Geraldo Vandré

Plantilla:Infotaula personaGeraldo Vandré

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Geraldo Pedrosa de Araújo Dias Modifica el valor a Wikidata
12 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
João Pessoa (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSão Paulo Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, poeta, advocat, guitarrista, escriptor, compositor, compositor, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata - 1973 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica Popular Brasileira, bossa nova i Nueva canción Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGeraldo Vandré Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRGE
Continental
Odeon Records
Philips Records
Audio Fidelity Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNilce Tranjan (1964–1968) Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 47ucOGPLBaYYcUcTNI1Szg Musicbrainz: 5aaf332c-1a4d-4c03-a585-aeafa2f663b8 Discogs: 340322 Allmusic: mn0001262892 Modifica el valor a Wikidata

Geraldo Vandré, nom artístic de Geraldo Pedrosa de Araújo Dias (João Pessoa, 12 de setembre de 1935), és un cantautor, advocat i poeta brasiler. El seu cognom artístic és una abreviatura del cognom del seu pare, l'otorinolaringòleg, José Vandregíselo.

Vandré va començar la seva carrera musical als anys 60, fent-se famós per les seves cançons que es van convertir en icones de l'oposició a la dictadura militar al Brasil com "Porta Estandarte", "Arueira", "Pra não dizer que não falei de flores" (que es va conèixer amb la primera paraula: "Caminhando"). Es va veure obligat a exiliar-se en 1968[1] a Xile, Perú i, d'allà, a Algèria, Alemanya, Grècia, Àustria, Bulgària i França.[2] Va tornar al Brasil l'any 1973 i va ser arrestat immediatament, sent alliberat un mes després[3] i va ser vigilat de prop pels militars. Aquell any va publicar el seu últim àlbum, Das terras de Benvirá, amb temes que havia compost durant l'exili.[4]

Incapaç d'expressar el retrat del Brasil en aquell moment, i va abandonar la vida pública i es va allunyar del món artístic, fent d'advocat i servidor públic. L'any 1982, després de 14 anys de silenci, va tornar a actuar, i en 1995 va compondre la cançó "Fabiana", en honor a la Força Aèria Brasilera.

Discografia

[modifica]
  • 1964: Geraldo Vandré
  • 1965: Hora de Lutar
  • 1966: 5 Anos de Canção
  • 1968: Canto Geral
  • 1969: Geraldo Vandré no Chile
  • 1973: Das Terras de Benvirá

Referències

[modifica]
  1. Burns, Mila. «Onze de Setembro: Brazilian narratives of the 1973 coup in Chile». A: Alcántara, Manuel, García Montero, Mercedes, Sánchez López, Francisco. Historia y Patrimonio Cultural Memoria del 56.o Congreso Internacional de Americanistas (en anglès), 2018, p. 1669. ISBN 9788490129272.  Arxivat 2024-05-25 a Wayback Machine.
  2. McGowan i Pessanha, 1998, p. 78.
  3. McGowan i Pessanha, 1998, p. 79.
  4. «GERALDO VANDRÉ: O ÚLTIMO SHOW E A VOLTA SILENCIOSA» (en portuguès brasiler). Revista Total, 19-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: 14 maig 2023].

Bibliografia

[modifica]