcaldia Constitucional de Sant Pere de Vilamajor	Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor	Alcaldia de La Força de Vilamajor	Escut de Sant Pere de Vilamajor	Escut oficial de Sant Pere de Vilamajor	Bandera oficial de Sant Pere de Vilamajor
1761 i anterior	Principis del segle xix	Mitjan segle xix	Finals del segle xix	II República Espanyola	Guerra Civil espanyola. segle xx	Franquisme i finals del segle xx	Escut oficial actual	Bandera oficial actual

Sant Pere de Vilamajor

La geganta Loreto, el gegantó Quico i el gegant Alfons, durant la festa major de 2009
Any	Gegants 1989 i gegantons i capgrossos1991
Població	Sant Pere de Vilamajor
Constructor	Els gegants, Josep Rosàs; els gegantons i capgrossos, en David Ventura.
Alçada	Alfons, 340; Loreto, 335; Quico, 235
Pes	Alfons, 40; Loreto, 35; Quico, 25
Propietari	Colla de Geganters i Grallers La Força

Els gegants són l'element central de la festa major^[9] celebrada el dissabte més proper a la diada de Sant Pere, el 29 de juny. Actualment els set elements del folklore local^[10] són dos gegants, dos gegantons, dos capgrossos i un drac.^[11] Pertanyen a la Colla de Geganters i Grallers La Força, entitat associada a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Els gegants foren construïts per l'artista Josep Rosàs i es batejaren durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor, el 17 de juny de 1989. Els vestits actuals (2009) són còpies dels originals (1989). L'estructura del cos és de fibra de vidre i els cavallets són metàl·lics. Són:

• El gegant representa el rei Alfons el Cast, en record del seu naixement al castell de Vilamajor el 1157. Pesa 40 kg i fa 3,40 metres d'alçada. El cabell bru és natural. Llueix un vestit de vellut grana i una capa negra amb un mantó. A les mans duu una espasa i una clau, símbol del municipi.

• La geganta representa la dida del rei, la Loreto de can Clavell. Pesa 35 kg i fa 3,35 metres d'alçada. Llueix una jaqueta negra i una faldilla verda. Duu un mocador brodat.

Els dos gegantons de Sant Pere de Vilamajor són idèntics i se'ls coneix com a en Quico del Montseny. L'original (1991) fet de cartó pedra és exposat a les escales de l'ajuntament. La còpia activa és feta de fibra de vidre realitzada el 1999. Representen en Francesc Ribas Planas, fill adoptiu del municipi^[12] i veí del poble del Montseny. Pesa 25Kg i fa 2,35 metres d'alçada. Duu un sac i un bastó. Els gegantons foren construïts per l'artista David Ventura (Navata). L'original es batejà com a nan durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor el 1991 i el 1994 fou transformat en gegantó. El cavallet és de fusta.

El Grup La Força es creà el 1986 com una comissió de festes que organitzava tots els actes festius de Sant Pere. Quan el 1989 van batejar els gegants es convertí en una colla gegantera, la Colla de Geganters i de Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor. La colla està formada per una cinquantena de geganters.

La Festa Major és el dia del patró del municipi, Sant Pere, el 29 de juny i els dies propers. Cal destacar la trobada de gegants, els balls, la SantGimPereKana (una gimcana de proves diverses), espectacles infantils...

Hi ha dos aplecs imprescindibles a l'agenda cultural de Sant Pere de Vilamajor:

• L'aplec de Sant Elies que se celebra cada 25 d'abril per a demanar pluja, i
• l'aplec a Santa Susanna de Vilamajor on se celebra la festa major d'aquest veïnat cada 11 d'agost.

La Fira medieval de Vilamagore és un viatge en el temps cap als segles XI i xii on tot el poble es transforma en el Vilamajor medieval. on podreu trobar justes de cavalls, mercat medieval, tavernes, lluites...

• Genté (França), 1994. Cada any, alternativament, realitzen intercanvis culturals a través de les associacions d'agermanament d'ambdues poblacions.

El patrimoni arquitectònic de Sant Pere de Vilamajor és rellevant tant al nucli urbà com en el seu terme municipal:

• Dins del nucli urbà cal destacar:
  • El nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, conegut com La Força, hi ha les restes del castell de Vilamajor, del palau comtal de Vilamajor i la gran església parroquial de Sant Pere de Vilamajor.
  • El gran mas de Can Derrocada, masia del segle xvi, una de les més grans de la contrada.
  • El pont medieval de Vilamajor.
• L'existència d'una important població disseminada en l'època feudal, va donar lloc a la creació de nombroses capelles, ermites o esglésies. Destacarem per sobre de totes:
  • l'antiga capella de Sant Joan de Cavallar, adossada a la masia de can Nadal, d'origen preromànic i que passa per ser la més antiga de tot el municipi.
  • l'ermita dedicada a Sant Elies de Vilamajor que es va edificar en el segle xv
  • l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor que es va edificar el 1683.
• També cal destacar les nombroses masies dispersades pel terme municipal:
  • Can Surell, Can Nadal, El Cortès, el Samont, Can Llinars, Can Clavell, Can Brau, Can Canal, Can Parera de Canyes, Can Parera de Brugueres, Can Ribes, Can Gras d'Avall, Can Gras d'Amunt, Can Vidal del Puig, Can Llobera, Vallmanya, Mas Joan, Les Planes del Cortès...

