Hores canòniques

Les hores canòniques són la divisió i organització del temps diari que era vigent durant l'edat mitjana en la major part de la cristiandat i que es caracteritzava per seguir el ritme de les hores de pregària en els monestirs. Cadascuna de les hores indicava un ofici diví o litúrgia de les hores. A diferència de les nostres hores actuals, que tenen un valor absolut, aquestes eren simples divisions que s'associaven a la durada tant del dia com de la nit; no es referien, doncs, a un moment concret del dia, sinó a un període, que era, a més, variable al llarg de l'any: a l'hivern les diürnes eren més curtes que les nocturnes, i a l'hivern a l'inrevés.^[1]

Entre els anys 534 i 550 de la nostra era, Benet de Núrsia escrivia la seua Regula, en la qual establia les normes que havien de regir l'orde benedictí.^[2] Alguns capítols de la Regla estan dedicats a l'ordenació dels oficis divins, és a dir, a determinar els intervals de temps que diàriament s'han de dedicar a fer els diferents resos. Durant l'edat mitjana, entre els segles x i xiii a molts convents i esglésies es feren uns rellotges especials, dits de sol canònic o de missa, que marcaven exclusivament aquestes hores.^[3]

Seguint la indicació de les sagrades escriptures –“Us he lloat set vegades al dia”–, sant Benet determina que les hores d'oració diürna han de ser set: laudes, prima, tertia, sexta, nona, vespres i completes, i les d'oració nocturna, tan sols una: les vigílies.^[1]

Es divideixen així:^{[cal citació]}

• Hores majors, o principals, que són els oficis més llargs:

Matines, o vigília o ofici de lectures: al matí, durant la nit o en sortir el sol

Laudes, al matí, cap a les set o vuit del matí

Vespres, a mitja tarda, cap a les sis

Completes, a primera hora de la nit, abans del descans nocturn

• Hores menors, o oficis més breus:

Prima, la primera de les hores canòniques menors

Terça (o Tèrcia), habitualment entre laudes i la missa conventual, a mig matí

Sexta, cap al migdia

Nona, a primera hora de la tarda, és la darrera de les hores canòniques menors, precedeix les completes

• Vespres, el toc de campana convoca a aquesta pregària. Les vespres es cantaven de les dues a les tres de la tarda
• Completes, darrera part de l'ofici diví, amb què es determinen les hores canòniques del dia

El llibre Fe i llibertat de la monja benedictina Teresa Forcades s'estructura en cinc parts, corresponents a les cinc hores canòniques: maitines, laudes, sexta, vespres i completes (salta alguna de les hores canòniques).^[4]

Algunes persones es dirigeixen cap a l'aprenentatge de meditació budista portant a terme també pregàries periòdiques distribuïdes en diferents moments del dia.^{[cal citació]}

• Blog i referència del llibre de Teresa Forcades Fe i Llibertat Herder