Guixers

Per a altres significats, vegeu «Guixers (desambiguació)».

Guixers

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 08′ 02″ N, 1° 40′ 04″ E / 42.133888888889°N,1.6677777777778°E / 42.133888888889; 1.6677777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	Valls
Població humana
Població	131 (2023) (1,97 hab./km²)
Llars	58 (1553)
Gentilici	Guixarès, guixaresa
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	66,4 km²
Banyat per	Cardener i Aigua d'Ora
Altitud	840 m
Limita amb	la Coma i la Pedra Castellar del Riu Capolat Navès Montmajor Gósol Fígols Sant Llorenç de Morunys Odèn
Organització política
• Alcaldessa	Jordi Selga i Feixas (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25285
Codi INE	25111
Codi IDESCAT	251116
Lloc web	guixers.cat

Guixers^[1] és un municipi de la comarca del Solsonès, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi. Cap d'aquestes set entitats (ni tan sols la capital o la que dona nom al municipi), però, té un nucli de poblament agrupat, ja que es tracta de veïnats de poblament dispers (masies) que deriven de l'antiga divisió parroquial. Potser per això el nom oficial del municipi originari era Guixers i agregats^[2]

• Llista de topònims de Guixers (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

El terme municipal de Guixers està situat a l'extrem nord-oriental de la comarca del Solsonès i és un dels tres municipis que, juntament amb la part nord-occidental del municipi de Navès, conformen la Vall de Lord.

Està clarament dividit en dos sectors pel sector nord del terme municipal de Sant Llorenç de Morunys que és rodejat pràcticament tot pel de Guixers. El sector de ponent actualment està integrat pel terme de Vilamantells per bé que antigament l'integraven aquest terme i el de Cap-de-Rec. El sector de llevant (el més gran) està condormat per les parròquies o pobles de Castelltort, Guixers, Valls, La Corriu, Sisquer i Montcalb.

A banda del ja citat límit amb el sector nord del municipi de Sant Llorenç de Morunys, els límits del terme municipal de Guixers són:

• Pel nord: Gósol (Berguedà) (al nord-est) i la Coma i la Pedra (al nord-oest)
• Per l'oest: Odèn
• Pel sud: Navès, el sector meridional de Sant Llorenç de Morunys i Montmajor (Berguedà, mitjançant l'enclavament de Valielles).
• Per l'est: de nord a sud, Fígols, Montmajor (mitjançant l'enclavament de Catllarí), Castellar del Riu i Capolat (tots ells del Berguedà).

El relleu de Guixers està conformat fonamentalment per les valls dels dos rius que el travessen: el Cardener, que el travessa de nord a sud per la part central i més estreta del municipi i l'Aigua de Valls que entra al municipi pel racó nord-esti i el recorre primerament seguint la direcció nord-sud fins a haver passat Valls on gira sobtadament per avançar cap a l'oest fins a confluir amb el Cardener a Aigüesjuntes.

El vessant de ponent de la vall del Cardener culmina a la Serra de Querol, la carena de la qual marca el límit de la banda nord-oriental del terme municipal i, alhora, l'altitud màxima del municipi (2.212,4 m. al Puig de les Morreres) mentre que el vessant de llevant d'aquesta mateixa vall culmina a les serres de Mitges i de Pratformiu.

El vessant solei de l'esmentada Serra de Querol dona lloc a una altra vall, la del torrent de les Salines amb capçalera a Coll de Jou i tancada pel sud per la Serra de la Creu del Codó i les Roques de Lord. Aquestar vall, de direcció predominat oest-est, s'uneix a l'altra banda del Cardener al tram final de la vall de l'Aigua de Valls. La unió d'aquestes dues valls de direcció est-oest conforma l'eix fonamental de la Vall de Lord, una vall que, a diferència del que sol ser habitual en el Pirineu i el Prepirineu, no segueix l'orientació nord-sud, cosa que tindrà conseqüències destacables en la climatologia de la zona doncs comporta una diferència considerable pel que fa a la radiació solar que reben una i altres.

Pel que fa a la vall de l'Aigua de Valls, mentre segueix la direcció nord-sud, tancant el vessant de llevant hi trobem les serres dels Prats, del Sisquer i de Maçaners mentre que el vessant de ponent és tancat pels Cints de Can Blanc, la Rua de Bitxell i el Cingle de l'Espluga.

