Illes Andaman i Nicobar

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlles Andaman i Nicobar
अंडमान और निकोबार द्वीप (hi)
அந்தமான் (ta) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusterritoris de la Unió Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 11° 41′ N, 92° 43′ E / 11.68°N,92.72°E / 11.68; 92.72
PaísÍndia Modifica el valor a Wikidata
CapitalPort Blair Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població356.152 (2005) Modifica el valor a Wikidata (43,18 hab./km²)
Idioma oficialhindi
tàmil
llengües nicobareses Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície8.249 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació1r novembre 1956 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2IN-AN Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webandaman.gov.in Modifica el valor a Wikidata

Les Illes Andaman i Nicobar (tàmil அந்தமான், hindi अंडमान और निकोबार द्वीप) són un arxipèlag que formen un territori de la Unió índia. Es troben localitzades a l'oceà Índic, prop del paral·lel 10° N.[1] La capital del territori és Port Blair.

Geografia física

[modifica]

Hi ha 572 illes[2] al territori amb una superfície de 8.249 km². D'aquestes 38 estan habitades de manera permanent. Les illes s'estenen de 6° a 14° de latitud nord i de 92° a 94° de longitud est. Les Andamans estan separades del grup de Nicobar per un canal (el canal de deu graus) d'uns 150 km d'ample. El punt més alt es troba a l'illa nord d'Andaman (Saddle Peak a 732 m).[3] El grup d'Andaman té 325 illes que cobreixen una àrea de 6.170 km², mentre que el grup de Nicobar només té 247 illes amb una àrea de 1.765 km².[4]

Les illes són els pics d'una cadena muntanyosa enfonsada, continuació de la serralada de l'Arakan de Myanmar. A causa del seu clima càlid i humit són molt boscoses.[5]

Economia

[modifica]

Hom hi conrea productes tropicals per a l'exportació (cocos, cafè, cautxú, copra) i la fusta és explotada.

Població

[modifica]

A les illes resten uns pocs nadius, anomenats andamanesos, que viuen de la caça i la pesca. La població és majoritàriament immigrada, i per això les llengües més parlades són en bengalí (23,1%), el tàmil (19,1%) i l'hindi (17,6%). Port Blair, a l'illa Dakshin (Andaman) és la principal ciutat i centre de comunicació.

Història

[modifica]

Foren explorades el 1607 pel viatger francès Peyraud,[6].La Companyia Danesa de les Índies Orientals va arribar a les illes Nicobar el 12 de desembre de 1755. L'1 de gener de 1756, les illes Nicobar es van convertir en una colònia danesa, primer anomenada Nova Dinamarca,[7] i més tard (desembre de 1756) Illes de Frederic (Frederiksøerne).[8]  Durant 1754–1756 van ser administrades des de Tranquebar, a l'Índia continental danesa.[9]  Les illes van ser abandonades repetidament a causa dels brots de malària entre 14. Abril de 1759 i 19 d'agost de 1768, de 1787 a 1807/05, 1814 a 1831, 1830 a 1834 i gradualment a partir de forma definitiva 1848.

Des de l'1 de juny de 1778 fins a 1784, Àustria va suposar erròniament que Dinamarca havia abandonat les seves reclamacions sobre les illes Nicobar i va intentar establir-hi una colònia, rebatejant-les illes Teresa.[10][11]

Foren abandonades després fins al 1858, fins que els britànics habilitaren Port Blair com a colònia penitenciària per allotjar-hi els indis participants en la rebel·lió dels sipais: la colònia no fou eliminada fins al 1945. Durant la Segona Guerra Mundial, foren ocupades pels japonesos (1942-45). Des del 1952 formen, amb les illes Nicobar, un territori de l'Índia.

Governants

[modifica]

Oficials britànics a Port Cornwallis

[modifica]
  • 1789 - 1793 Archibald Blair
  • 1793 - 1796 Alexander Kyd

Superintendents de Port Blair

[modifica]
  • 1858 Henry Stuart Man (oficial naval en funcions)
  • 1858 - 1859 James Pattison Walker
  • 1859 - 1862 James Colpoys Haughton
  • 1862 - 1864 Robert Christopher Tytler
  • 1864 - 1868 Barnet Ford
  • 1868 - 1871 Henry Stuart Man (segona vegada)
  • 1871 - 1872 F.L. Playfair

Cap comissionats de les illes Andaman i Nicobar

[modifica]
  • 1872 - 1875 Donald Martin Stewart
  • 1875 - 1879 Charles Arthur Barwell
  • 1879 - 1892 Thomas Cadell
  • 1892 - 1894 Norman Mcleod Thomas Horsford
  • 1894 - 1904 Richard Carnac Temple (el 1902, Richard Carnac Temple, Baró Nash)
  • 1904 - 1906 William Rudolph Henry Merk
  • 1906 - 1913 Herbert Arrott Browning
  • 1913 - 1920 Montague William Douglas
  • 1920 - 1923 Henry Cecil Beadon
  • 1923 - 1931 Michael Lloyd Ferrar
  • 1931 - 1935 John William Smith
  • 1935 - 1938 William Alexander Cosgrave
  • 1938 - 1942 Charles Francis Waterfall (presoner japonès el 23 de març de 1942, fins a 1945)

