Guillem VIII de Hessen-Kassel
  | |
| Nom original | (de) Wilhelm VIII. von Hessen-Kassel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 març 1682 Kassel (Landgraviat de Hessen-Kassel) |
| Mort | 1r febrer 1760 (77 anys) Rinteln (Landgraviat de Hessen-Kassel) |
| Sepultura | Martinskirche (en)  |
| Regent | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Calvinisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Governança i política |
| Lloc de treball | Kassel |
| Ocupació | col·leccionista d'art, aristòcrata, polític |
| Altres | |
| Títol | Comte (1736–1754) |
| Família | Casa de Hessen |
| Cònjuge | Dorotea de Saxònia-Zeitz (1717–1743) |
| Fills | Frederic II de Hessen-Kassel, Maria Amalie of Hesse-Kassel |
| Pares | Carles I de Hessen-Kassel i Amàlia Kettler de Curlàndia |
| Germans | Sophie Charlotte de Hesse-Kassel Maria Lluïsa de Hessen-Kassel Georges-Charles de Hesse-Cassel Frederic I de Suècia Maximilien de Hesse-Cassel Wilhelmina Charlotta of Hessen-Kassel |
| Premis | |
.svg) | |
 | |
Guillem VIII de Hessen-Kassel (en alemany, Wilhelm VIII von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel el 10 de març de 1682 i va morir a Rinteln l'1 de febrer de 1760. Era el setè fill del landgravi Carles I de Hessen-Kassel (1654-1730) i d'Amàlia Kettler de Curlàndia (1653-1711).
Quan va morir el seu pare, el 1730, el seu germà gran Frederic governava com a rei de Suècia. De manera que li encomanà les tasques de govern de Hessen-Kassel, on com a regent. I a la mort de Frederic (1751), sense hereus legítims, Guillem assumí oficialment el títol de landgravi.
Va participar al costat de Prússia i d'Anglaterra en la Guerra dels Set Anys (1756-1763), amb conseqüències devastadores per a Hessen-Kassel. El país, escenari de nombroses batalles, va ser ocupat en diverses ocasions per les tropes franceses provocant enormes pèrdues i destrucció.
El 1749 el seu fill i hereu, el príncep Frederic, es va convertir al catolicisme. Fet que obligà Guillem a prendre mesures dràstiques en contra del catolicisme i dels seus seguidors, els quals podien veure limitats els seus drets civils. Així s'assegurà que el calvinisme es mantingués com la religió oficial del país, fins i tot quan el seu fill heretés el landgraviat.
El 1753 va iniciar la construcció del palau de Wilhelmstahl. Fou també el fundador de la galeria pictòrica de Kassel, en la qual hi havia obres de Rembrandt i de Rubens, entre altres.
Matrimoni i fills
[modifica]El 1717 es va casar amb Dorotea de Saxònia-Zeitz (1691-1743), filla del duc Maurici Guillem (1664-1718) i de la princesa Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt (1670-1737). El matrimoni va tenir tres fills:
- Carles (1718-1719)
- Frederic (1720-1785), hereu i landgravi de Hessen-Kassel, casat amb la princesa de la Gran Bretanya Maria de Hannover (1723-1772).
- Amàlia (1721-1744)
Bibliografia
[modifica]- Reinhard Dietrich: Die Landesverfassung in dem Hanauischen = Hanauer Geschichtsblätter 34. Hanau 1996. ISBN 3-9801933-6-5
- Bernhard Schnackenburg: Landgraf Wilhelm VIII. von Hessen-Kassel, Gründer der Kasselerer Gemäldegalerie. In: Heide Wunder (Hg.): Kassel im 18. Jahrhundert. Kassel 2000. S. 71-87.
- Wolf von Both/Hans Vogt (Hg.): Landgraf Wilhelm VIII. von Hessen-Kassel. Ein Fürst der Rokokozeit = Veröffentlichungen der Historischen Kommission für Hessen und Waldeck, Bd. 27,1/ Schriften zur Hessischen Kulturgeschichte, Bd. 1. München 1964
- Franz Carl Theodor Piderit: Geschichte der Haupt- und Residenzstadt Kassel S. 304 ff.
Enllaços externs
[modifica]