Isaac Victor Kerlow
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1958 (65/66 anys) |
Activitat | |
Ocupació | artista |
Isaac Victor Kerlow (Ciutat de Mèxic, 1958) és un net artista mexicà[1] que actualment treballa a una empressa d'animació per ordinador als Estats Units.
Vida
[modifica]Isaac Victor Kerlow naix l'any 1958 a Ciutat de Mèxic, és un net artista que actualment treballa a una empressa d'animació per ordinador als Estats Units. Entre els anys 1977 i 1979 va viure a Barcelona.[2]
Obra
[modifica]En 1980 va realitzar una sèrie de pintures basades en elements creats per ordinador en tres dimensions i a mà, per tal de perfeccionar les tècniques de traslladar els models fets per ordinador a sistemes de gravat tradicional com l'aiguafort, la fotografia o el gravat. El seu treball per ordinador ens mostra un nou tipus de sensibilitat, ja que l'ordinador possibilitat una major flexibilitat creadora.[2]
Kerlow treballa amb imatges que són descrites de forma numérica a l'espai tridimensional i matemàticament es passen a l'espai bidimensional de l'ordinador.[2]
Entre el 13 de març i el 10 d'abril del 1985 l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró va realitzar una exposició per tal d'analitzar quins són els prejudicis que hi ha en relació a la lectura esbiaixada de la història de l'art, i per tal de veure l'ordinador com una eina de creació més. Parla a més de quins són els problemes que presenta l'art fet per ordinador, ja que suposa un canvi en la forma d'entendre el mercat de l'art i de popularitzar-lo. Les imatges poden ser representades com estructures lineals o volums ombrejats. Les imatges són fetes per a poder ser treballades amb diferents tècniques visuals, la sèrie "Piràmide en blanc i negre" està realitzada a partir d'imatges fetes per ordinador i transferides fotogràficament a la placa de metall per a ser gravades. A més hi havia una instal·lació interactiva realitzada en llenguatge BASIC on el públic seleccionava un programa que mostrava seqüències animades i text en funció de la decisió de l'espectador, d'aquesta manera el públic passa a interaccionar directament en l'exposició.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Corominas, Maria Jose. Espai 10 : 1984-1985 : Avantguardes, transvanguardes i rereguarda, 1980.