Guerres macedòniques
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | sèrie de guerres  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | regne de Macedònia (Regne de Macedònia) | ||
| Participant | |||
| Format per | |||
Les guerres macedòniques van ser una sèrie de conflictes que van enfrontar el regne de Macedònia i la República Romana entre els segles III aC i II aC.
Primera guerra Macedònica (214 - 205 aC)
[modifica]Durant la Segona Guerra Púnica, Filip V de Macedònia es va aliar amb Cartago. Davant la por del possible reforç d'Hanníbal amb tropes macedòniques, Roma va enviar les legions romanes a través del mar Adriàtic que juntament amb alguns aliats de la Lliga Etòlia van aconseguir una pau amb Macedònia. Aquesta guerra va ser lliurada entre el 214 aC i el 205 aC.
Segona guerra Macedònica (200 - 196 aC)
[modifica]L'any 200 aC, sent Roma la potència dominant d'Itàlia i de la Mediterrània Occidental, Rodes i Pèrgam li van demanar ajuda contra les contínues agressions macedòniques en els Dardanels i Egipte. L'atenció de Roma es va tornar cap a l'Egeu i les seves antigues baralles amb Filip V de Macedònia.
Roma va exigir a Macedònia la seva retirada completa de Grècia. Filip va accedir en part, però va voler mantenir el control sobre les ciutats de Demetri I de Macedònia, a Tessàlia, Calcis a Eubea, i Corint a Acaia, a les que el rei coneixia com a «grillons de Grècia».
Una delegació grega va ser enviada a Roma, per donar-li al Senat una lliçó de geografia hel·lena. Les negociacions van acabar en un carreró sense sortida. No obstant això, com a resultat, el Senat va enviar al cònsol Tit Quinti Flaminí, al comandament de dues legions amb més de 6.000 infants i 300 genets aliats per expulsar Filip de Grècia. Començava la segona guerra macedònia.
Després d'una sèrie de combats a tot el territori grec, els exèrcits de Filip i Flaminí es van trobar a la batalla de Cinoscèfals. El rei macedoni va ser derrotat, i va signar un tractat de pau pel que abandonava les seves pretensions sobre Grècia. Al mateix temps, un segon exèrcit macedoni era derrotat per Àtal I, rei de Pèrgam, a l'Àsia Menor.
Tercera Guerra Macedònica (172 - 168 aC)
[modifica]Després de la mort de Felip V de Macedònia (179 aC), el seu fill, Perseu de Macedònia, va intentar restaurar la influència internacional de Macedònia, i es va mudar agressivament contra els seus veïns. Quan Perseu es va veure implicat en un complot d'assassinat contra un aliat de Roma, el Senat va declarar la tercera guerra de Macedònia. En un principi, Roma no li va anar bé contra les forces macedònies, però en el 168 aC, les legions romanes va trencar la falange macedònia a la batalla de Pidna. Més tard Perseu va ser capturat i el regne de Macedònia, es va dividir en quatre repúbliques que Roma controlada.
Quarta guerra Macedònica (150 - 148 aC)
[modifica]La quarta guerra macedònica (150 aC - 148 aC) va ser l'última guerra entre Roma i Macedònia. Va tenir lloc a causa de la usurpació del pretendent Andriscos al tron de Macedònia, fingint ser el fill de Perseu], l'últim rei de macedònia. La quarta guerra macedònica va acabar al 148 aC després de la derrota d'Andriscos en la Batalla de Pidna.