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 92 86 100 - 1.360 1.040 886 804 728 777

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 712 731 807 699 580 574 702 1.056 1.196 1.196

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.882 2.178 2.547 2.934 3.270 3.578 3.891 4.174 4.276 4.248

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 4.257 4.371 4.544 4.815 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El municipi de Sant Pere de Vilamajor, a través del Ple de l'ajuntament, concedeix a persones que han realitzat algun acte de rellevància pel municipi, d'acord amb el Reglament de Símbols i Distincions Municipals aprovat pel Ple.^[8]

Honors i distincions concedits

Any de concessió	Honor concedit		Persona honorada
1989		Fill predilecte	Alfons I el Cast, rei (a títol pòstum)
1989		Filla predilecta	Loreto, dida reial (a títol pòstum)
1991		Fill adoptiu	Francesc Ribas Planas, muntaner (a títol pòstum)
1994		Clau de Vilamajor	Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat
2004		Clau de Vilamajor	José Pérez del Rio, oficial de la marina mercant (a títol pòstum)
2008		Fill predilecte	Orila, prevere (a títol pòstum)
2008		Clau de Vilamajor	Christian Valtaud, alcalde de Genté (França)
2009		Fill adoptiu	Ferran Gomà i Ginesta, químic
2013		Fill adoptiu	Pompeu Fabra i Poch, filòleg i president de l'IEC (a títol pòstum)[13]
2013		Insígnia de Vilamajor	Salvador Vidal Puig, secretari municipal (1984-2013)[14]
2015		Insígnia de Vilamajor	Tomeu Santapau Lloret, mestre
2016		Insígnia de Vilamajor	Tere Antiga Comas, mestra
2020		Insígnia de Vilamajor	Maite Cots Rovira, directora d'escola i mestra
2020		Insígnia de Vilamajor	Ramon Bosch Barrau, mestre

En les eleccions municipals de 2019 es van presentar 4 candidatures: ERC, ISP, PSC i JxCAT.

En les eleccions municipals de 2015 es van presentar 7 candidatures: ERC, CiU, GISP, VV, PSC, ISP, i PPC.

En les eleccions municipals del 2011 es van presentar 6 candidatures: CiU, GISP, ERC-RI, ISP-ICV, PSC i PPC.

El 2012 l'alcalde Josep Maria Llesuy (CiU) va dimitir del càrrec i de l'acta de regirdor. Irene Bonilla (CiU) el substituí com a regidor i Martí Artalejo (CiU) fou elegit nou alcalde. El 2014 els regidors Gabriel Ezquerra (GISP) i José Luís Bosque (GISP) van presentar la renúncia a l'acta de regidor.

S'hi van presentar 8 candidatures: CiU, ERC, PSC i PPC que ja s'havien presentat en les eleccions del 2003 i quatre noves candidatures: GISP, ISP, C's i ICV. Set candidatures van aconseguir representació al Ple Municipal. Un pacte de govern entre CiU, PSC, ISP i PPC va donar l'alcaldia al candidat de Convergència, Josep Maria Llesuy.

Els tinents d'alcalde Higini Herrero i Baró (CiU) i José Luís Yelo Hernández (PSC) i el regidor Joan Bruguera Gras (ERC) van dimitir per motius personals i foren substituïts pels regidors Juan Antonio Moreno Rams (CiU), José Punyed García (PSC) i David Àlvarez Rovira (ERC).

La tinent d'alcalde Navidad Nevado García (CiU) també va dimitir sense raonar els motius i fou substituïda per la regidora Carmen Domínguez Sánchez (CiU).

L'Agrupació Municipal Democràtica de Sant Pere de Vilamajor és una agrupació d'electors que es va presentar a les eleccions municipals de Sant Pere de Vilamajor els anys 1979, 1983 i 1991 i les tres vegades les guanyà amb majoria absoluta. L'equip d'AIU es va presentar sota les sigles de CiU a les eleccions municipals del 1987 i va obtenir les totalitat dels regidors del consistori.

A les eleccions municipals de 1979 va obtenir 307 vots, el 80,13% del cens electoral aconseguint 6 dels 7 regidors del consistori. L'altre regidor fou d'UCD. L'alcaldia va recaure en el cap de llista, l'Esteve Bruguera i Arqué.^[15][16]

A les eleccions municipals de 1983 va obtenir 307 vots, el 67% del cens electoral aconseguint 5 dels 7 regidors del consistori. Els altres regidors foren per UCD (1) i per CiU (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.^[17][18]

A les eleccions municipals de 1991 va obtenir 383 vots, el 55% del cens electoral aconseguint 5 dels 9 regidors del consistori. Els altres regidors foren per CiU (3) i per PSC (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.^[19]

• Batllia de Vilamajor

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Vilamajor

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya