Jaume III de Mallorca

Plantilla:Infotaula personaJaume III de Mallorca

Retrat del segle xvi, que representa idealitzadament Jaume III de Mallorca. (Galeria de retrats dels reis de Mallorca de l'Ajuntament de Palma) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1315 Modifica el valor a Wikidata
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1349 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Llucmajor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de València Modifica el valor a Wikidata
Rei de Mallorca
4 setembre 1324 – 25 octubre 1349
← Sanç I de Mallorca – Pere el Cerimoniós → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Comte de Cerdanya
Rei de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
CònjugeConstança d'Aragó i d'Entença
Violant de Vilaragut Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran de Mallorca i Aragó
 () Jaume III de MallorcaConstança d'Aragó i d'Entença
Jaume IV de Mallorca
 () Jaume III de MallorcaConstança d'Aragó i d'Entença
Elisabet de Mallorca
 () Jaume III de MallorcaConstança d'Aragó i d'Entença Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran de Mallorca Modifica el valor a Wikidata  i Isabel de Sabran Modifica el valor a Wikidata
GermansPagà de Mallorca
Ferran de Mallorca
Joan de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Orígens familiars

[modifica]

Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II, i d'Isabel de Sabran, comtessa de Matagrifó, nasqué a Catània el 5 d'abril de 1315. En morir la seva mare per complicació del part, Jaume fou traslladat a Perpinyà pel cronista Ramon Muntaner per l'encàrrec que li feu l'Infant Ferran, son pare. A Perpinyà fou posat a cura de la seva àvia la reina vídua de Mallorca Esclarmonda de Foix. Jaume no conegué son pare Ferran, que morí en la Batalla de Manolada (Èlide, Grècia) el 1316.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Pere II d'Aragó
(el Catòlic)
 
 
 
 
 
 
 
8. Jaume I d'Aragó
(el Conqueridor)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
4. Jaume II de Mallorca
(el Prudent)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
9. Violant d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Violant de Courtenay
 
 
 
 
 
 
 
2. Ferran de Mallorca
(Príncep d'Acaia)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Roger Bernat II de Foix
 
 
 
 
 
 
 
10. Roger IV de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Ermesenda de Castellbò
 
 
 
 
 
 
 
5. Esclarmonda de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Ramon Folc IV de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
11. Brunisenda de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Agnès de Tarroja
 
 
 
 
 
 
 
1. Jaume III de Mallorca
(el Temerari)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Eleziar de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
12. Ermengol de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Cecilia d'Augoult de Ponteves
 
 
 
 
 
 
 
6. Isnard de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Albe d'Albe
 
 
 
 
 
 
 
13. Lauduna d'Albe
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27 Lauduna?
 
 
 
 
 
 
 
3. Isabel de Sabran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Jofre I d'Acaia
 
 
 
 
 
 
 
14. Guillem II d'Acaia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Elisabet de Chappes
 
 
 
 
 
 
 
7. Margarita d'Acaia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Miquel II Àngel-Comnè
 
 
 
 
 
 
 
15. Anna Commena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Teodora Petraliphaina
(Sta. Teodora d'Arta)
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i descendència

[modifica]

El 24 de setembre de 1336 es casà a Perpinyà amb Constança d'Aragó, filla d'Alfons IV d'Aragó, amb la qual tingué tres fills:

El 10 de novembre de 1347, es casà amb Violant de Vilaragut, amb la qual tingué dues filles:

  • la infanta Esclarmonda de Mallorca (1348-1349)
  • la infanta María de Mallorca (1349-1349)

Els historiadors debaten quina de les dues dones de Jaume III s'ha de relacionar amb la poeta reina de Mallorca.[3]

Herència i regnat

[modifica]

Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per a imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat, es creà el Consolat de Mar a Palma (1326), es redactaren les Lleis Palatines (1337), que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya i es van encunyar a la seca de Perpinyà els florins mallorquins d'or pur.[4]

El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort en la Batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, en què també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume. Va ser soterrat primerament a l'església parroquial de Llucmajor, però poc després el rei d'Aragó decidí enviar les despulles de Jaume a la Seu de València, per por que els mallorquins li retessin homenatge. El 1905 les seves cendres se repatriaren a la Seu de Mallorca on està soterrat a la Capella de la Trinitat (no oberta al públic) al davant de la tomba del seu avi Jaume II de Mallorca, a un dels laterals de la capella.

Títols i successors

[modifica]
Jaume III de Mallorca
Naixement: Catània 1315 Mort: Llucmajor, 25 d'octubre de 1349
Títols
Precedit per:
Sanç I de Mallorca
"el Pacífic"
(oncle) 		Rei de Mallorca
(Llista de reis de Mallorca)
(1324–1349) 		— Territori perdut: —
Batalla de Santa Ponça
(1343)
Batalla de Llucmajor
(1349)
— Conqueridor —
Pere IV d'Aragó
"el Ceremoniós"
Corona d'Aragó
Comte de Rosselló i Cerdanya
(Llista de comtes de Rosselló)
Comtat de Rosselló, Vallespir
Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent
(1324–1349)
Senyor de Montpeller i Omeladès
(Llista de senyors de Montpeller)
(1324–1349) 		— Territori perdut: —
Venut al rei de França
(1349)
— Beneficiari —
Felip VI de França
Casa de Valois
Vegeu texts en català sobre Jaume III de Mallorca a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Notes

[modifica]
  1. ↑ A. Campaner [2] afirma que es tractaria de l'Infant Ferran, germà de Jaume III, i no d'un fill d'aquest.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Martínez Ferrando, J. Ernest. La tràgica història dels reis de Mallorca. Barcelona: Aedos, 1960, p. 251. ISBN 8470030590. 
  2. ↑ Campaner i Fuertes, Álvaro. Cronicon Mayoricense. Noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 á 1800 extraidas de las apuntaciones, diarios, misceláneas y obras manuscritas de D. Guillermo Terrassa (etc.). Palma: Juan Colomar i Salas, 1894, p. 123. 
  3. ↑ «Reina de Mallorca». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. ↑ Carbonell i Curell, Anna; Abad i Carilla, Montserrat. Història, política, societat i cultura dels països catalans. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 398. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume III de Mallorca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_III_de_Mallorca&oldid=34124210»