Intocable

Intocable
Intouchables i Ziemlich beste Freunde
Fitxa
Direcció	Olivier Nakache i Éric Toledano
Protagonistes	François Cluzet; Omar Sy; Alba Gaïa Bellugi; Anne Le Ny; Audrey Fleurot; Clotilde Mollet; Caroline Bourg; Cyril Mendy; François Bureloup; Grégoire Oestermann; Jean-François Cayrey; Jérôme Pauwels; Joséphine de Meaux; Marie-Laure Descoureaux; Michel Winogradoff; Thomas Solivéres; François Caron; Christian Ameri; Émilie Caen; Benjamin Baroche; Philippe Pozzo di Borgo; Nicky Marbot
Producció	Laurent Zeitoun, Nicolas Duval Adassovsky i Yann Zenou
Guió	Olivier Nakache i Éric Toledano
Música	Ludovico Einaudi
Dissenyador de so	Pascal Armant
Fotografia	Mathieu Vadepied
Muntatge	Dorian Rigal-Ansous
Vestuari	Isabelle Pannetier
Productora	Gaumont i TF1
Distribuïdor	Gaumont
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	23 setembre 2011
Durada	112 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	París i Merville-Franceville-Plage
Color	en color
Pressupost	11.500.000 $
Recaptació	426.588.510 $ (mundial); 166.126.377 $ (França); 79.066.638 $ (Alemanya); 21.053.638 $ (Espanya); 19.385.193 $ (Itàlia); 18.136.785 $ (Japó); 12.001.871 $ (Països Baixos); 11.092.513 $ (Corea del Sud); 10.198.820 $ (Estats Units d'Amèrica); 8.467.742 $ (Bèlgica)
Descripció
Gènere	comèdia, cinema biogràfic, drama i pel·lícula basada en una obra literària
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Premis del Cinema Europeu al millor actor (2012); Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2012); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2012); Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2012); candidata internacional als Premis Oscar (2013) ;
Premis	Premi Satellite a la millor pel·lícula en llengua estrangera (2012); David de Donatello a la Millor Pel·lícula Europea (2012) ;

Intocable (títol original en francès, Intouchables)^[1] és una pel·lícula francesa de 2011 dirigida per Olivier Nakache i Éric Toledano. La història està basada en la vida de Philippe Pozzo di Borgo (autor del llibre Le Second Souffle), tetraplègic des del 1993, i la seva relació amb Abdel Yasmin Sellou, el seu ajudant personal. Els crèdits finals indiquen que el 5% dels guanys de la pel·lícula seran donats a una organització benèfica per a persones amb paràlisi: Simon de Cyrène,^[2] fundada per Lawrence Cherisey. S'ha doblat i subtitulat al català.^[3]

La cinta es va estrenar el 23 de setembre de 2011 al Festival de Sant Sebastià arribant a les cartelleres franceses el 2 de novembre i convertint-se, nou setmanes més tard, en la segona pel·lícula més taquillera de la història de França, només darrere de Benvinguts al nord de Dany Boon del 2008.^[4]

Argument

Philippe és un ric aristòcrata vidu que contracta a Driss, un noi negre dels suburbis, que ha estat fa poc condemnat a sis mesos de presó, perquè el cuidi després de quedar tetraplègic en un accident de parapent. El noi capgira la vida de Philippe, ja que no el tracta com un malalt sinó que el convida a seguir gaudint de la vida, fins i tot d'un nou amor. Al seu torn, accedeix a una cultura que el permet protegir millor la seva família.

Desenvolupament

Philippe Pozzo di Borgo ha dedicat un capítol de la seva autobiografia Le Second souffle a la seva relació amb Yasmin Abdel Sellou, el seu cuidador d'origen algerià, de comportament de perdonavides problemàtic, però valuosa guia.

Philippe Pozzo di Borgo va dir d'Abdel Sellou:

«

Com a la pel·lícula, va contestar el meu anunci per continuar tocant els Assedic, i després va dir que la mansió del setè era fàcil de robar. De fet va romandre deu anys

»

En el seu llibre, escriu del seu company

«

és insuportable, vanitós, arrogant, brutal, humà, inconscient. Sense ell, m'hauria mort de descomposició. Abdel em va tractar sense discontinuïtat com si jo fos un nadó. Atent al menor senyal, present durant les meves absències, em va deslliurar quan jo era presoner, protegir quan era dèbil. Em va fer riure quan m’esquerdava. Ell és el meu diable de la guarda

»

.^[5]^[6]

Els dos homes testimonien les seves reunions i la seva relació el gener de 2002 en l'emissió de Mireille Dumas Vie privée, vie publique, tema d'un documental produït el 2003 també per Mireille Dumas, A la vie a la mort. El descobriment d'aquest últim informe inspira els cineastes Olivier Nakache i Éric Toledano, que tot i no sentir-se encara preparats per afrontar el tema, però es conjuren per fer una pel·lícula.

