Guerra de Làmia
Guerres dels diàdocs  | |||
|---|---|---|---|
 L'Imperi de Macedònia en l'època de la Guerra de Làmia. | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | 323–322 aC | ||
| Lloc | Grècia | ||
| Estat | Grècia | ||
| Casus belli | Revolta grega | ||
| Resultat | Victòria macedònia | ||
| Conseqüència | Final de la Lliga de Corint i del govern macedoni directe a Grècia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Guerra de Làmia (323 aC - 322 aC), també anomenada guerra grega, fou un conflicte militar esdevingut a Grècia al començament del període hel·lenístic. Atenes, al costat de les seves polis aliades de la Grècia continental, es va alçar contra el govern suprem macedoni d'Antípater, regent de Macedònia i Grècia. Aquesta fou l'última guerra en què Atenes va exercir un paper principal; després de ser derrotada, els atenesos van perdre la seva independència.
Origen
[modifica]La revolta va començar després que la notícia de la mort d'Alexandre el Gran a Babilònia va arribar a Grècia. Els discursos de Leòstenes d'Atenes i Hipèrides van incitar Atenes a iniciar la guerra i es va dissoldre la Lliga de Corint.[1] Els discursos de Leòstenes d'Atenes i Hipèrides van incitar Atenes a la revolta.. Al costat dels seus aliats del nord i centre de Grècia, els atenesos van vèncer a Antípatre en combat i el van obligar a refugiar-se a Làmia, on fou assetjat durant diversos mesos.
Després de rebre socors per part de les tropes liderades per Lleonat, Antípater aconseguí poder sortir de Làmia i tornar a Macedònia. Un cop allà va aconseguir obtenir el reforç de les tropes de Cràter d'Orèstia que van arribar per mar, i es va enfrontar als aliats a la Batalla de Crannon (5 de setembre del 322 aC) a Tessàlia.
Batalles
[modifica]La batalla va ser un èxit total per a Antípater. Poc després, Demòstenes es va suïcidar ingerint verí i Hipèrides va ser assassinat per ordre d'Antípater. El resultat de la guerra va ser la (momentània) eliminació de tota resistència grega al domini macedoni. La guerra lamíaca va tenir lloc al mateix temps que altres revoltes a Capadòcia i en els dominis orientals de l'imperi, que van ser sufocats per Perdicas i Èumenes, i per Pitó, respectivament.
Resultat
[modifica]A l'octubre de 323 aC., Atenes i la Lliga Etòlia van desplegar un exèrcit de 30.000 homes i van capturar les Termòpiles, a més d'aconseguir també mantenir l'exèrcit d'Antípater arraconat a Làmia. No obstant això, després de la deserció de la Lliga Etòlia, els atenesos van ser derrotats a Amorgós, en el curs d'una important batalla marítima el 323 aC, i després a terra en la Batalla de Crannon, Macedònia, al setembre del 322 aC. Això va deixar Atenes sense altra opció que no fos rendir-se de manera incondicional.
Per a Atenes, el cost va ser molt gran: Alguns dels seus líders més importants van ser executats, i el grandiós orador i filòsof Demostenes es va suïcidar. Atenes va haver de pagar una indemnització summament elevada i va perdre la seva forma de govern democràtic, i va esdevenir una oligarquia. El Pireu, el seu port principal, va ser lliurat als macedonis.
Referències
[modifica]- ↑ Pomeroy, Sarah B. Ancient Greece: A Political, Social, and Cultural History (en anglès). 3a ed.. Oxford University Press, 2011, p. 467. ISBN 9780199846047.
Bibliografia
[modifica]Fonts antigues
[modifica]- Diodor de Sicília. Penelope - U Chicago
- Hipèrides, Oració de funeral
- Plutarc, Vides, Phocion 23–29 and Demosthenes 27–30.
Fonts modernes
[modifica]- Ashton, N. G. "The Lamian War. A false start?" Antichthon 17 (1983) 47-63.
- "The Lamian War-stat magni nominis umbra" The Journal of Hellenic Studies, Vol. 104, (1984), pp. 152–157
- Brill's New Pauly. vol.7 (2005) pp. 183:
- Errington, R. M. Samos and the Lamian war. Chiron 5 (1975) 51-57.
- Martin, G., "Antipater after the Lamian War: New Readings in Vat. Gr. 73 (Dexippus fr. 33)". The Classical Quarterly, New Series, Vol. 55, No 1 (maig de 2005), pp 301-305
- Oxford Classical Dictionary (1970)
- Oikonomides, A. N. Athens and the Phokians at the outbreak of the Lamian War (= IG II 367). "The Ancient World 5" (1982) pp. 123–127.
- Schmitt, O., Der Lamische Krieg (1992)
- Walsh, J., "Historical Method and a Chronological Problem in Diodorus, Book 18" a P. Wheatley i R. Hannah (eds), Alexander and His Successors: Essays from the Antipodes (Claremont: 2009) 72-88.
- Walsh, J., "The Lamiaka of Choerilus and the Genesis of the term 'Lamian War'." Classical Quarterly (2011) 61.2: 538–44.
- Westlake, H. D. The Aftermath of the Lamian War. "Classical Review 63" (1949) 87-90