En el tram en què l'Aigua de Valls segueix la direcció est-oest, el vessant septentrional és tancat pel Serrat de Santa Eulàlia, la Serra de Guixers i el Montlleó mentre que el meridional ho és per la Serra de Busa, la Serra dels Bastets i els Llengots.

D'aquest esquema general de l'orografia del terme municipal en queden exclosos l'extrem sud-occidental la franja l'extrem oriental. El primer, situat al sud de la Serra de la Creu del Codó, està ocupat per la capsalera del Clot de Vilamala i la de la rasa de Torroella. Pel que fa a la franja de l'extrem oriental del terme municipal, forma part del vessant de ponent de la vall de l'Aigua d'Ora.

Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine. hi consten els següents accidents orogràfics:

• Serralades

Els Llengots, la Serra de Guixers, la Serra de Maçaners, la Serra de Querol, la Serra de Valielles, la Serra del Sisquer, la Serra dels Bastets, la Serra dels Prats, la Serrat de Sòbol i el Serrat de Santa Eulàlia.

• Cims

El Tossal, els Orriets, el Montlleó, el Puig de les Morreres, la Roca de Guixers, el Santa Margarida, el Tossal de la Creu del Codó, el Tossal de les Viudes, el Tossal de Vall-llonga, el Tossal del Bisbe, el Tossal Gran i el Tossal Rodó.

• Collades

El Coll d'Aubi, el Coll de Berla, el Coll de Jonquerals, Coll de Jou, el Coll de Vera, el Coll de la Creu de Canalda, el Coll de la Maçana, el Coll dels Prats, la Collada de Molar, el Collet de la Pedra, el Grauet i el Grauet dels Llengots.

• Altres

El Feixar, els Cints de Can Blanc, el Clot de Vilamala, la Creu de Jovells, la Creu del Pedró, els Cims de la Torre, els Tarters, la Creueta dels Camps i les Rues de les Costes.

Hi ha comptabilitzades 44 deus naturals al terme municipal. Això significa una mitjana d'una font cada 1,5 km².

• Fonts de Guixers

A la pàgina 177 del Volum IX del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,^[3] s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i antropònims locals que s'hi citen que queden escrits en cursiva:

A la pàg. 430 del Volum XIV, en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona, s'hi citen, entre altres, les següents dades:

• Llista dels béns patrimonials del municipi de Guixers

El poble de Guixers, de poblament íntegrament dispers, està format per una sèrie de masies que es troben al voltant de l'església de Sant Martí de Guixers, actualment sufragània de la parròquia de Castelltort.

• Llista de masies del poble de Guixers

Taules amb dades demogràfiques del municipi

Nombre d'habitants a cada entitat del municipi

Entitat de població	Habitants (2005)
Casa Nova de Valls, la	26
Castelltort	10
Corriu, la	4
Guixers	10
Montcalb	18
Sisquer	4
Vilamantells	72
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 48 59 58 280 425 905 827 568 424 564

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 525 523 535 521 354 238 168 166 152 152

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 148 151 151 153 145 137 140 135 132 128

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 146 138 132 132 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Taula Demogràfica per sexes

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total
2000	0	0	0	11	3	14	14
2001	0	0	0	11	3	14	14
2002	0	0	0	10	3	13	13
2003	0	0	0	9	3	12	12
2004	0	0	0	9	3	12	12
2005	0	0	0	8	2	10	10
2006	0	0	0	7	2	9	9
2007	0	0	0	6	2	8	8
2008	0	0	0	9	5	14	14
Font: INE

L'agricultura i la ramaderia és l'activitat principal de les cases habitades de manera permanent al municipi, aquesta activitat es complementa amb la del turisme. Al sector de la indústria, hi ha ubicada una fàbrica d'una empresa multinacional, que aprofitant que en aquest municipi hi ha ha abundància de mineral de guix es dedica a fabricar plaques de guix i els seus derivats.^[5]

Taules amb dades d'activitat econòmica

Índex de motorització

Joan Vancell i Puigcercós, escultor establert a Madrid

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guixers

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya