Giscó (general)

Giscó

Nom original	(grc) Giscón Γέσκων
Biografia
Mort	c. 239 aC
Causa de mort	homicidi
Activitat
Ocupació	militar, oficial
Carrera militar
Rang militar	general
Família
Fills	Hamílcar, Hasdrúbal

Giscó (Gisco, Γίσκων) fou un general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibèon cap al final de la Primera Guerra Púnica, lloc en què va succeir a Himilcó.

Després de la pau (241 aC) Amílcar Barca va portar les seves forces des de Erix a Lilibèon i li va entregar el comandament a Giscó que les havia de portar a Cartago. Per evitar conflictes els va voler portar a poc a poc per rebre la paga i ser llicenciats, però el senat cartaginès va voler que tots anessin d'una vegada i els va diferir la paga.

Això va provocar el motí dels soldats, la majoria mercenaris, que va portar a una guerra civil coneguda com la Guerra dels mercenaris. Els amotinats, uns 20.000, van ocupar Tunis a uns 15 km de Cartago i el senat cartaginès va enviar a parlamentar a Giscó, que havia d'oferir tot el que demanaven, però les concessions van arribar tard, car els líders de la revolta van témer per la seva seguretat una vegada acabada, i no van acceptar, presentant noves demandes.

Els cap rebels eren Espendi i Mató que foren nomenats generals. Quan Giscó després de negociar va dir que no acceptava noves demandes i que retirava algunes de les ja acordades, Giscó fou agafat i empresonat.^[1][2] Els mercenaris revoltats es van aliar als nadius africans númides i van iniciar la guerra contra Cartago. Amilcar Barca va fer la guerra amb eficàcia; en una reunió dels rebels, per consolidar la seva autoritat, Espendi i Mató van aconseguir que l'assemblea, a proposta del gal Autàrit (Autarius), declares la pena de mort per tots els presoners. La sentencia fou executada i entre els morts hi va haver Giscó. En total foren executats 700 presoners.