Invasions croades d'Egipte

Crusader battles between 1149 and 1189 (en)
L'exèrcit sirià en una tempesta de pols (Gustave Doré)
Tipus	invasió
Data	1154–1169
Lloc	Baix Egipte
Estat	Califat Fatimita
Bàndols
Regne de Jerusalem Imperi Romà d'Orient Comtat de Trípoli Principat d'Antioquia Cavallers Hospitalers Cavallers templers Principat Armeni de Cilícia Croats francesos Califat Fatimita
Comandants
Amalric I de Jerusalem Andrònic Contostèfan Guillem IV de Nevers Xàwar Dirgham

Les invasions croades d'Egipte (1154-1169) foren una sèrie de campanyes empreses pel Regne de Jerusalem per reforçar la seva posició al Llevant aprofitant-se de la feblesa del Califat Fatimita d'Egipte.^[1]

La guerra s'inicià amb una crisi de successió al Califat Fatimita, que començà a esfondrar-se sota la pressió de la Síria musulmana i els estats croats cristians. Un bàndol demanà ajuda a l'emir de Síria, Nur-ad-Din Mahmud, mentre que l'altra cercà suport croat. Tanmateix, a mesura que el conflicte progressava, es convertí en una guerra de conquesta. Les campanyes agressives d'Amalric I de Jerusalem evitaren la victòria total d'una sèrie d'incursions sirianes a Egipte. Així i tot, els croats no tingueren gaire èxit, malgrat alguns saquejos.^[2] El setge de Damiata per una força combinada de romans d'Orient i croats fracassà el 1169,^[3] el mateix any que Saladí assumí el poder a Egipte com a visir. El 1171, Saladí esdevingué soldà d'Egipte i els croats se centraren a defensar el seu regne, que, tot i estar envoltat per Síria i Egipte, resistí 16 anys més. Les croades posteriors intentaren en va defensar el Regne de Jerusalem atacant el perill que venia d'Egipte.^[4][5]