Handbol d'onze
 | |
| Esport | handbol  |
|---|---|
| Tipus | handbol i esports a l'aire lliure |
L'handbol d'onze (també conegut com handbol a onze) és una modalitat d'handbol practicada en exteriors.
És una modalitat de joc practicada en un camp de joc de gespa de 90 a 110 m de llargada i de 55 a 65 m d'amplada entre dos equips de deu jugadors de camp i un porter. El camp té dues línies paral·leles a 35 metres des de la línia de gol, que divideix el camp en 3 seccions; cada secció pot tenir fins a 6 jugadors de cada equip. L'àrea de la porteria és una línia semicircular amb un radi de 13 metres i la marca del punt de penal a 14 metres des de la porteria. La porteria té 7,32 metres d'ample i 2,44 metres d'alçada. El joc es juga amb la mateixa pilota que l'handbol de set per dos equips d'11 jugadors (més 2 reserves) i dos períodes de 30 minuts cadascun.
La modalitat d'handbol d'onze fou la més popular al món fins als anys seixanta del segle xx, quan anà essent substituïda per la modalitat de set. En la modalitat d'onze se celebrà la prova d'handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1936,[1] i els campionats del món es disputaren fins a l'any 1966. Les regles de l'handbol d'onze s'estandarditzaren el 1926[2] i foren la base per reglamentar l'handbol de set.
A Catalunya fou un esport molt popular a les dècades de 1940 i 1950, quan es disputà el Campionat de Catalunya d'handbol d'onze.[3]
Vegeu també
[modifica]- Handbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1936
- Campionat del Món d'handbol d'onze masculí
- Campionat del Món d'handbol d'onze femení
- Campionat de Catalunya d'handbol d'onze
Referències
[modifica]- ↑ «Handball: participation during the history of the Olympic Games.». Comitè Olímpic Internacional, 01-03-2015. Arxivat de l'original el 2018-06-16. [Consulta: 23 juliol 2017].
- ↑ «History of handball» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-09-17. [Consulta: 17 setembre 2008].
- ↑ Lluís Miracle. Argos-Vergara. L'handbol a onze català. Història-memòria d'un esport de vida curta., 1982 [Consulta: 30 agost 2019].