James Whyte Black

James Whyte Black

Biografia
Naixement	14 juny 1924 Uddingston (Escòcia) (en)
Mort	21 març 2010 (85 anys) Londres
Causa de mort	càncer de pròstata
Sepultura	Burial Ground, Ardclach Old Parish Church (en)
Canceller Universitat de Dundee
1992 – 2006 ← Simon Ramsay – Narendra Patel →
Dades personals
Formació	Universitat de St Andrews Universitat de Dundee Beath High School (en)
Activitat
Camp de treball	Farmacologia
Ocupació	metge, cardiòleg, professor d'universitat, inventor, farmacòleg, farmacèutic, químic
Ocupador	University College de Londres Imperial Chemical Industries Universitat de Glasgow King's College de Londres Universitat de St Andrews
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1991–) Academia Europaea (1989–) Col·legi Reial de Metges Reial Societat d'Edimburg Royal Society
Altres
Títol	Knight Bachelor
Premis
(2004)  Medalla de la Royal Society (1996)  doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca (1994)  Ellison–Cliffe Lecture (en) (1993)  company honorífic del Col·legi Reial de Cirurgians d'Anglaterra (1988)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1983)  Premi Scheele (1982)  premi Wolf de medicina (1981)  Medalla John Scott (1980)  Cameron Prize of the University of Edinburgh (en) (1979)  Premi Gairdner (1979)  Premi InBev-Baillet Latour de salut (1978)  Premi Mullard (1976)  Premi Lasker-DeBakey a la Investigació Mèdica Clínica  Membre del Reial Col·legi de Metges de Londres  Membre de la Reial Societat d'Edimburg  Orde del Mèrit  Membre de la Royal Society  Knight Bachelor

Sir James Whyte Black OM FRS FRSE FRCP (Uddingston, Escòcia, 14 de juny de 1924 - Londres, 21 de març de 2010) fou un farmacòleg i professor universitari escocès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.^[1]

Va néixer el 14 de juny de 1924 a la ciutat escocesa d'Uddingston. Va estudiar medicina a la Universitat de St. Andrews, en la qual es va llicenciar l'any 1946. Va ser coordinador del departament de fisiologia d'aquesta Universitat abans d'ocupar una plaça de lector a la Universitat de Malaya, la més antiga de Malàisia. Va retornar a Escòcia el 1950, moment en el qual va iniciar les seves activitats l'Escola de Veterinària de la Universitat de Glasgow, en la qual establí un departament de Fisiologia. Va alternar la seva carrera acadèmica amb diversos treballs en la indústria farmacèutica i va ser nomenat professor de farmacologia del University College i el King's College de Londres. Entre 1992 i el 2006 fou rector de la Universitat de Dundee.

Membre de la Royal Society de Londres, l'any 1981 va ser nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit, sent nomenat l'any 2000 membre de l'Orde del Mèrit, la condecoració més alta concedida al Regne Unit.

Interessat en el coneixement científic i clínic de la cardiologia, la seva invenció a finals de la dècada del 1950 del propanolol, a partir de la síntesi de la cimetidina, va revolucionar el tractament contra l'angina de pit i és considerada com una de les més importants contribucions a la medicina i la farmacologia clíniques del segle xx.

L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Gertrude Elion i George H. Hitchings, pel descobriment d'importants principis en el tractament amb fàrmacs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Whyte Black

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1988 (anglès)