Iodur d'hidrogen
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 127,9123 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | HI |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Velocitat del so | 157 m/s (0 °C, gas) |
| PKa | −11 |
| Moment dipolar elèctric | 0,448 D |
| Punt de fusió | −50,8 °C −50,77 °C |
| Punt d'ebullició | −35,36 °C −35,55 °C (a 101,325 kPa) |
| Punt de descomposició | 300 °C |
| Entropia molar estàndard | 206,6 J/(mol K) |
| Moment dipolar elèctric | 0,448 D |
| Entalpia estàndard de formació | 26,6 kJ/mol |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
El iodur d'hidrogen és un compost diatòmic que és un gas incolor a condicions normals. Les solucions aquoses de HI són l'àcid iodhídric, que és un àcid molt fort (desprotona totalment). HI s'utilitza tant en síntesis orgàniques com en inorgàniques com font d'obtenció de I₂ i com a reductor fort.