James Tissot

James Tissot

Autoretrat (cap al 1865, Fine Arts Museums of San Francisco, San Francisco)
Biografia
Naixement	Jacques-Joseph Tissot 15 octubre 1836 Nantes (Monarquia de Juliol)
Mort	8 agost 1902 (65 anys) Chenecey-Buillon (França)
Sepultura	Château de Buillon (en)
Altres noms	Coïdé
Nacionalitat	França
Formació	Lycée Saint-François-Xavier de Vannes (en) École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Lloc de treball	Londres (1871–1882) París Ramsgate
Ocupació	pintor, caricaturista, gravador
Ocupador	Vanity Fair, caricaturista (1869–1876)
Gènere	Retrat, figureta, art de gènere i pintura d'història
Moviment	Realisme i japonisme
Professors	Hippolyte-Jean Flandrin i Louis Lamothe
Influències	Lucas Cranach el Vell, Giovanni Bellini, Vittore Carpaccio, Hans Holbein el Jove i Albrecht Dürer
Carrera militar
Conflicte	guerra franco-prussiana
Obra
Obres destacables (1868) Le Cercle de la rue Royale (en) (1882) La Fortune (James Tissot) (en) (1883) The Shop Girl (en) (1890) What Our Lord Saw from the Cross (en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 236]
Família
Parella	Kathleen Irene Ashburnham Newton
Premis
(1894)  Cavaller de la Legió d'Honor

James Tissot (1836-1902) fou un pintor, gravador, esmaltador i grafista francès,^[1] el qual és conegut pels seus retrats de la societat victoriana.^[2]

Va néixer a Nantes el 15 d'octubre de 1836 al si d'una família de classe mitjana.^[3] Després de rebre una educació religiosa i quan tenia 19 anys, Tissot va anar a París per a estudiar art^[2] sota la tutela de Louis Lamothe i Jean-Hippolyte Flandrin.^[4] El 1859 va exposar al Saló de París^[5] amb 23 anys^[6] i, tot i que a l'inici de la seua carrera pintà escenes amb vestuaris històrics, cap al 1864 es va dedicar amb molt d'èxit a pintar quadres de la vida contemporània, normalment amb la presència de dones molt modernes i distingides.^[1]

A causa de la seua participació en la Guerra francoprussiana i de sumar-se a la Comuna de París (1871)^[2] es va veure obligat a refugiar-se a Londres, on va viure del 1871 al 1882.^[1] Hi va tenir tant d'èxit com havia tingut a París (va exposar les seues obres amb freqüència a la Royal Academy of Arts)^[4] i vivia amb un cert luxe a St John's Wood: l'any 1874, Edmond de Goncourt va escriure sarcàsticament que tenia "un estudi amb una sala d'espera on, en tot moment, hi havia xampany gelat a disposició dels visitants, i al voltant de l'estudi hi havia un jardí on es podia veure tot el dia un lacai vestit amb mitges de seda que netejava i polia les fulles dels arbustos".^[7]

L'any 1882, quan va morir de tuberculosi^[3] la seua amant Kathleen Newton (l'arquetípica model Tissot), va tornar a França.^[7] L'any 1885, després d'haver assolit l'èxit pintant la societat benestant de Londres i París, Tissot va experimentar una conversió religiosa quan va entrar en l'església de Saint-Sulpice de París^[8] per a "captar-ne l'atmosfera per a un quadre",^[1] la qual no només li va renovar les seues creences sinó que també va fer canviar dramàticament el seu enfocament artístic.^[9] Durant els següents 10 anys, Tissot es va dedicar a il·lustrar el Nou Testament (des d'abans del naixement de Jesús fins a la seua resurrecció) i el resultat fou una monumental sèrie de 350 aquarel·les sobre la vida de Crist, les quals combinen imatges fantàstiques amb un realisme vívid^[9] producte de les seues visites a Terra Santa (del 1886 al 1887 i el 1889)^[1] per a imbuir-se dels paisatges, l'arquitectura, el vestits i els costums de l'indret (a diferència d'altres artistes anteriors, que sovint havien representat les figures bíbliques anacrònicament, Tissot va pintar els seus personatges amb vestits que ell creia que eren històricamen autèntics gràcies a les seues observacions de les excavacions arqueològiques que s'hi feien aleshores).^[8] Aquestes il·lustracions dels fets de la Bíblia es van fer enormement populars (tant en forma de llibre com quan van ésser exposats els dibuixos originals)^[1] i foren exhibides amb un gran èxit de crítica i de públic a París (1894-1895), Londres (1896), Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova York (1898-1899) abans d'ésser comprades, a suggeriment de John Singer Sargent, pel Museu de Brooklyn el 1900^[8] (l'adquisició fou duta a terme gràcies als diners recaptats per una subscripció pública impulsada, en part, pel periòdic Brooklyn Daily Eagle, el qual instava els seus lectors a contribuir a la campanya).^[8] Posteriorment, va voler fer el mateix amb l'Antic Testament, però la mort li ho va impedir.^[10]

