Insurrecció islamista a Cabo Delgado

Infotaula de conflicte militarInsurrecció islamista a Cabo Delgado
Part de la Guerra contra l'Estat Islàmic, la Guerra civil siriana i Conflicte kurd-àrab a Síria
lang=
En gris, les zones controlades pels insurgents el juliol de 2021 Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Data5 d'octubre de 2017 – actualment
Coordenades11° 21′ S, 40° 20′ E / 11.350°S,40.333°E / -11.350; 40.333
LlocCabo Delgado, Moçambic)
Bàndols
 Moçambic Forces armades de Moçambic


 Sud-àfrica (des de 2020)
 Tanzània (des de 2020)[7][8]
Amb el suport de:
 Rússia[9]
 Uganda[7]
Mercenaris:

  • Grup Wagner
  • Grup Dyck[10]
Ansar al-Sunna


Estat Islàmic[12]


Amb el suport de:
Crim organitzat[14]


Simpatitzants estrangers[14]
Comandants
 Moçambic Filipe Nyusi


 Moçambic Atanasio M'tumuke
 Moçambic Bernadino Rafael[1]
 Sud-àfrica Cyril Ramaphosa


 Tanzània John Magufuli 		Abdul Rahmin Faizal (P.D.G.)[1][2]


Abdul Remane[2]
Abdul Raim[2]
Nuno Remane[2]
Ibn Omar[2]
"Salimo"[2]


Abdul Aziz[1]
Forces
11.200 [3]
200 Mercenaris de les forces Wagner [4] 		entre 2.500 i 4.000 (2020)
Baixes
Desenes de morts i ferits
7 mercenaris de les forces Wagner morts[4] 		Desenes de morts
+470 detinguts 		+1.100 civils assassinats (2019)[5]
100.000 desplaçats[6]

La insurrecció en Cabo Delgado (coneguda també com la guerra civil de Cabo Delgado[15]) és un conflicte en curs a la província de Cabo Delgado (Moçambic), que es lliura principalment entre els militants islamistes que intenten establir un Estat islàmic a la regió, i les forces de seguretat moçambiqueses. Els civils han estat els principals blancs dels atacs dels militants islamistes.[16] La principal facció insurgent és Ansar al-Sunna, una facció extremista autòctona amb tènues connexions internacionals. Des de mitjan 2018, l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) suposadament també ha estat actiu al nord de Moçambic,[12] i va reivindicar el seu primer atac contra les forces de seguretat moçambiqueses al juny de 2019.[13] A més, els bandits han explotat la rebel·lió per a realitzar incursions.[14] Es creu que la insurrecció s'està intensificant, ja que en la primera meitat de 2020 s'han realitzat gairebé tants atacs com en tot l'any 2019.[17]

Ansar al-Sunna és similar al nom d'un grup insurgent sunnita iraquià que va lluitar contra les tropes estatunidenques entre 2003 i 2007. Els vilatans els criden "al-Xabab" però són una organització separada de la somali Al-Xabab.[18] Se sap que els militants parlen portuguès, l'idioma oficial de Moçambic, kimwani, l'idioma local, i suahili, l'idioma de la lingua franca que es parla a la regió dels Grans Llacs. Segons els informes, els membres són en la seva majoria moçambiquesos dels districtes de Mocímboa da Praia, Palma i Macomia, però també hi ha estrangers de Tanzània i Somàlia.[19]

El 14 d'octubre de 2020, l'Estat Islàmic a Àfrica Central (ISCA, per les seves sigles en anglès) van atacar per primer cop territori de Tanzània, en el poble fronterer de Kitaya de la regió de Mtwara, matant 20 civils i 2 militars.[20]

Context

[modifica]

Ansar al-Sunna, també conegut pel seu nom original "Ahlu Sunnah Wa-Jamo" (traduït com "adeptes de la tradició profètica"), va ser inicialment un moviment religiós en els districtes del nord de Cabo Delgado[21] que va aparèixer per primera vegada al voltant de 2015. Va ser format per seguidors del clergue radical kenyà Aboud Rogo, que va ser assassinat en 2012. Posteriorment, alguns membres del seu moviment es van establir en Kibiti (Tanzània) abans de traslladar-se a Moçambic.[22]

