Ifeoma Ozoma

Plantilla:Infotaula personaIfeoma Ozoma
Biografia
Naixementdècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata (24/34 anys)
ResidènciaSanta Fe
Anchorage
Raleigh Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale - ciències polítiques (–2015)
Choate Rosemary Hall Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolitòloga, consultora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPinterest (2018–2020)
Facebook (2016–2017)
Google (2015–2015) Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: IfeomaOzoma Modifica el valor a Wikidata

Ifeoma Ozoma (Estats Units d'Amèrica, 1991 o 1992) és una especialista en polítiques públiques i defensora de la igualtat social dintre de la indústria tecnològica. Després de dos anys treballant a Pinterest, Ozoma va dimitir i va parlar sobre el maltractament i la discriminació racial que al·legava haver patit a l'empresa. Posteriorment va crear una empresa de consultoria anomenada Earthseed i ha treballat per promoure una legislació que protegeixi els altertadors i ofereixi garanties laborals als treballadors d'aquest sector. És la directora de responsabilitat tecnològica a la Universitat de Califòrnia.[1]

Ha estat reconeguda per The Root, Time i la BBC pel seu treball.

Biografia

[modifica]

Joventut

[modifica]

Ozoma va néixer una família d'immigrants nigerians i va créixer a Anchorage, Alaska i Raleigh, Carolina del Nord.[2][3] Va obtenir la llicenciatura en Ciències polítiques en la Universitat Yale, graduant-se l'any 2015.[4]

Carrera professional

[modifica]

Un cop va concloure els seus estudis superiors, Ozoma es va incorporar a Google, treballant a l'oficina de Washington DC en el departament de polítiques públiques. Després va passar dos anys a Facebook, a Silicon Valley, treballant en relacions internacionals.[2][3]

Pinterest

[modifica]

El 2018, Ozoma va unir-se al nou equip de polítiques públiques i impacte de Pinterest el 2018.[2][3][4] Mentre estava a Pinterest, va encapçalar la decisió de deixar de promocionar les antigues plantacions d'esclaus com a espais on celebrar-hi casaments.[3][5] També va treballar en temes com la desinformació mèdica i va ajudar l'empresa a implementar una política per prohibir contingut antivacunes en la seva plataforma.[2][6]

Seu de Pinterest a San Francisco.

Mentre estava a Pinterest, va passar un any exigint un augment de sou, argumentant que hauria de rebre una remuneració equivalent a la de companys amb experiència i responsabilitats similars.[4] Finalment, va contractar un advocat per ajudar-la en les negociacions.[3]

Després que Ozoma va suggerir que l'empresa afegís un avís de contingut a les publicacions de Ben Shapiro, un comentarista polític conservador que havia descrit com «supremacista blanc»,[7] un col·lega va filtrar el seu telèfon personal, nom i fotografies, que van ser publicats en pàgines web d'extrema dreta.[3][4] Ozoma va començar a rebre amenaces de mort, mentre que Pinterest no va ajudar-la en la reclamació per retirar les seves dades personals ni tampoc va castigar l'empleat responsable.[8]

Ozoma se sentia frustrada pel que va descriure com una resposta «perillosament inadequada» a la filtració i per la infructuosa reclamació d'un augment salarial; així que les crítiques que va rebre per part d'un directiu, sobre el llenguatge emprat en la nova política sobre locals de noces, va ser la gota que va fer vessar el got.[4] El maig de 2020, Ozoma va renunciar al seu càrrec i va presentar una queixa al Departament d'Ocupació.[8][9] Finalment, va arribar a un acord amb Pinterest.[3]

El mes següent, Ozoma va airejar la seva experiència a Pinterest, trencant un acord de confidencialitat,[10] davant l'actitud que la plataforma havia tingut arran de les protestes per l'assassinat de George Floyd i pel moviment Black Lives Matter, que va qualificar de «suport buit».[8] Juntament amb la seva col·lega Aerica Shimizu Banks, que també havia dimitit i denunciat Pinterest, va declarar públicament que havia sigut remunerada inequitativament i que havia rebut represàlies per exigir una millora.[11] Ambdues van criticar un clima «hostil i discriminatori cap a les dones negres».[7] A l'agost, els empleats de Pinterest van protestar pel maltractament de l'empresa a les dones, especialment a les dones de color.[12]

