Helgeland
Tipus | districte de Noruega | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Noruega | |||
Comtat | Nordland | |||
Helgeland és el districte més meridional del nord de Noruega. En termes generals, Helgeland es refereix a la part del comtat de Nordland que es troba al sud del cercle polar àrtic. Limita al nord amb les muntanyes Saltfjellet i la glacera de Svartisen, que formen una frontera natural amb el districte de Salten. Al sud, Helgeland limita amb el comtat de Nord-Trøndelag.
El districte té una superfície de prop de 18,832 quilòmetres quadrats, amb prop de 79.000 habitants. Hi ha quatre pobles al districte: de sud a nord aquests són Brønnøysund, Mosjøen, Sandnessjøen i Mo i Rana.[1]
Nom
[modifica]La forma en nòrdic antic del nom era Hålogaland.
Geografia
[modifica]Helgeland es divideix en general a les següents seccions:
- Helgeland del sud (o sud-oest), que comprèn als municipis de Bindal, Sømna, Brønnøy, Vega i Vevelstad.
- Helgeland central, que de vegades es subdivideix en dues regions, que es compon dels municipis de Grane, Hattfjelldal i Vefsn, sent la capital de Vefsn la ciutat de Mosjøen.
- Helgeland exterior, que abasta els municipis de Leirfjord, Alstahaug, Herøy i Dønna.
- Helgeland del nord, que abasta els municipis de Hemnes, Rana, Nesna, Lurøy, Træna i Rødøy.
Helgeland es caracteritza per muntanyes escarpades i Strandflaten, una zona de terres baixes de poca profunditat, de vegades per sobre de la superfície del mar, i, de vegades just sota la superfície. Les persones que viuen a la costa s'han assentat en aquesta terra baixa (mentre que les ciutats de l'interior, com Mo i Mosjøen, estan situades a les valls). Una conseqüència de la Strandflaten són milers d'illes i aigües poc profundes que van lluny mar endins. Algunes illes són bastant grans, sovint amb muntanyes úniques, com Torghatten, Les Set Germanes, Hestmannen, Rødøyløva (a Rødøy), Dønnamannen, i Træna. Hi ha diverses colònies d'aus marines, com Lovund (foto) amb milers de frarets.
Les muntanyes més altes es troben a l'interior, on s'hi situa l'Oksskolten, la muntanya més alta al nord de Noruega. Hi ha moltes valls interiors, com Dunderlandsdal, Vefsndalen i Hattfjelldal. El Røssvatnet és el segon llac més gran de Noruega. Hi ha tres grans parcs nacionals a Helgeland: Parc Nacional Saltfjellet-Svartisen (en part), el Parc Nacional Børgefjell (en part), i el Parc Nacional Lomsdal-Visten (creat al maig del 2009).
Referències culturals
[modifica]Helgeland és l'escenari el 1857 per l'obra històrica de Henrik Ibsen "Els Vikings a Helgeland" (Hærmændene paa Helgeland), l'obra té lloc en aquesta regió durant l'època d'Eric el Sanguinari (c. 930-934).
Helgeland Kammerkor, un cor mixt amb membres de totes parts del Helgeland, han gravat un àlbum de música folk d'Helgeland (Folketoner fra Helgeland, 2005). L'àlbum conté 27 cançons folklòriques de Helgeland, gravat en col·laboració amb músics populars de la zona. L'àlbum va ser gravat a l'església d'Alstahaug, una església de pedra de 900 anys d'antiguitat situada a prop de Sandnessjøen.
Galeria
[modifica]- Dønnamannen (l'home de Dønna )
- Muntanya de Rødøyløva (el lleó de Rødøy)
- Part del Parc Nacional Lomsdalen-Visten
- Vista de la muntanya de Korgfjellet, al nord de Mosjøen.
- Røssvatnet, el segon llac més gran de Noruega, ubicat a 400 msnm.