Ansar al-Sunna afirma que l'Islam, tal com es practica a Moçambic, s'ha corromput i ja no segueix els ensenyaments de Mahoma. Per consegüent, els membres del moviment van entrar en les mesquites tradicionals amb armes per a amenaçar a uns altres a seguir les seves pròpies creences radicals.[23] El moviment també és anticristià i antioccidental, i ha tractat d'impedir que la gent assisteixi a hospitals o escoles que considera seculars i antiislàmiques.[24] Aquest comportament va allunyar a gran part de la població local en lloc de convertir-los a Ahlu Sunnah Wa-Jamo, de manera que els membres del moviment es van separar i van formar els seus propis llocs de culte.[24] Amb el temps, el grup es va tornar cada vegada més violent: va demanar que s'apliqués la llei Xaria al país,[14] va deixar de reconèixer al govern moçambiquès i va començar a formar campaments ocults en el districte de Macomia, el districte de Mocímboa da Praia i el districte de Montepuez. Allí, els militants d'Ansar al-Sunna van ser entrenats per expolicies i exguàrdies fronterers que havien estat acomiadats i guardaven rancor al govern. El moviment també es va posar en contacte amb altres militants islamistes de l'Àfrica oriental i, segons s'informa, va contractar instructors d'al-Xabab de Somàlia, Tanzània i Kenya. No obstant això, aquests entrenadors d'al-Xabab van actuar com a mercenaris i van ajudar a Ansar al-Sunna no per les connexions reals entre al-Xabab i Ansar al-Sunna, sinó pels diners que van rebre d'aquest últim.[23] Alguns dels militants d'Ansar al-Sunna també han viatjat a l'estranger per a rebre entrenament directe d'altres grups militants.[24]

Els militants no estan unificats, sinó dividits en diferents cèl·lules que no semblen coordinar les seves accions.[24] L'agost de 2018, la policia moçambiquesa havia identificat a sis homes com a líders dels militants en Cabo Delgado: Abdul Faizal, Abdul Raim, Abdul Remane, Ibn Omar, "Salimo" i Nuno Remane.[21] Ansar al-Sunna es finança a través de l'heroïna, el contraban i el comerç del vori.[14]

Si bé la religió exerceix un paper fonamental en el conflicte, els analistes creuen que els factors més importants de la insurrecció són els problemes socials, econòmics i polítics generalitzats a Moçambic. Es considera que la desocupació, i especialment la desocupació juvenil, són les principals causes que els habitants locals s'uneixin als rebels islamistes. L'augment de les desigualtats ha fet que molts joves se sentin fàcilment atrets per un moviment tan radical,[23][24][25][22] ja que Ansar al-Sunna promet que la seva forma d'islam actuarà com a "antídot" contra el "govern corrupte i elitista" existent.[21]

Límits de la llibertat dels mitjans de comunicació

[modifica]

Hi ha falta d'accés a informació fiable a la regió pel fet que els periodistes són intimidats pel govern i els militars. El 5 de gener de 2019, les autoritats moçambiqueses van detenir il·legalment al periodista Amade Abubacar que havia informat sobre la insurrecció. Posteriorment va ser sotmès a tortura i només va ser posat en llibertat sota fiança després de 107 dies de detenció.[26]

Intervenció ruandesa

[modifica]

A petició del govern de Moçambic, a mitjans de juliol de 2021, Ruanda va desplegar 1.000 soldats a Cabo Delgado per ajudar a combatre els terroristes, estabilitzar l'àrea i restaurar l'autoritat de l'estat.[27] Malgrat el suport de diferents països, Ruanda és de moment l'únic país que participa en operacions conjuntes amb les forces moçambiquesos.

Dues setmanes després, en una operació conjunta entre les forces ruandeses i de Moçambic, van prendre el control de diverses bases dels insurgents i el poble estratègic Awasse.[28]

