Inquisidor general
L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola. El més famós fou probablement el religiós dominic Tomás de Torquemada.
Llista d'Inquisidors generals
[modifica]Els següents personatges van ocupar el càrrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820:[1]
| Nom | Període | Càrrec | Nota | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Tomás de Torquemada | 1483-1498 | Confessor reial. | |||
| Miguel de Morillo | 1491 | Provincial dels dominics a l'Aragó | Inquisidor general suplent i ajudant de Torquemada.[2] | ||
Nomenament de quatre inquisidors generals col·legiats o individuals per breu del papa Alexandre VI a causa de l'avançada edat de Torquemada, el 21 de juny de 1494 i que es mantindrien possiblement fins a la seva mort o dimissió.[3]
| |||||
| Diego de Deza | 1499-1506 | Confessor reial. | Renúncia voluntària. | ||
Separació de la Inquisició entre Castella i Aragó 1506-1518
| |||||
| Adrià d'Utrecht | 1518-1522 | Cardenal. Bisbe de Tortosa. | Ascendeix al pontificat com Adrià VI. | ||
| Alfonso Manrique de Lara | 1523-1538 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | |||
| Juan Pardo de Tavera | 1539-1545 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | |||
| García de Loaysa y Mendoza | 1546 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | |||
| Fernando de Valdés y Salas | 1547-1566 | Arquebisbe de Sevilla. | Renúncia voluntària. | ||
| Diego de Espinosa y Arévalo | 1567-1572 | Bisbe de Sigüenza. | |||
| Pedro Ponce de León | 1573 | Bisbe de Plasència. | No pren possessió del càrrec. | ||
| Gaspar de Quiroga y Vela | 1573-1594 | Cardenal. Arquebisbe de Toledo. | |||
| Jerónimo Manrique de Lara | 1595 | Bisbe d'Àvila. | |||
| Pedro Portocarrero y Manuel | 1596-1599 | Bisbe de Conca. | |||
| Fernando Niño de Guevara | 1599-1602 | Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. | Renúncia voluntària. | ||
| Juan de Zúñiga y Flores | 1602 | Bisbe de Cartagena. | |||
| Juan Bautista de Acevedo | 1603-1607 | Bisbe de Valladolid. | |||
| Bernardo de Sandoval y Rojas | 1608-1618 | Cardenal. Arquebisbe de Toledo. | |||
| Luis de Aliaga | 1619-1621 | Confessor reial. | Renúncia voluntària. | ||
| Andrés Pacheco | 1622-1626 | Bisbe de Conca. | |||
| Antonio Zapata y Cisneros | 1627-1632 | Cardenal. Arquebisbe de Burgos. | Renúncia voluntària. | ||
| Antonio de Sotomayor | 1632-1643 | Arquebisbe titular de Damasc. Confessor reial. | |||
| Diego de Arce y Reinoso | 1642-1665 | Bisbe de Plasència. | |||
| Pasqual d'Aragó | 1665 | Arquebisbe de Toledo. | Renúncia voluntària. | ||
| Juan Everardo Nithard | 1666-1669 | Cardenal. Confessor reial. | |||
| Diego Sarmiento de Valladares | 1669-1695 | Bisbe de Plasència. | |||
| Joan Tomàs de Rocabertí | 1695-1699 | Arquebisbe de València. | |||
| Alfonso Fernández de Córdoba | 1699 | Cardenal. | No pren possessió del càrrec. | ||
| Baltasar de Mendoza y Sandoval | 1699-1705 | Bisbe de Segòvia | Renúncia voluntària. | ||
| Juan Bautista de Arzamendi | 1705 | No pren possessió del càrrec. | |||
| Vidal Marín del Campo | 1705-1709 | Bisbe de Ceuta. | |||
| Antonio Ibáñez de la Riva Herrera | 1709-1710 | Arquebisbe de Saragossa. | |||
| Francesco del Giudice | 1711-1714 | Cardenal. | Destituït per Felip V. | ||
| Felipe Gil de Taboada | 1715 | Bisbe d'Osma | Comissionat el 1715, no va arribar a servir en el càrrec.[4] | ||
| Francesco del Giudice | 1715-1716 | Cardenal | Recupera el càrrec. | ||
| Josep Molines i Casadevall | 1717-1719 | Auditor del Tribunal de la Rota | No pren possessió del càrrec. | ||
| Diego de Astorga y Céspedes | 1720 | Bisbe de Barcelona. | Renúncia voluntària. | ||
| Juan de Camargo y Angulo | 1720-1734 | Bisbe de Pamplona. | |||
| Andrés de Orbe y Larreátegui | 1733-1740 | Arquebisbe de València. | |||
| Manuel Isidro de Orozco Manrique de Lara | 1742-1746 | Arquebisbe de Sant Jaume de Compostel·la | |||
| Francisco Pérez de Prado y Cuesta | 1746-1755 | Bisbe de Terol. | |||
| Manuel Quintano Bonifaz | 1755-1774 | Arquebisbe titular de Farsala | Renúncia voluntària. | ||
| Felip Bertran | 1775-1783 | Bisbe de Salamanca. | |||
| Agustín Rubín de Ceballos | 1784-1793 | Bisbe de Jaén. | |||
| Manuel Abad y Lasierra | 1793-1794 | Bisbe d'Astorga i arquebisbe titular de Selímbria. | |||
| Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón | 1794-1797 | Cardenal. Arquebisbe de Toledo. | Renúncia voluntària. | ||
| Ramón José de Arce | 1798-1808 | Arquebisbe de Saragossa. | |||
| Abolició del Tribunal de la Inquisició durant la Guerra del Francès i el regnat de Josep I d'Espanya, entre 1808-1814. | |||||
| Francisco Javier Mier y Campillo | 1814-1818 | Bisbe d'Almeria. | |||
| Cristóbal Bencomo y Rodríguez | 1818 | Arquebisbe titular d'Heraclea. Confessor reial. | Va refusar el càrrec.[5] | ||
| Jerónimo Castillón y Salas | 1818-1820 | Bisbe de Tarassona. | Darrer inquisidor general d'Espanya. | ||
| En 1820 es produeix l'abolició definitiva de la Inquisició. | |||||
Notes
[modifica]- ↑ Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (Tom IX) (en castellà). Madrid: Imprenta del Censor, 1822.
- ↑ Llorca, Bernardino. Bulario Pontificio de la Inquisición Española. Roma: Universitat Pontifícia Gregoriana, 1949, p. 167.
- ↑ Gómez Roán, Concepción «Notas sobre el establecimiento de la Inquisición española» (en castellà). Revista de la Inquisición, núm. 7, 1998, pàg. 325-328.
- ↑ «A History of the Inquisition of Spain, Volume 1, Henry Charles Lea».
- ↑ «Biografía de Cristóbal Bencomo y Rodríguez». Arxivat de l'original el 2017-06-15. [Consulta: 9 abril 2016].
Bibliografia
[modifica]- PÉREZ VILLANUEVA, Joaquín, y ESCANDELL BONET, Bartolomé: "Historia de la Inquisición en España y América. I: El conocimiento científico y el proceso histórico de la Institución (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- (castellà) Informació sobre el Consell de la Inquisició