Glàndula suprarenal

Infotaula anatomiaGlàndula suprarenal
Sistema endocrí.
Glàndula suprarenal
Detalls
Llatíglandula suprarenalis
SistemaEndocrí
Artèria suprarenal superior, Artèria suprarenal mitja, Artèria suprarenal inferior
Venes suprarenals
Nòduls lumbars
InnervacióPlexe celíac, Plexe renal
Identificadors
MeSHD000311 Modifica el valor a Wikidata
TAA11.5.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 9604 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1278
EB Onlinescience/adrenal-gland Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Les glàndules suprarenals, glàndules adrenals o càpsules suprarenals són unes glàndules endocrines amb forma de triangle que estan situades sobre els ronyons; la seva funció és la de regular les respostes a l'estrès, a través de la síntesi de corticoesteroides i catecolamines, que són el cortisol i l'adrenalina, principalment.

Anatòmicament, les glàndules suprarenals estan situades a l'abdomen, a la part anterosuperior dels ronyons. Als éssers humans, es troben a nivell de dotzena vèrtebra toràcica i estan irrigades per les artèries suprarenals.

Estructura

[modifica]
Capes de la glàndula suprarenal.

Histològicament es divideix en dues zones diferents:

Medul·la suprarenal

[modifica]

Està composta principalment per cèl·lules cromafins productores d'hormones, sent el principal òrgan de conversió de l'aminoàcid tirosina en adrenalina i noradrenalina. Les cèl·lules de la medul·la suprarenal deriven embriològicament de la cresta neural, com a neurones modificades. Realment aquestes cèl·lules són cèl·lules postganglionars del sistema nerviós simpàtic, que reben la innervació de cèl·lules preganglionars. Com les sinapsis entre fibres pre i postganglionars constitueixen els ganglis nerviosos autònoms, la medul·la suprarenal pot considerar-se com un gangli nerviós del sistema nerviós simpàtic.

En resposta a una situació estressant com l'exercici físic o un perill imminent, les cèl·lules de la medul·la suprarenal produeixen catecolamines a la sang en una relació 70:30 (adrenalina:noradrenalina). L'adrenalina produeix efectes importants com l'augment de la freqüència cardíaca, vasoconstricció, broncodilatació i augment del metabolisme.

Còrtex suprarenal

[modifica]

Està situat rodejant la circumferència de la glàndula suprarenal. La seva funció és la de regular components del metabolisme com la producció de mineralocorticoides i glucocorticoides que inclouen l'aldosterona i el cortisol. El còrtex suprarenal també és un lloc secundari de síntesi d'androgens.

El còrtex suprarenal es pot dividir en tres capes diferents de teixit basats en els tipus cel·lulars i en la funció que realitzen:

  • Zona glomerul·lar: Producció de mineralocorticoides, sobretot, aldosterona.
  • Zona fascicular: Producció de glucocorticoides, principalment cortisol, prop del 95%.
  • Zona reticular: Producció d'androgens, incloent la testosterona.

Irrigació

[modifica]

Estan irrigades per tres artèries, d'origen diferent:

Artèria
Origen
Artèria suprarenal superior Artèries frèniques inferiors
Artèria suprarenal mitja Artèria aorta abdominal
Artèria suprarenal inferior Artèria renal

El retorn venós es produeix a través de les venes suprarenals.

Innervació

[modifica]

Les glàndules suprarenals estan innervades a través de dos plexes nerviosos:

Malalties associades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Cryer, PE «Pheochromocytoma» (en anglès). West J Med, 1992 Apr; 156 (4), pp. 399-407. PMID: 1574883 [Consulta: 25 febrer 2016].
  2. Fuller, PJ «Adrenal Diagnostics: An Endocrinologist's Perspective focused on Hyperaldosteronism» (en anglès). Clin Biochem Rev, 2013 Nov; 34 (3), pp. 111-6. PMID: 24353356 [Consulta: 25 febrer 2016].
  3. Shenoy, VG; Thota, A; et al «Adrenal myelolipoma: Controversies in its management» (en anglès). Indian J Urol, 2015 Apr-Jun; 31 (2), pp. 94-101. DOI: 10.4103/0970-1591.152807. PMID: 25878407 [Consulta: 25 febrer 2016].
  4. Levin, J; Cluff, LE «ENDOTOXEMIA AND ADRENAL HEMORRHAGE. A MECHANISM FOR THE WATERHOUSE-FRIDERICHSEN SYNDROME» (en anglès). J Exp Med, 1965 Feb 1; 121, pp. 247-60. PMID: 14264270 [Consulta: 25 febrer 2016].
  5. Hamilton, D; Harris, MD; et al «Waterhouse-Friderichsen syndrome as a result of non-meningococcal infection» (en anglès). J Clin Pathol, 2004 Feb; 57 (2), pp. 208-9. DOI: 10.1136/jcp.2003.9936. PMID: 14747454 [Consulta: 25 febrer 2016].