Govern de Catalunya 1934-1939
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Govern de Catalunya  |
| Història | |
| Reemplaça | Govern de Catalunya 1932-1933 |
| Creació | 1934 |
| Data de dissolució o abolició | 1939 |
| Reemplaçat per | Govern de Catalunya 1977-1980 |
El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.
Companys succeïa el president Francesc Macià i Llussà, que va morir de manera sobtada el 25 de desembre de 1933. L'endemà de la mort, i seguint el que fixava l'Estatut Interior de Catalunya, el va substituir interinament el president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas, que va confirmar en els seus càrrecs els membres del govern, va prorrogar la llei de pressupost de 1933 per al primer trimestre de 1934.[1]
El 31 de desembre Lluís Companys va ser proposat per succeir el president Macià i, en votació extraordinària del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc -un d'ells, el seu-, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.[2][3] Companys formà el seu primer govern el 3 de gener de 1934. A diferència dels darrers governs formats exclusivament per polítics d'ERC, va incorporar Joan Selves del PNRE, Martí Esteve d'ACR i Joan Comorera de la USC.[1]
Funcionament
[modifica]El primer període fins a l'octubre de 1934 va tenir una alta intensitat legislativa. Es va aprovar la Llei Municipal de Catalunya, la de Creació del Consell de Cultura de la Generalitat, la Llei de Mutualitats, la del Patrimoni històric, artístic i científic, la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus i la d'Habilitació i majoria d'edat. L'11 d'abril de 1934 va promulgar la Llei de Contractes de Conreu, que tindria un paper destacat en l'evolució de la seva trajectòria política.[1]
La mort de Joan Selves el 28 de juny de 1934 va obligar Companys a fer-ne una petita reestructuració. Arribarà fins a octubre quan, arran de l'entrada de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) al govern espanyol, es produeixen els fets del sis d'octubre en els quals Companys proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. La conseqüència immediata és la suspensió del govern el 13 d'octubre, la detenció i empresonament del govern de la Generalitat.
Amb el canvi de majories de les eleccions generals de febrer de 1936, tragueren de presidi el govern de Catalunya i la Generalitat reprengué les seves funcions, l'1 de març de 1936. Durant la Guerra Civil espanyola entren al govern els anarquistes de la CNT. Els fets de maig del 1937 provoquen la seva sortida i una certa inestabilitat del govern. Després d'aquests incidents, desapareix la Conselleria de Defensa amb la centralització de poders efectuada pel govern central de la República.
Composició dels governs
[modifica]
| Generalitat Estatutària, entre la mort de Macià i la Guerra Civil espanyola. |
| President: Lluís Companys i Jover (ERC) |
| Generalitat Estatutària, durant la Guerra Civil espanyola (any 1936). |
| President: Lluís Companys i Jover (ERC) |
| Generalitat Estatutària, durant la Guerra Civil espanyola (any 1937). |
| President: Lluís Companys i Jover (ERC) |
| Departament | Titulars | |||
|---|---|---|---|---|
| Conseller Primer, Finances i Cultura | Josep Tarradellas i Joan (ERC) | |||
| Conseller Primer i Finances | Josep Tarradellas i Joan (ERC) | |||
| Governació, Finances i Cultura | Carles Martí i Feced (ERC) | |||
| Seguretat Interior (Governació) | Artemi Aiguader i Miró (ERC) | |||
| Governació i Assistència Social (inclou les competències de Sanitat) | Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC) | |||
| Finances | Josep Tarradellas i Joan (ERC) | |||
| Cultura | Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC) | Carles Pi i Sunyer (ERC) | ||
| Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social | Josep Juan i Domènech (CNT) | Valeri Mas i Casas (CNT) | ||
| Economia | Andreu Capdevila i Puig (CNT) | Joan Comorera i Soler (UGT) | ||
| Serveis Públics | Josep Juan i Domènech (CNT) | |||
| Sanitat i Assistència Social | Aureli Fernàndez (CNT) | |||
| Agricultura | Josep Calvet i Móra (UR) | Joaquim Pou i Mas (UR) | Josep Calvet i Móra (UR) | |
| Agricultura i Proveïments | Josep Calvet i Móra (UR) | |||
| Proveïments | Josep Miret i Musté (UGT) | Miquel Serra i Pàmies (PSUC) | ||
| Treball, Obres Públiques, Justicia i Proveïments | Rafael Vidiella i Franch (UGT) | |||
| Treball, Obres Públiques i Justicia | Joan Comorera i Soler (UGT) | |||
| Treball i Obres Públiques | Rafael Vidiella i Franch (UGT) | Rafael Vidiella i Franch (UGT) | ||
| Justícia | Joan Comorera i Soler (UGT) | Pere Bosch i Gimpera (ACR) | ||
| Defensa | Francesc Isgleas i Piarnau (CNT) | |||
| Conseller sense cartera | Antoni Sesé i Artaso | |||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bonamusa i Bricall, 2006, p. 42.
- ↑ Ossorio y Gallardo, 2010, p. 140.
- ↑ Finestres, octubre 2012, p. 46-49.
Bibliografia
[modifica]- Bonamusa, Francesc; Bricall, Josep Maria [et al.].. Generalitat de Catalunya: obra de govern 1931-1939. Volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2006. ISBN 9788439373957 [Consulta: 10 octubre 2015].
- Finestres, Jordi «Lluís Companys. El president màrtir». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.46-49. ISSN: 1695-2014.
- Ossorio y Gallardo, Ángel. Vida y sacrificio de Companys (en castellà). Editorial Losada-1943 (reeditat per Memorial Democràtic), 2010. ISBN 8437008877945 [Consulta: 8 octubre 2015].
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