L’agost de 2021 l'operació conjunta va aconseguir reprendre la ciutat estratègica Mocímboa da Praia, un bastió dels gihadistes des de feia més d'un any.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Captured insurgents will be presented publicly». Club of Mozambique, 06-02-2019. Arxivat de l'original el 13 febrer 2019. [Consulta: 13 febrer 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mozambique police name "ringleaders" behind Islamist threat». Reuters, 13-08-2018. Arxivat de l'original el 23 agost 2018. [Consulta: 23 agost 2018].
  3. ↑ «2018 Mozambique Military Strength». Arxivat de l'original el 19 octubre 2018. [Consulta: 15 maig 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 Pjotr Sauer «In Push for Africa, Russia's Wagner Mercenaries Are 'Out of Their Depth' in Mozambique». Moscow Times, 19-11-2019 [Consulta: 19 novembre 2019].
  5. ↑ «Growing terrorism in Mozambique, with suspected links to ISIS, wreaking havoc with no end in sight», 19-12-2019. Arxivat de l'original el de desembre 23, 2019. [Consulta: 22 abril 2020].
  6. ↑ «Beheadings, kidnappings amid surge in Mozambique attacks: UN». Al Jazeera, 07-02-2020. [Consulta: 1r maig 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 ; Salem Solomon«Is IS Gaining Foothold in Mozambique?». Voice of America, 07-06-2019. [Consulta: 15 juny 2019].
  8. ↑ «Mocimboa da Praia: Key Mozambique port 'seized by IS'», 12-08-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  9. ↑ «Military & Defense - Russia, Mozambique to step up military-technical cooperation». TASS. Arxivat de l'original el 2018-04-11. [Consulta: 11 maig 2018].
  10. ↑ Fabricius, Peter. «MOZAMBIQUE: ‘SA private military contractors' and Mozambican airforce conduct major air attacks on Islamist extremists», 09-04-2020. [Consulta: 15 setembre 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Mozambique: Former Policemen Train Islamist Group». Agencia de Informacao de Mocambique (Maputo), 01-05-2018 [Consulta: 4 juny 2018].
  12. ↑ 12,0 12,1 «AU confirms ISIS infiltration in East Africa». The Independent (Uganda), 24-05-2018 [Consulta: 31 maig 2018]. Arxivat 23 August 2018[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-08-23. [Consulta: 18 setembre 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 Caleb Weiss «Islamic State claims first attack in Mozambique». Long War Journal, 04-06-2019 [Consulta: 5 juny 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 West, 2018, p. 6.
  15. ↑ Southern Africa: Cabo Delgado Civil War - Pressure Grows in South Africa for Intervention, AllAfrica, Aug 3, 2020. Accessed Aug 24, 2020.
  16. ↑ «Mozambique: Islamist Raids Continuing in Mocimboa Da Praia», 05-12-2017. Arxivat de l'original el 26 desembre 2017. [Consulta: 27 desembre 2017].
  17. ↑ «More misery, few answers». The Economist, 26-08-2020, p. 37 [Consulta: 1r setembre 2020].
  18. ↑ «Alleged Islamist base shelled near Mocimboa da Praia - By Joseph Hanlon». Arxivat de l'original el 11 gener 2018. [Consulta: 2 febrer 2018].
  19. ↑ «População captura supostos membros do grupo armado que atacou Mocímboa da Praia». Arxivat de l'original el 26 desembre 2017. [Consulta: 27 desembre 2017].
  20. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 17 octubre 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Staff, Reuters «Mozambique police name "ringleaders" behind Islamist threat» (en anglès). Reuters, 13-08-2018.
  22. ↑ 22,0 22,1 West, 2018, p. 5.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «Mozambique: Former Policemen Train Islamist Group - allAfrica.com», 12-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 18 setembre 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Jasmine Opperman «Is northern Mozambique faced with an emerging extremist threat?». Daily Maverik, 31-05-2018 [Consulta: 6 juny 2018].
  25. ↑ «Mocímboa da Praia: problema com ataques controlado?». Arxivat de l'original el 2018-05-22. [Consulta: 26 abril 2019].
  26. ↑ «Mozambique: Detained journalist in critical condition denied medical treatment». Amnesty International, 05-03-2019 [Consulta: 8 octubre 2019].
  27. ↑ Press, Europa. «L'exèrcit de Moçambic recupera per complet el control sobre el bastió jihadista de Mocímboa da Praia», 08-08-2021. [Consulta: 9 agost 2021].
  28. ↑ «Mozambican, Rwandan troops overrun major insurgents base in Cabo Delgado» (en anglès), 27-07-2021. [Consulta: 9 agost 2021].
  29. ↑ «Mozambique insurgency: Key port retaken from insurgents - Rwanda». , 08-08-2021 [Consulta: 8 agost 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • West, Sunguta Terrorism Monitor, 15, 12, 14-06-2018, pàg. 5–7 [Consulta: 23 agost 2018].
  • Eric Morier-Genoud, "Why Islamist attack demands a careful response from Mozambique", La Conversa, 18 d'octubre de 2017
  • Eric Morier-Genoud, "la versió pròpia de Moçambic de Boko Haram està estrenyent el seu agafador mortífer", La Conversa, 11 de juny de 2018
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Insurrecció_islamista_a_Cabo_Delgado&oldid=33837623»