Uns anys més tard, després de l'èxit de la pel·lícula Tellement proches, els dos directors van decidir reactivar aquest projecte i visitar Philippe Pozzo di Borgo. Aquest últim, que ja ha rebutjat diverses propostes per l'adaptació al cinema, els recomana el tractament de la història en termes de la comèdia

«

Si feu aquesta pel·lícula, que sigui divertida. Aquesta història ha de passar pel prisma de l'humor. Si no hagués conegut a Abdel, m'hauria mort

»

.^[7]

Repartiment

Intèrpret	Personatge
François Cluzet	Philippe
Omar Sy	Driss
Audrey Fleurot	Magalie
Anne Le Ny	Yvonne

Premis i nominacions

Premis

2012. César al millor actor per Omar Sy

Nominacions

2012. César a la millor pel·lícula
2012. César al millor director per Eric Toledano i Olivier Nakache
2012. César al millor actor per François Cluzet
2012. César a la millor actriu secundària per Anne Le Ny
2012. César al millor guió original per Olivier Nakache i Eric Toledano
2012. César a la millor fotografia per Mathieu Vadepied
2012. César al millor muntatge per Dorian Rigal-Ansous
2012. César al millor so per Jean Goudier, Jean-Paul Hurier i Pascal Armant
2013. Gaudí a la millor pel·lícula europea

Referències

↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Intocable». [Consulta: 5 abril 2023].
↑ Fondation Simon de Cyrène
↑ «Intocable». Desdelsofà.cat. [Consulta: 5 abril 2023].
↑ Intouchables passa dels 17 milions d'espectadors (en francès).
↑ Philippe Pozzo di Borgo, Le Second souffle, réédition de 2011, Bayard, pages 131-132
↑ L'intouchable, le vrai Arxivat 2011-11-26 a Wayback Machine., Le Journal du dimanche, 13 novembre 2011
↑ Les échos. Intocable, imparable (en francès). Les échos, 2 de desembre de 2011.

Enllaços externs

Espot a YouTube

[1] «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Intocable». [Consulta: 5 abril 2023].

[2] Fondation Simon de Cyrène

[3] «Intocable». Desdelsofà.cat. [Consulta: 5 abril 2023].

[4] Intouchables passa dels 17 milions d'espectadors (en francès).

[5] Philippe Pozzo di Borgo, Le Second souffle, réédition de 2011, Bayard, pages 131-132

[6] L'intouchable, le vrai Arxivat 2011-11-26 a Wayback Machine., Le Journal du dimanche, 13 novembre 2011

[7] Les échos. Intocable, imparable (en francès). Les échos, 2 de desembre de 2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Goya a la millor pel·lícula europea
1990s	Indoxina (1992) Tres colors: Blau (1993) Cafè irlandès (1994) Lamerica (1995) Secrets i mentides (1996) The Full Monty (1997) The Boxer (1998) La vida és bella (1999)
2000s	Dancer in the Dark (2000) Amélie (2001) El pianista (2002) Good Bye, Lenin! (2003) Gegen die Wand (2004) Match Point (2005) La reina (2006) ~~(2007)~~ 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2008) Slumdog Millionaire (2009)
2010s	El discurs del rei (2010) The Artist (2011) Intocable (2012) Amor (2013) Ida (2014) Mustang (2015) Elle (2016) The Square (2017) Guerra freda (2018) Els miserables (2019)
2020s	El pare (2020) Una altra ronda (2021) Verdens verste menneske (2022) Anatomia d'una caiguda (2023)

Premi Satellite a la millor pel·lícula estrangera
1990s	Breaking the Waves (1996) Ballem? (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre / Ba Mùa (1999)
2000s	Tigre i drac (2000) Ničija zemlja (2001) Hable con ella (2002) Cidade de Deus (2003) Mar adentro (2004) Äideistä parhain (2005) Volver (2006) Lust, Caution (2007) Gomorra (2008) Los abrazos rotos / La nana (2009)
2010s	Els homes que no estimaven les dones (2010) Mistérios de Lisboa (2011) Intocable / Pietà (2012) Alabama Monroe (2013) Mandarines (2014) Saul fia (2015) Forushande (2016) A l'ombra (2017) Roma (2018) Tõde ja õigus (2019)
2020s	La Llorona (2020) Drive My Car (2021) Argentina, 1985 (2022)