Les seues primeres pintures foren de temàtica romàntica i medieval, mentre que obres com Meeting of Faust and Marguerite (1861, Museu d'Orsay, París) i Marguerite at the Ramparts (1861) mostren la influència del pintor belga Jan agost Hendrik Leys.^[5] Durant les dècades del 1860 i 1870, Tissot abandona aquestes tendències a favor de temes contemporanis i començà a pintar l'alta societat (com ara, El ball a bord, 1874),^[4] de vegades amb una intenció humorística -com ara, Dues germanes (1864, Museu del Louvre, París) i Beating the Retreat in the Tuileries Gardens (1868, col·lecció privada)-.^[5] Es va interessar per l'art oriental (Young Ladies Looking at Japanese Objects, 1869, col·lecció privada)^[5] i cap a finals de la dècada del 1870 es va dedicar a fabricar objectes amb decoració cloisonné.^[4] Durant la dècada del 1880 va tenir una gran demanda com a retratista i, també, va pintar un gran nombre de quadres de temàtica religiosa.^[4] Un altre dels temes favorits de Tissot fou el port de Londres amb el riu Tàmesi: les seues pintures amb aquest riu com a fons tenen una atmosfera evocadora on, gairebé, es pot olorar el fum i sentir els crits dels estibadors i els mariners.^[3]

Els seus quadres es distingeixen fàcilment perquè li agradava molt que hi sortissin bonics vestits femenins. La seua obra és probable que hagi estat reproduïda més sovint en llibres sobre la història de la pintura. Tot i així, també posseïa una certa habilitat per a observar amb intel·ligència els matisos del capteniment social.^[1]

Durant molts anys després de la seua mort, Tissot va ésser considerat un artista enormement vulgar, però recentment s'ha produït un ressorgiment en l'interès per la seua obra que es fa evident tant en els preus a què es cotitzen els seus quadres com en els nombrosos llibres i exposicions que li han estat dedicats.^[11]

• 
  Retrat de James Tissot per Edgar Degas (vers 1867-1868, Metropolitan Museum of Art, Nova York
• 
  Dues germanes (1863, Museu d'Orsay, París)
• 
  La història avorrida (1872, col·lecció privada)
• 
  Silenci! -també conegut com El concert- (1875, Manchester Art Gallery)
• 
  Mavourneen -també conegut com a Retrat de Kathleen Newton- (1877, col·lecció privada)
• 
  El retorn del fill pròdig (1862, col·lecció privada)
• 
  Jesús es retroba amb sa mare (1886-1894, 26'5 × 36'2 cm, Museu de Brooklyn, Nova York)
• 
  Still on Top (ca. 1873, 87'6 x 53'3 cm, Auckland Art Gallery Toi o Tāmaki, Auckland, Nova Zelanda)
• 
  La germana gran (1879-1882, col·lecció privada)
• 
  Un dinar (1868, col·lecció privada)
• 
  Un convalescent (1876, Sheffield Galleries and Museums Trust, Sheffield, Anglaterra)
• 
  Jueu i armeni (1886-1889, 12'1 × 17'9 cm, Museu de Brooklyn, Nova York)
• 
  Drassana de Portsmouth -també conegut com a Com de feliç podria estar amb qualsevol- (1877, Tate Britain, Londres)
• 
  La Partie carrée (1868-1870, col·lecció privada)

• 5 d'octubre del 2005 - 15 de gener del 2006: Degas, Sickert and Toulouse-Lautrec London and Paris 1870-1910 - Tate Britain (Londres)
• 2 de novembre del 2017 - 29 d'abril del 2018: The EY Exhibition: Impressionists in London - Tate Britain (Londres)^[14]

• Ash, Russell, 1992. James Tissot. Pavilion Books. ISBN 9781851457410. [2]
• Dolkart, Judith F., David Morgan i Amy Sitar, 2009. Merrell Publishers Ltd. James Tissot: The Life of Christ. ISBN 978-1858944968. [3]
• Ely, Karen, 2011. James Tissot in England 1871-1882: A French Artist and the English Critical Response. Vdm Verlag. ISBN 9783639338775. [4]
• Kiroff, Blagoy, 2015. James Tissot: Master Drawings. CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 9781515182771. [5]
• Lochnan, Katharine (Ed.), 1999. Seductive Surfaces: The Art of Tissot. New Haven/Londres: Yale University Press. ISBN 9780300081848. [6]
• Marshall, Nancy Rose i Warner, Dr. Malcolm, 1999. James Tissot: Victorian Life/Modern Love. Yale University Press. ISBN 9780300081732. [7]
• Matyjaskiewicz, Krystyna, 1984. James Tissot. Phaidon Press. ISBN 9780714823652. [8]
• Misfeldt, Willard, 2003. Albums of James Tissot. University of Wisconsin Press. ISBN 9780879722104. [9]
• Peitcheva, Maria, 2015. James Tissot:Drawings Colour Plates. CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 9781519578686. [10]
• Warner, Malcolm, 1982. Tissot. Medici Society. ISBN 9780855030650. [11]
• Wentworth, Michael Justin, 1978. James Tissot: Catalogue Raisonne of His Prints. Minneapolis: Minneapolis Inst of Arts. ISBN 9780912964072. [12]
• Wood, Christopher, 1986. Tissot. New York Graphic Society. ISBN 9780821216354. [13]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Tissot

• Art Institute of Chicago (anglès)
• Fine Arts Museums of San Francisco (anglès)