Gnatostomats
 | Per a altres significats, vegeu «Gnatostomat (equinoderm)». |
Gnathostomata  | |
|---|---|
 Crani d'orca, un vertebrat mandibulat | |
| Període | |
Ordovicià inferior – recent | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Subfílum | Vertebrata |
| Infrafílum | Gnathostomata Zittel, 1879 |
.svg){kind=icon}
Els gnatostomats (Gnathostomata, gr. "boca amb mandíbula") o vertebrats mandibulats[1] són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules articulades. El grup tradicionalment es considera una superclasse i s'hi inclouen les classes més conegudes de peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Recents estudis genètics estan fent que s'estigui replantejant la classificació dels gnatostomats com a grup.
Altres característiques distintives dels gnatostomats són les beines de mielina al voltant de les neurones i un sistema immunitari amb capacitat d'adaptar-se.
Taxonomia
[modifica]Les classes tradicionals dels gnatostomats són:
- Placodermi (extints)
- Chondrichthyes (peixos cartilaginosos)
- Acanthodii (extints)
- Osteichthyes (osteïctis)
- subclasse Sarcopterygii
- subclasse Actinopterygii
Aparegueren durant el període Ordovicià i es diversificaren durant el Devonià.
Relacions filogenètiques
[modifica]Els clades de Gnathostomata són els següents:[2]
| Gnathostomata |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ «maxil·la». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3
Enllaços externs
[modifica]