Gujarati
 | Per a altres significats, vegeu «Gudjarati». |
ગુજરાતી  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 56.400.000 (2019 ) |
| Autòcton de | Gujarat, Daman i Diu, Maharashtra i Rajasthan |
| Estat | Índia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals llengües gujarati | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet gujarati |
| Codis | |
| ISO 639-1 | gu |
| ISO 639-2 | guj |
| ISO 639-3 | guj |
| Glottolog | guja1252 |
| Linguasphere | 59-AAF-h |
| Ethnologue | guj |
| ASCL | 5202 |
| IETF | gu |
El gujarati és una llengua parlada a l'Índia que ve de l'indoeuropeu, de la branca indoària.[1][2] Té més de 46 milions de parlants, cosa que situa la llengua en el lloc 23 de les més usades al planeta. Es conserven documents en aquest idioma des del segle XI. Té nombrosos manlleus del persa i de l'anglès, a causa de la dominació estrangera del país. S'escriu amb un sistema propi similar al devanagari emprat per escriure l'hindi.[3] Va ser la llengua materna de Mohandas Gandhi.[4] Presenta declinacions i tres gèneres. El verb acostuma a estar col·locat al final de la frase.
Alfabet
[modifica]Consonants
[modifica]| ક | ખ | ગ | ઘ | ઙ |
| ka /kə/ | kha /kʰə/ | ga /gə/ | gha /gʱə/ | ṅa /ŋə/ |
| ચ | છ | જ | ઝ | ઞ |
| ca /ʧə/ | cha /ʧʰə/ | ja /ʤə/ | jha /ʤʱə/ | ña /ɲə/ |
| ટ | ઠ | ડ | ઢ | ણ |
| ṭa /ʈə/ | ṭha /ʈʰə/ | ḍa /ɖə/ | ḍha /ɖʱə/ | ṇa /ɳə/ |
| ત | થ | દ | ધ | ન |
| ta /tə/ | tha /tʰə/ | da /də/ | dha /dʱə/ | na /nə/ |
| પ | ફ | બ | ભ | મ |
| pa /pə/ | pha /pʰə/ | ba /bə/ | bha /bʱə/ | ma /mə/ |
| ય | ર | લ | વ | ળ |
| ya /jə/ | ra /rə/ | la /lə/ | va /ʋə/ | ḷa /ɭə/ |
| શ | ષ | સ | હ | |
| śa /ʃə/ | ṣa /ʃə/ | sa /sə/ | ha /ɦə/ |
Vocals
[modifica]| ્ | sense vocal | ક્ | k |
| અ | a /ə/ | ક | ka |
| આ | ā /ɑ̈/ | કા | kā |
| ઍ | â /æ/ | કૅ | kâ |
| ઇ | i /i/ | કિ | ki |
| ઈ | ī /i/ | કી | kī |
| ઉ | u /u/ | કુ | ku |
| ઊ | ū /u/ | કૂ | kū |
| ઋ | ṛ /ɾu/ | કૃ | kṛ |
| એ | e /ɛ/ | કે | ke |
| ઐ | ai /aj/ | કૈ | kai |
| ઓ | o /o/ | કો | ko |
| ઑ | ô /ɔ/ | કૉ | kô |
| ઔ | au /əw/ | કૌ | kau |
Referències
[modifica]- ↑ «Gujarati» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ Paneri, Parita R.; Narang, Ronit; Goswami, Mukesh M. «Offline handwritten gujarati word recognition». 2017 Fourth International Conference on Image Information Processing (ICIIP), 12-2017, pàg. 1–5. DOI: 10.1109/ICIIP.2017.8313708.
- ↑ Austin, Peter. One Thousand Languages: Living, Endangered, and Lost (en anglès). University of California Press, 2008, p. 121. ISBN 978-0-520-25560-9.
- ↑ Bharathi, K. S.. The Social Philosophy of Mahatma Gandhi (en anglès). Concept Publishing Company, 1991, p. 61. ISBN 978-81-7022-362-7.
Hi ha una edició en gujarati de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gujarati