Israel Nathan Herstein

Israel Nathan Herstein

Biografia
Naixement	(pl) Yitzchak Nathan Herstein 28 març 1923 Lublin (Segona República Polonesa)
Mort	9 febrer 1988 (64 anys) Chicago (Illinois)
Causa de mort	causes naturals
Formació	Universitat d'Indiana (1946–1948) Universitat de Manitoba (–1945) Universitat de Toronto (1945–1946)
Tesi acadèmica	Divisor Algebras  (1948 )
Director de tesi	Max Zorn
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, teoria d'anells i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Chicago (1962–1988) Universitat Cornell (1957–1962) Universitat de Pennsilvània (1953–1957) Universitat de Chicago (1951–1953) Universitat Estatal d'Ohio (1950–1951) Universitat de Kansas (1948–1950)
Obra
Estudiant doctoral	Miriam Cohen, Susan Montgomery, Karen Parshall, Claudio Procesi, Murray Schacher, Cleon Yohe, Richard Larson, Michael Slater, Lance Small, David Ehlert, Nicholas Passell, Charles Lanski, Martha K. Smith, Daniel Farkas, Pjek-Hwee Lee, Lynne Small, Gordon Elliott Brown, Linda Neumann, Wallace Martindale, David Lissner, Gail Letzter, Willard Baxter, Leonid Krop, Jeffrey Bergen, Allan Berele, Antonio Giambruno, Amiram Braun, Bernardo Felzenszwab i Jer-Shyong Lin
Família
Cònjuge	Marianne Deson (1946-1973) Barbara Cortzen (1980-1988)
Pares	Jacob Herstein i Mindel Lichstein
Premis
(1960)  Beca Guggenheim

Israel Nathan Herstein (Lublin, 28 de març de 1923 - Chicago, 9 de febrer de 1988), conegut normalment com Yitz Herstein, va ser un matemàtic americà d'origen polonès.

Tot i haver nascut a Lublin (actualment Polònia), el seu pare va emigrar al Canadà el 1926 i, dos anys més tard, quan ell tenia cinc anys, el va seguir la resta de la família; així que ll va créixer a Winnipeg durant la época de la Gran Depressió.^[1] Va estudiar a les universitats de Manitoba i de Toronto i, entre 1946 i 1948, va fer el treball de doctorat a la universitat d'Indiana sota la direcció de Max Zorn.

Després de ser professor de les universitats de Kansas i d'Ohio el 1951 va ser nomenat professor de la universitat de Chicago, en la qual va fer, per una banda, alguns treballs d'economia matemàtica sobre el comportament dels consumidors i la teoria de la utilitat,^[2] i, per altra, va rebre la influència d'Abraham Adrian Albert^[3] i d'Irving Kaplansky, els quals van inclinar el seu camp de treball cap a l'àlgebra i la teoria d'anells.^[1]

De 1953 a 1957 va ser professor de la universitat de Pennsilvània i de 1958 a 1962 a la universitat Cornell, abans de retornar a Chicago on va fer la resta de la seva carrera acadèmica.^[4] Era un admirador d'Itàlia i del menjar italià i viatjava sovint a Roma.^[5]

Herstein va publicar onze llibres de text^[6] que es van fer molt populars entre els estudiants de matemàtiques. A més va publicar més d'un centenar d'articles científics.^[7]

• Albert, Nancy E. A³ & His Algebra (en anglès). iUniverse, 2005. ISBN 978-0-595-32817-8. 
• Chacron, M. «On a conjecture of I. N. Herstein» (en anglès). Journal of Algebra, Vol. 96, Num. 2, 1985, pàg. 386-390. DOI: 10.1016/0021-8693(85)90016-X. ISSN: 0021-8693.
• Cohn, P.M. «Israel Nathan Herstein» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 21, Num. 6, 1989, pàg. 594-600. DOI: 10.1112/blms/21.6.594. ISSN: 0024-6093.
• Faith, Carl. Rings and Things and a Fine Array of Twentieth Century Associative Algebra (en anglès). American Mathematical Society, 2004. ISBN 0-8218-3672-2. 
• Moscati, Ivan. Measuring Utility (en anglès). Oxford University Press, 2018. ISBN 978-0-19-937276-8. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Israel Nathan Herstein

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Israel Nathan Herstein» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Fonseca, Gonçalo L. «Israel Nathan Herstein, 1923-1988» (en anglès). The History of Economic Thought. [Consulta: 19 maig 2023].
• «Israel Herstein» (en anglès). Prabook. [Consulta: 19 maig 2023].