Gladiador Borghese
  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creador | Agàsies d'Efes; braç, sexe, orella humana: Nicolas Cordier |
| Creació | dècada del 100 aC |
| Data de descobriment o invenció | dècada del 1610 |
| Lloc de descobriment | Nettuno |
| Gènere | nu |
| Moviment | escultura hel·lenística |
| Material | marbre |
| Mida | 173 ( ) × 172 ( ) × 169 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Localització | |
| Col·lecció | Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre Col·lecció Borghese |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| 1611 | conservació i restauració: braç, sexe, orella humana |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | MR 224 |
Gladiador Borghese és la denominació historiogràfica d'una escultura de marbre de grandària natural d'estil hel·lenístic que representa un lluitador, tallada a Efes al s. I ae.[1] La signà Agàsies d'Efes.
Recuperació
[modifica]La trobaren a Nettuno l'any 1611 i entrà a formar part de la Col·lecció Borghese de Roma, a la Vil·la Borghese. Camillo Borghese la vengué a Napoleó al 1807, i la traslladaren a París quan compraren la Col·lecció Borghese per als fons del Museu del Louvre, on es troba actualment.[2]
Al s. XVII es feu una restauració errònia de l'estàtua, ja que es pensava que representava un gladiador. Es considerava una de les obres més admirades de l'antiguitat, i proporcionava als escultors un cànon de dimensions. Se'n tragué un motle buidat en bronze per a Carles I d'Anglaterra (ara al castell de Windsor), i una altra còpia de Hubert Le Sueu la instal·là Isaac de Caus[3] com a element central del parterre de Wilton House; aquesta reproducció la cedí a Robert Walpole el 8é comte de Pembroke i és el centre del pati d'entrada de Houghton House (realitzat per l'arquitecte William Kent a Norfolk). Altres còpies se'n poden trobar a Petworth House i al Green Court de Knole.
-
Tres persones mirant al Gladiador amb un llum d'oli, per Joseph Wright of Derby, 1765 -
Una còpia del s. XVIII al Museu Lorrain, Nancy -
El Green Court de Knole, amb una còpia al centre
_edited.jpg)
En la pintura
[modifica]- Com que havia vist l'escultura en els seus viatges per Itàlia, Rubens la inclogué en una de les escenes del cercle al·legòric per a Maria de Mèdici al Palau del Luxemburg (1621–1630).[4]
- En el quadre de John Singleton Copley, Watson i el tauró, la figura en l'aigua, Brook Watson, s'inspira en la postura de l'estàtua.
- Tot i que no pertanyia a la Col·lecció Nacional Francesa, era conegut El gladiador, quan Menageot l'inclogué en el fons de la seva Mort de Leonardo da Vinci als braços de Francesc I l'any 1781. El pintor degué veure'l a la Vil·la Borghese durant la seua estada en l'Acadèmia de França a Roma en el període del 1769 al 1774). Aquesta inclusió suposa un anacronisme, perquè Leonardo va morir l'any 1519, noranta anys abans que l'estàtua fos descoberta.
- En el quadre El primer eslògan (1924) del pintor rus Nikolai Borisovich Terpsikhorov, apareix una còpia de l'estàtua vista des de l'angle esquerre, al costat d'una altra de la Venus de Milo.
-
La pau concertada a Angers, per Rubens, al Louvre. La figura de Fur de baix a la dreta imita El gladiador -
Retrat d'un pintor atribuït a Pedro de Moya -
-
Retratat al fons a l'esquerra en el quadre La mort de Leonardo da Vinci de Ménageot -
The Course of Empire Destruction, 1836, oli de Thomas Col·le
Notes
[modifica]- ↑ Alçada 1,99 m.
- ↑ Inventaire MR 224 (n.º usuel Ma 527)
- ↑ Isaac de Caus (1590 - 1648) fou un paisatgista i arquitecte francés. Es traslladà a Anglaterra per continuar el treball que el seu germà Salomon de Caus havia abandonat. És notori el seu treball en Wilton House i en Lincoln's Inn.
- ↑ Entrada del catàleg del Louvre.
Referències
[modifica]- Catàleg del Louvre.
- Dues còpies del Louvre: ací.
- Francis Haskell i Nicholas Penny, 1981. Taste and the Antique: the Lure of Classical Sculpture, 1500-1900 (Yale University Press) Cat. no. 43, pp 221-24.
- Còpia de Lestache.