Ozoma i Banks van rebre menys d'un any d'indemnització per acomiadament quan van renunciar.[9] Uns mesos més tard, Françoise Brougher, antiga cap d'operacions de Pinterest, va rebre una compensació de 22,5 milions de dòlars en una demanda per discriminació de gènere contra l'empresa.[11][13] Des de la indústria tecnològica, van aparèixer veus crítiques amb Pinterest pel que consideraven una discriminació racial, comparant el tracte ofert a Ozoma i Banks i el de Brougher, que és blanca. Segons The Guardian, Ozoma i Banks havien assentat les bases perquè altres membres de l'empresa, inclosa Brougher, parlessin sobre la discriminació.[11]

Després de renunciar a Pinterest, Ozoma va fundar Earthseed, una empresa de consultoria centrada en l'equitat en la indústria tecnològica.[2]

Llei Silenced no more

[modifica]

Ozoma va promoure la llei Silenced No More a l'estat de Califòrnia,[a] una legislació que protegeix els empleats que parlin d'assetjament i discriminació tot i haver signat un acord de confidencialitat.[10][15] El projecte de llei va ser escrit per Ozoma i la senadora Connie Leyva,[3][16] i va ser aprovat per l'Assemblea de l'Estat de Califòrnia. El text va ser sancionat pel governador Gavin Newsom l'octubre de 2021 i va entrar en vigor l'1 de gener de 2022.[15]

A la tardor del 2021, el cas d'Ozoma va inspirar Chelsey Glasson,[17] una antiga empleada de Google, qui va demandar la companyia per discriminació durant l'embaràs; i també va treballar amb Cher Scarlett,[2] una antiga enginyera de programari d'Apple i activista laboral que havia estat líder del moviment #AppleToo,[b] per presentar un projecte de llei similar a l'estat de Washington —aprovat el març de 2022.[19] Google i Apple es van comprometre a complir les directrius de la llei Silenced No More amb tots els seus empleats.[20][21]

Manual del Treballador tecnològic

[modifica]

En col·laboració amb organitzacions com Omidyar Network, The Signals Network i Lioness, Ozoma va llançar The Tech Worker Handbook l'octubre de 2021. Es tracta d'un lloc web que conté recursos gratuïts per als treballadors tecnològics que busquen prendre decisions més informades sobre si s'han de pronunciar sobre temes d'interès públic.[3][22][23] El manual orienta els treballadors a través del que poden trobar-se en el procés legal, ofereix consells sobre com apropar-se als mitjans de comunicació i informació sobre com actuar davant les represàlies, verbals o físiques. També s'inclouen anècdotes i recomanacions d'altres denunciants del sector.[24]

