Gorg Blau (Noedes)
| ||||
| Tipus | Antic llac glacial | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Noedes (Conflent)  | |||
| Desembocadura | Ribera de Noedes | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.022 m | |||
| Superfície | 4,4 ha | |||
El Gorg Blau és un estany d'origen glacial, o gorg, del terme comunal de Noedes, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
És el més nord-occidental dels "gorgs de Noedes", a la capçalera[1] de la vall del mateix nom, al peu de la Serra de Madres. La seva aigua s'aboca en el Gorg Estelat, i després, per les rieres de Noedes[2] primer, i del Callan, després, acaba desguassant a la Tet.
Jacint Verdaguer canta el Gorg Blau, juntament amb el Corg Negre, que és en terme d'Oleta i Èvol, i el Gorg Estelat en el cant XII del poema Canigó:
| « | Adéu, los de Noedes, Estany Negre, Estany Blau i l'Estelat, | » |
| — Jacint Verdaguer, Canigó, Cant XII | ||
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «100 - Noedes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Payré, Didier. «La processó al Gorg Estelat». A: Muntanya, Núm. 801. Octubre 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1995. ISBN ISSN 0212-2111.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Noedes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències
[modifica]- ↑ El Gorg Blau en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ El desguàs del Gorg Estelat va a parar a l'Estany del Clot (1.640 m) (també dit estany de les Socarrades o estany d'en Clemenç) i d'ací continua per la Ribera de Noedes
Enllaços externs
[modifica]- Descripció (francès)(castellà)