Jachymovita
Jachymovita | |
---|---|
Fórmula química | (UO₂)₈(SO₄)(OH)14·13H₂O |
Epònim | Jáchymov |
Localitat tipus | Jáchymov |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.EA.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.EA.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | crostes de cristalls aciculars de fins a 0,1 mm. |
Estructura cristal·lina | a = 18.553(8) Å, b = 9.276(2) Å, c = 13.532(7) Å, β = 125.56(2)° |
Color | groc |
Exfoliació | molt bona en {010} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | groc clar |
Densitat | 4,79 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.715 nβ = 1.718 nγ = 1.720 |
Birefringència | δ = 0,005 |
Angle 2V | calculat: 78° |
Fluorescència | groga sota llum ultraviolada d'ona curta i d'ona llarga |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1994-025 |
Símbol | Jác |
Referències | [1][2] |
La jachymovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat termal de Jáchymov (República Txeca).
La jachymovita és un sulfat amb fórmula (UO₂)₈(SO₄)(OH)14·13H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant habitualment crostes de cristalls aciculars de fins a 0,1 mm. La seva duresa no està determinada i la seva ratlla és de color groc clar. Es tracta d'un mineral radioactiu degut al seu contingut en urani. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jachymovita pertany a «07.EA: Uranil sulfats, sense cations» juntament amb la metauranopilita i la uranopilita.
S'ha trobat en peces fortament oxidades d'uns filons de dolomita rics en uraninita. Sol trobar-se associada amb la mateixa uraninita, o amb altres minerals com la uranopilita o el guix.
Referències
[modifica]- ↑ «Jáchymovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 agost 2015].
- ↑ «Jáchymovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 13 agost 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Imatges de jachymovites (anglès)