Grbavica

Infotaula de pel·lículaGrbavica
Fitxa
DireccióJasmila Žbanić
Protagonistes
ProduccióTanja Aćimović
GuióJasmila Žbanić, Barbara Albert
MúsicaEnes Zlatar
FotografiaChristine A. Maier
MuntatgeNiki Mossböck
Productoracoop99, Deblokada, noirfilm i Jadran Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDogwoof Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenÀustria
Bòsnia i Hercegovina
Alemanya
Croàcia
Estrena2006
Durada90 min
Idioma originalbosnià, serbi
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema bèl·lic i cinema d'art i assaig Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra dels Balcans, violació, maternitat, relació parentofilial, secretisme i amagar Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSarajevo Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 2000 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Os d'Or (2006) Modifica el valor a Wikidata



Lloc webcoop99.at… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0464029 Filmaffinity: 423157 Allocine: 109660 Rottentomatoes: m/grbavica Letterboxd: grbavica-the-land-of-my-dreams Mojo: grbavica Allmovie: v340444 TCM: 647259 Metacritic: movie/grbavica-the-land-of-my-dreams TV.com: movies/grbavica-the-land-of-my-dreams TMDB.org: 317 Modifica el valor a Wikidata

Grbavica és una pel·lícula dirigida per la cineasta Jasmila Žbanić el 2006. La coproducció entre Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Alemanya i Croàcia amb el suport d'arte i ZDF va guanyar l'Os d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín com a premi més destacat de tot el seu generós medaller.

En altres països com a Gran Bretanya la pel·lícula ha estat traduïda per Esma's Secret: Grbavica, als EUA per Grbavica: Land of My Dreams i a França per Sarajevo, mon amour. El terme Grbavica que dona títol a la pel·lícula es deu al nom del barri de Sarajevo on habiten les protagonistes.

La pel·lícula mostra a través del punt de vista de l'Esma, de la seva filla Sara i dels seus amics, com la vida quotidiana a la Sarajevo de la postguerra ha quedat profundament marcada per la Guerra dels Balcans dels anys 1990, on moltes dones bosnianes van ser sistemàticament violades per les tropes sèrbies.

Argument

[modifica]

L'Esma, vídua d'un soldat bosnià caigut durant la guerra de Bòsnia, comparteix el seu humil pis de Sarajevo ubicat al barri de Grbavica amb la Sara, la seva filla de 12 anys.

L'harmònica relació entre mare i filla es veu de cop pertorbada per culpa del viatge d'escola de la Sara. Ella, per poder-l'hi pagar, s'havia posat a treballar de cambrera en un club nocturn. Això no obstant, quan l'escola anuncia que per als fills d'herois de guerra el viatge serà subvencionat, la Sara exigeix a la seva mare el certificat que l'acredita com a tal. L'evasiva de l'Esma li assegura aleshores que ella és filla d'un heroi de guerra, però que no disposa del certificat oficial perquè el cadàver del seu pare no va ser mai trobat.

La insistent Sara no es dona per satisfeta amb la vaga resposta i l'Esma es veu obligada a prometre-li d'obtenir el certificat quan, en realitat, el que ocultament intenta és obtenir els diners mitjançant préstecs d'amics. Els seus esforços per ocultar la veritat són, això no obstant, en va en adonar-se l'astorada Sara que la llista de l'escola no la inclou com a filla d'heroi de guerra.

Juntament amb en Samir, un altre adolescent amb el pare assassinat per un txètnic, la Sara comença a investigar els secrets del passat de la guerra i, cada cop més confusa, s'acaba confrontant violentament amb la seva abatuda mare, que no disposa de més forces per continuar-li ocultant que ella és de fet producte de la violació per part d'un txètnic.

L'Esma posa d'aquesta manera fi a la seva interior i solitària lluita que l'havia mantingut sempre confrontada entre la repulsió per la violació i l'amor per la seva filla. A partir d'ara, ambdues hauran d'aprendre a conviure amb la dura veritat.

Repartiment

[modifica]
  • Mirjana Karanović - Esma
  • Luna Mijović - Sara
  • Leon Lučev - Pelda
  • Kenan Čatić - Samir
  • Jasna Ornela Berry - Sabina
  • Dejan Aćimović - Čenga
  • Bogdan Diklić - Šaran
  • Emir Hadžihafizbegović - Puška
  • Ermin Bravo - Professor Muha
  • Semka Sokolović-Bertok – Mare de Pelda
  • Maike Höhne - Jabolka
  • Jasna Žalica - Plema
  • Nada Džurevska – Tia de Safija
  • Emina (Minka) Muftić - Vasvija
  • Dunja Pašić - Mila

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]