Germans Livonians de l'Espasa

Infotaula d'ordeGermans Livonians de l'Espasa
Fratres militiae Christi Livoniae Modifica el valor a Wikidata
Emblema dels Germans Livonians de l'Espasa, amb l'espasa i la creu
TipusMilitar
Nom oficialGermans de l'Exèrcit de Crist de Livònia
Nom oficial llatíFratres Militiae Christi Livoniae
Altres nomsCavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases, Milícia de Crist de Livònia
Hàbittúnica, mantell i caputxa blanques, amb la dues espases creuades i una creu vermella al pit i al costat del mantell
ObjectiuLluita contra els infidels (els pagans de Livònia i del voltant del Golf de Riga) i la seva conversió
Fundació1202, Riga (Estònia) per Albert von Buxhoeveden
Aprovat perInnocenci III, en 1204
ReglaBasada en la dels templers, sobre les regles benedictina i augustiniana
Supressió1237, quan s'integra a l'Orde Teutònic formant la branca anomenada Orde Livonià
Branques i reformesA partir de 1237, passa a ser l'Orde Livonià, dependent de l'Orde Teutònic
Primera fundacióViljandi (Estònia)
Fundacions destacadesCesis, Sigulda, Aizkraukle, Reval
Persones destacadesWenno

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia). Estava basat primordialment en els estatuts dels Cavallers Templers.

Des de la seva fundació, l'orde solia ignorar el seu suposat vassallatge al bisbat. En 1218 el bisbe va demanar al rei Valdemar II de Dinamarca suport contra l'orde, però Valdemar II va concertar un acord amb la Germandat i va aprofitar per a conquistar el nord d'Estònia.

En 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià.

Les casernes de l'orde es trobaven a Viljandi (Fellin), en l'actual Estònia, on les muralles del castell encara segueixen dempeus. Altres places fortes incloïen: Cesis (Wenden), Sigulda (Segewold) i Aizkraukle (Ascheraden). Els comandants de: Viljandi (Fellin), Kuldiga (Goldingen), Aluksne (Marienburg), Tallinn (Reval) i el batlle de Paide (Weissenstein) pertanyien al consell de cinc membres del Mestre de l'Orde.

Mestres de l'Orde

[modifica]
  • Wenno (von Rohrbach?) 1204–1209
  • Volquin (von Naumburg?) 1209–1236

Mestres de Livònia (Orde Teutònic)

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Friedrich Benninghoven: Der Orden der Schwertbrüder: Fratres milicie Christi de Livonia; Böhlau, Colònia, 1965
  • Alain Demurger: Die Ritter des Herrn. Geschichte der geistlichen Ritterorden; Beck, Múnic 2003, ISBN 3-406-50282-2
  • Wolfgang Sonthofen: Der Deutsche Orden; Weltbild, Augsburg 1995, ISBN 3-89350-713-2
  • Dieter Zimmerling: Der Deutsche Ritterorden; Econ, Múnic 1998, ISBN 3-430-19959-X