Giuseppe Scarlatti

Giuseppe Scarlatti

Biografia
Naixement	1723 Nàpols (Itàlia)
Mort	17 agost 1777 (53/54 anys) Viena (Àustria)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Òpera
Moviment	Música barroca
Família
Germans	Rosa Scarlatti
Parents	Domenico Scarlatti, oncle

Giuseppe Scarlatti (Nàpols, 1718 o 18 de juny^[1] de 1723 - Viena, 17 d'agost de 1777) fou un compositor italià.

Pertanyent a la coneguda família Scarlatti,^[2] net d'Alessandro Scarlatti i nebot de Domenico Scarlatti, se sap poc de la seva biografia i tot el que sabem d'ell està en els seus viatges (realitzats principalment amb la finalitat de presentar les seves obres) per Itàlia i fora d'aquesta. De 1739 a 1741, va ser actiu a Roma, on va estrenar la seva primera obra, l'oratori La Santissima Vergine annunziata. De 1741 fins a 1749 es van representar diverses opera seria seves a teatres de Florència, Pisa, Lucca i Torí. De 1752 a 1754 va estar a Venècia, el 1755 va tornar a la seva ciutat natal, però des de 1756 fins a 1759 va ser de nou a Venècia. En els anys cinquanta, per un període breu, fou actiu a Milà i Barcelona, també en qualitat d'operista. El 1760 es va traslladar a Viena, on romandrà fins a la mort. En aquesta ciutat va prestar servei com a compositor, clavecinista, i va ser també mestre de música per alguns membres de la família del príncep Schwarzenberg. Va escriure diverses obres per al Burgtheater, principalment del gènere còmic, fins a 1772, quan va deixar de compondre.

Giuseppe Scarlatti va escriure més de 30 obres, de les quals 21 són drames per a música i 11 obres lúdiques, la majoria basades en llibrets produïts per Pietro Metastasio (serios) i Carlo Goldoni (divertit).

L'estil compositiu de les seves obres es basa en el tradicional establert unes dècades abans per Alessandro Scarlatti, és a dir, basat en un procés melòdic senzill però agradable en el qual l'orquestra, en la seva majoria, funciona com a acompanyament de les parts vocals. Les seves obres, que en el seu temps van tenir molt èxit, sobretot gràcies al seu talent, s'han transmès només en part.

• Meorepe (dramma per musica, llibret de Apostolo Zeno, 1740, Roma)
• Dario (dramma per musica, llibret de G. Baldanza, 1741, Roma)
• Arminio in Germania (dramma per musica, llibret de C. Pasquini, 1741, Florència)
• Siroe (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1742, Florència)
• Pompeo in Armenia (dramma per musica, llibret de Bartolomeo Vitturi, 1744, Pisa)
• Ezio (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1744, Lucca)
• Olimpiade (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1745, Lucca)
• Il giocatore (commedia per musica, 1747, Florència)
• Artaserse (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1747, Lucca)
• Partenope (dramma per musica, llibret de Silvio Stampiglia, 1749, Livorno)
• Semiramide riconosciuta (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1751, Livorno)
• Adriano in Siria (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1752, Venècia)
• Demetrio (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1752, Pàdua)
• I portentosi effetti della madre natura (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1752, Venècia)
• L'impostore (opera buffa, 1752, Barcelona)
• Alessandro nell'Indie (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1753, Reggio Emilia)
• De gustibus non est disputandum (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1754, Venècia)
• Caio Mario (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1755, Nàpols)
• Antigona (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1756, Milà)
• L'isola disabitata (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1757, Venècia; ripresa anche come La Cinese smarrita, 1760, Gènova)
• La serva scaltra (dramma giocoso per musica, 1759, Venècia)
• La clemenza di Tito (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1760, Venècia)
• L'Issipile (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1760, Viena)
• Pelopida (2° atto) (dramma per musica, llibret de Gaetano Roccaforte, 1763, Torí)
• Bajazet (dramma per musica, llibret de Agostino Piovene, 1765, Verona)
• Gli stravaganti (commedia per musica, llibret d'Alcindo Isaurense, 1765, Viena; resstrenada amb el nom La moglie padrona, 1768, Viena; i La moglie bizarra, 1769, Barcelona)
• Armida (dramma per musica, llibret de Marco Coltellini, 1766, Viena)
• Dove è amore è gelosia (intermezzo giocoso, llibret de Marco Coltellini, 1768, Viena)
• L'amor geloso (azione teatrale comica, 1770, Viena)
• Amiti e Ontario, o I selvaggi (dramma per musica, llibret de Ranieri de' Calzabigi, 1772, Viena)

• La madamigella (llibret d'Antonio Palomba, 1755, Nàpols)
• Il mercato di Malmantide (dramma giocoso per musica, llibret de Carlo Goldoni, 1758, Venècia)

• La Santissima Vergine annunziata (oratori, 1739, Roma)
• Componimento per musica (serenata, 1739, Roma)
• L'amor della patria (serenata, llibret de Carlo Goldoni, 1752, Venècia)
• Les aventures de Serail (ballet, 1762, Viena)
• Imeneo, sognando talora (cantata per tenor i baix continuo)
• I lamenti d'Orfeo (cantata per a 2 voeus i orquestra)
• Amor prigioniero (cantata per a 2 sopranos i instruments)
• Varie arie
• Sonata per clavicembalo

• U. Prota-Giurleo: I congiunti di Alessandro Scarlatti', Celebrazione del terzo centenario della nascita di Alessandro Scarlatti (1960)

• https://openmlol.it/autori/433049/ a openMLOL, Horizons Unlimited srl.
• Giuseppe Scarlatti a Internet Archive (anglès)
• Giuseppe Scarlatti a International Music Score Library Project Project Petrucci LLC (anglès)
• Giuseppe Scarlatti a MusicBrainz, MetaBrainz Foundation. (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Scarlatti