Reconeixements

[modifica]
  • L'any 2021 va ser inclosa en la llista The Root's 2021,[25] que el portal The Root publica anualment sobre els afroamericans més influents en diversos camps.[26]
  • L'any 2022, Ozoma va ser reconeguda per la revista Time en la seva llista 100 Next, mentre que la corporació BBC va incloure-la en la llista 100 Women.[27]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Tot i que els legisladors normalment són polítics electes al parlament, a Califòrnia, els lobbistes i grups de pressió també poden proposar lleis, i en són considerats sponsors.[14]
  2. ↑ #AppleToo, etiqueta inspirada en el Moviment Me Too, va ser una campanya per difondre casos de discriminació dintre de la companyia Apple Inc.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Karimi, Faith. «This former tech worker is helping change laws for people who get laid off» (en anglès). CNN Business. CNN, 06-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-28. [Consulta: 28 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Woo, Erin. «A Tech Whistle-Blower Helps Others Speak Out» (en anglès americà). New York Times, 24-11-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-24. [Consulta: 24 novembre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Rogers, Taylor Nicole. «The Pinterest whistleblower leading the charge against NDAs» (en anglès). Financial Times, 15-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 26 novembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Bort, Julie. «Two Black women publicly resigned from Pinterest saying they faced humiliation, retaliation and were passed over for promotion» (en anglès). Business Insider, 15-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-15. [Consulta: 18 desembre 2020].
  5. ↑ «Pinterest and The Knot Pledge to Stop Promoting Plantation Weddings» (en anglès americà). New York Times, 05-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 26 novembre 2021].
  6. ↑ Wilson, Mark. «The tech giant fighting anti-vaxxers isn't Twitter or Facebook. It's Pinterest» (en anglès americà). Fast Company, 26-02-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-28. [Consulta: 28 novembre 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Schiffer, Zoe. «Pinterest settles shareholder lawsuit over workplace culture» (en anglès americà). NBC News, 24-11-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-25. [Consulta: 26 novembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Kai, Maiysha. «'There Is Literally No Way to Catch Up': Black Women Speak Candidly on the Cost of Racism, Sexism and Pay Inequity at Pinterest» (en anglès). The root, 13-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 26 novembre 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 Duffy, Kate. «Pinterest's $22.5 million gender discrimination settlement is another example of how Black women are ignored, say senior women of color in the tech industry» (en anglès). Business Insider, 16-12-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-17. [Consulta: 17 desembre 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 Spencer, Christian. «Woman who bravely spoke out against tech firm sponsors bill to help others do it too» (en anglès). The Hill, 10-05-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 28 novembre 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Paul, Kari. «Pinterest's $22m settlement with executive is a 'slap in the face', Black former workers say» (en anglès). The Guardian, 18-12-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-18. [Consulta: 18 desembre 2020].
  12. ↑ Gold, Ashley. «Pinterest employees stage walkout, new board member delayed» (en anglès). Axios, 16-08-2020. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 26 novembre 2021].
  13. ↑ Dickey, Megan Rose. «Pinterest's $22.5M settlement highlights tech's inequities, say former employees who alleged discrimination» (en anglès). TechCrunch, 15-12-2020. Arxivat de l'original el 2022-02-24. [Consulta: 18 desembre 2020].
  14. ↑ de Sá, Karen. «How our laws in California are really made» (en anglès americà). The Mercury News, 06-07-2010. Arxivat de l'original el 2021-11-28. [Consulta: 27 novembre 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 Schiffer, Zoe. «California just made it a lot harder for companies to cover up harassment and abuse» (en anglès). The Verge, 07-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-10-08. [Consulta: 28 novembre 2021].
  16. ↑ Villegas, Paulina. «NDAs have long been used to silence the abused, advocates say. A new law may change that.» (en anglès americà). Washington Post, 08-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-28. [Consulta: 28 novembre 2021].
  17. ↑ «Public Hearing: HB 1795» (Vídeo) (en anglès americà). House Labor & Workplace Standards Committee. TVW, 18-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 26 gener 2022].
  18. ↑ «What is ‘Apple Too’ and what ‘secrets’ is it revealing about working at Apple» (en anglès). Times of India, 31-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-31. [Consulta: 24 gener 2023].
  19. ↑ Lapowsky, Issie. «Washington became the second state to pass the Silenced No More Act» (en anglès). Protocol, 04-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-03-04. [Consulta: 4 març 2022].
  20. ↑ Lapowsky, Issie. «Google quietly gave Silenced No More protections to all» (en anglès). Protocol, 11-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-04-11. [Consulta: 24 gener 2023].
  21. ↑ «Apple to end employee gagging clauses after activist campaign» (en anglès). Financial Times, 09-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-28. [Consulta: 28 desembre 2022].
  22. ↑ Sun, Mengqi. «More Tech Whistleblowers Are Expected, Experts Say» (en anglès americà). Wall Street Journal, 28-10-2015. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 26 novembre 2021].
  23. ↑ Elias, Jennifer. «Tech whistleblowers are having a moment, and one woman who's been there has found a new way to help» (en anglès). CNBC, 10-10-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-02. [Consulta: 9 novembre 2021].
  24. ↑ Lee, Dave. «Rise of Silicon Valley whistleblowers spawns new industry» (en anglès). Financial Times, 19-10-2021. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 26 novembre 2021].
  25. ↑ «Ifeoma Ozoma - The Root 100 - 2021» (en anglès americà). The Root. Arxivat de l'original el 2021-11-28. [Consulta: 26 novembre 2021].
  26. ↑ «The Root 100: Tell Us Who Should Be on Our Annual List of Influential African Americans» (en anglès americà). The Root, 01-05-2018. Arxivat de l'original el 2021-11-28. [Consulta: 27 novembre 2021].
  27. ↑ «BBC 100 Women 2022: Who is on the list this year?» (en anglès britànic). BBC News, 06-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 10 desembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ifeoma_Ozoma&oldid=33526752»