Gil Blas (revista)

Gil Blas

Tipus	revista
Fitxa
Llengua	Castellà
Data d'inici	desembre de 1864
Data de finalització	setembre de 1872
Fundador	Manuel del Palacio i Luis Rivera
Lloc de publicació	Madrid
Estat	Espanya
Dades i xifres
Periodicitat	Setmanal
Àmbit	Espanya
Gènere	revista satírica
Identificadors
ISSN	1577-6158
OCLC	803011669

Gil Blas va ser una revista publicada a Madrid entre 1864 i 1872. En 1882 se produí una reaparició de la revista, però només publicà 37 números.^[1]

Es descrivia a si mateix com a periòdic polític satíric, va ser fundat per Manuel del Palacio i Luis Rivera (també escriptors en aquest periòdic) al desembre de 1864 i va cessar de publicar cap a setembre de 1872. Setmanari de quatre pàgines, amb gravats. El preu de subscripció era de 6 rals al mes. Imprès per R. Labajos, Cabeza, 27, Madrid.

Publicació de sàtira virulenta, en la qual generalment a les pàgines 2 o 3 de cada nombre solien inserir-se caricatures a gran grandària signades —gairebé sempre amb peu— d'acreditats dibuixants com Francisco Ortego, Daniel Perea y Rojas, Alfredo, Giménez o Llovera.

Va cobrir així, en els seus vuit anys de vida, i els seus 668 nombres, des de la fi del període moderat fins a la meitat del regnat d'Amadeu I, passant pel llarg procés que portaria al final de l'època isabelina; encara que no va aconseguir a coexistir amb allò que aproximadament havia promogut: el naixement de la primera República. Tampoc, evidentment, per la seva ràpida defunció.

Quatre èpoques successives s'adverteixen a Gil Blas. La primera, des del 3 de desembre de 1864 al 16 de juny de 1866 (abans va haver-hi un número zero, prospecte, al novembre de 1864); la segona, des del 4 d'octubre de 1866 al 3 de novembre de 1867 (el gens breu trànsit de la primera a la segona va ser motivat per una suspensió del periòdic «d'ordre del capità general»); la tercera, des del 7 de novembre de 1867 al 31 de desembre de 1871, seria tan llarga com intensa (els quatre dies transcorreguts entre el final de la segona i l'inici de la tercera es van dedicar al tràmit d'un dipòsit econòmic, el preceptiu per obtenir l'alta de periòdic polític); i de la ja decadent segona meitat de la tercera època es va passar a una quarta, a causa del canvi de periodicitat, que es va constituir setmanal; i duraria fins al diumenge 29 de setembre de 1872, doncs el 6 d'octubre d'aquest mateix any va aparèixer un solt de comiat titulat A sus amigos y suscritores.

Des dels seus inicis fins a 1869 més o menys, Gil Blas sempre va comptar amb la col·laboració de diversos coneguts escriptors i dibuixants del moment. D'entre els primers és obligat destacar, a part del ja citat Manuel del Palacio, a Federico Balart Elgueta, Eusebio Blasco Soler, Ernesto García Ladevese, Eduardo de Lustonó, Manuel Matoses, Florencio Moreno Godino, Antonio Pérez Rioja, Miguel Ramos Carrión, Luis Rivera, Robert Robert, Eduardo Saco o Antonio Sánchez Pérez. I, de menor calibre literari, cal afegir-hi els noms de Pedro María Barrera, Pedro Bofill, Julio Monreal, José Navarrete o Antonio Ramiro García.

D'entre els artistes queden esmetats Daniel Perea y Rojas i Francisco Ortego; encara que caldria afegir altres a la llista: Alfredo Perea y Rojas, Josep Llovera i Bufill, Josep Lluís Pellicer. Fins i tot va dibuixar algun cop per a Gil Blas, firmant S. —pel seu pseudònim poc conegut Sem—, Valeriano Bécquer.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gil Blas