Geraldo Vandré
Biografia | |
---|---|
Naixement | (pt) Geraldo Pedrosa de Araújo Dias 12 setembre 1935 (89 anys) João Pessoa (Brasil) |
Residència | São Paulo |
Formació | Facultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro |
Activitat | |
Ocupació | cantant, poeta, advocat, guitarrista, escriptor, compositor, compositor, artista d'estudi |
Activitat | 1961 - 1973 |
Gènere | Música Popular Brasileira, bossa nova i Nueva canción |
Nom de ploma | Geraldo Vandré |
Instrument | Guitarra i veu |
Segell discogràfic | RGE Continental Odeon Records Philips Records Audio Fidelity |
Família | |
Cònjuge | Nilce Tranjan (1964–1968) |
Geraldo Vandré, nom artístic de Geraldo Pedrosa de Araújo Dias (João Pessoa, 12 de setembre de 1935), és un cantautor, advocat i poeta brasiler. El seu cognom artístic és una abreviatura del cognom del seu pare, l'otorinolaringòleg, José Vandregíselo.
Vandré va començar la seva carrera musical als anys 60, fent-se famós per les seves cançons que es van convertir en icones de l'oposició a la dictadura militar al Brasil com "Porta Estandarte", "Arueira", "Pra não dizer que não falei de flores" (que es va conèixer amb la primera paraula: "Caminhando"). Es va veure obligat a exiliar-se en 1968[1] a Xile, Perú i, d'allà, a Algèria, Alemanya, Grècia, Àustria, Bulgària i França.[2] Va tornar al Brasil l'any 1973 i va ser arrestat immediatament, sent alliberat un mes després[3] i va ser vigilat de prop pels militars. Aquell any va publicar el seu últim àlbum, Das terras de Benvirá, amb temes que havia compost durant l'exili.[4]
Incapaç d'expressar el retrat del Brasil en aquell moment, i va abandonar la vida pública i es va allunyar del món artístic, fent d'advocat i servidor públic. L'any 1982, després de 14 anys de silenci, va tornar a actuar, i en 1995 va compondre la cançó "Fabiana", en honor a la Força Aèria Brasilera.
Discografia
[modifica]- 1964: Geraldo Vandré
- 1965: Hora de Lutar
- 1966: 5 Anos de Canção
- 1968: Canto Geral
- 1969: Geraldo Vandré no Chile
- 1973: Das Terras de Benvirá
Referències
[modifica]- ↑ Burns, Mila. «Onze de Setembro: Brazilian narratives of the 1973 coup in Chile». A: Alcántara, Manuel, García Montero, Mercedes, Sánchez López, Francisco. Historia y Patrimonio Cultural Memoria del 56.o Congreso Internacional de Americanistas (en anglès), 2018, p. 1669. ISBN 9788490129272. Arxivat 2024-05-25 a Wayback Machine.
- ↑ McGowan i Pessanha, 1998, p. 78.
- ↑ McGowan i Pessanha, 1998, p. 79.
- ↑ «GERALDO VANDRÉ: O ÚLTIMO SHOW E A VOLTA SILENCIOSA» (en portuguès brasiler). Revista Total, 19-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: 14 maig 2023].
Bibliografia
[modifica]- McGowan, Chris; Pessanha, Ricardo. The Brazilian Sound. Samba, Bossa Nova, and the Popular Music of Brazil (en anglès). Temple University Press, 1998. ISBN 9781566395458.