Govern militar japonès

[modifica]
  • 1942 - 1944 Ishikawa Shigeru
  • 1944 - 1945 Teizo Hara

Administració japonesa i de l'Índia Lliure

[modifica]
  • 1942 - 1943 Bucho (governador civil japonès)
  • 1943 - 1945 A.D. Loganathan (pel govern provisional de l'Índia Lliure)
  • 1944 - 1945 Mansoor Ali Alvi (interí per Loganathan)

Governadors britànics

[modifica]
  • 1945 - 1946 Charles Francis Waterfall
  • 1946 - 1947 Noel Kennedy Patterson

Caps comissionats

[modifica]
  • 1946 - 1949 Inamul Majid (sota autoritat britànica fins a 1947)
  • 1949 - 1953 Ajoy Kumar Ghosh
  • 1953 - 1956 Sankar Nath Maitra
  • 1956 C. Ramachandran
  • 1956 - 1958 T.G.N. Ayyar
  • 1958 - 1961 M.V. Rajawade
  • 1961 - 1965 B.N. Maheshwari
  • 1965 - 1966 B.L. Chak
  • 1966 - 1968 Mahabir Singh
  • 1968 - 1972 H.S. Butalia
  • 1972 - 1975 Harmander Singh
  • 1975 - 1979 Surendra Mohan Krishnatry
  • 1979 - 1982 S.L. Sharma

Tinents governardors

[modifica]
  • 1982 - 1985 Manohar L. Kampani
  • 1985 - 1989 Tirath Singh Oberoi
  • 1989 - 1990 Romesh Bhandari
  • 1990 - 1990 Ranjit Singh Dayal
  • 1990 - 1993 Surjit Singh Barnala
  • 1993 - 1996 Vakkom Purushothaman
  • 1996 - 2001 Ishwari Prasad Gupta
  • 2001 - 2004 Nagendra Nath Jha
  • 2004 - 2006 Ramchandra "Ram" Kapse
  • 2006 Madan Mohan Lakhera (interí per Kapse)
  • 2006 - Bhopinder Singh

Referències

[modifica]
  1. ↑ «illes Andaman». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2022].
  2. ↑ DAGAR, J. C. «Agroforestry Systems for the Andaman and Nicobar Islands». International Tree Crops Journal, 8, 2-3, 01-01-1995, pàg. 107–128. DOI: 10.1080/01435698.1995.9752938. ISSN: 0143-5698.
  3. ↑ Murthy, R. V. R.. Andaman and Nicobar Islands: A Geo-political and Strategic Perspective (en anglès). Northern Book Centre, 2007, p. 31. ISBN 978-81-7211-219-6. 
  4. ↑ Commission, India Planning. Andaman and Nicobar Islands, Development Report (en anglès). Academic Foundation, 2008, p. 33. ISBN 978-81-7188-652-4. 
  5. ↑ McGinley, Marc. «Andaman Islands rainforests». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 17 juliol 2022].
  6. ↑ Maestri, Edmond «Les îles du Sud-Ouest de l'Océan indien et la France de 1815 à nos jours» (en anglès). Les îles du Sud-Ouest de l'Océan indien et la France de 1815 à nos jours, 1994, pàg. 1–222.
  7. ↑ Archives, Danish National; Hansen, C. Rise. Sources of the History of North Africa, Asia and Oceania in Denmark (en anglès). Walter de Gruyter, 2011-10-18, p. 19. ISBN 978-3-11-097036-4. 
  8. ↑ Haensel, Johann Gottfried. Letters on the Nicobar islands, their natural productions, and the manners, customs, and superstitions of the nativeswith an account of an attempt made by the Church of theUnited Brethren, to convert them to Christianity, 2008-10, p. 7. 
  9. ↑ Kumar, Rajesh; Sethi, A. Doing Business in India (en anglès). Springer, 2016-03-01, p. 14. ISBN 978-1-4039-8057-1. 
  10. ↑ MATHUR, L. P. «A HISTORICAL STUDY OF EURO-ASIAN INTEREST IN THE ANDAMAN AND NICOBAR ISLANDS». Proceedings of the Indian History Congress, 29, 1967, pàg. 56–61. ISSN: 2249-1937.
  11. ↑ Sehgal, Shaina «Putting Nicobar Islands on the map: Intersections of colonial knowledge, trade and colonisation» (en anglès). Indian Journal of History of Science, 56, 1, 01-03-2021, pàg. 37–48. DOI: 10.1007/s43539-021-00002-4. ISSN: 2454-9991.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Andaman i Nicobar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illes_Andaman_i_Nicobar&oldid=34115376»