Joan Blanquer i Panadès
 (1999)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1912 Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Mort | 2002 (89/90 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, professor de català |
| Premis | |
| |
Joan Blanquer i Panadès (Castellar del Vallès, 8 de maig de 1912 - Sabadell, 2002) fou un director de cinema amateur català.
Nascut al molí de Fontscalents de Castellar del Vallès, Joan Blanquer i Panadès era un administratiu de professió que dedicà gran part de la seva a realitzar pel·lícules i documentals amateurs i desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental.
Després de la Guerra Civil, l'any 1940 va anar viure a Sabadell, es va casar amb Cèlia Carraté i va tenir un fill.
La seva obra més coneguda és El pa nostre de cada dia, filmada l'any 1950 juntament amb el cineasta i càmera sabadellenc Ramon Bardés i Abellà, en què crítica les condicions de vida de la postguerra a Espanya, gravant com arriba a Sabadell un nen famèlic, provinent de la immigració dels anys 50 a Catalunya. Blanquer també fou guionista de diferents pel·lícules amateurs, guardonades per revistes especialitzades.[1]
El 1985 promogué l'entitat Amics de la Filmoteca de Sabadell que, gràcies a la seva iniciativa, edità "Cinescrits" (1983-85, quatre núm.). Professor de català durant el franquisme i capdavanter de l'activitat cultural a la ciutat.[2]
L'any 1995, la Fundació Lluis Carulla li va atorgar el Premi d’Actuació Cívica per la seva tasca com a professor de català durant el franquisme i el seu activisme en diverses iniciatives culturals de Sabadell: els Amics del Cinema, la delegació d'Òmnium Cultural a Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach.[3] Va col·laborar amb la Unió Excursionista de Sabadell, la Comissió Municipal de Normalització Lingüística i l'Arxiu d’Història de Castellar. També va ser jurat del Premi Pere Quart d’humor i sàtira i va col·laborar a la Forja, Plaça Vella i Artilletres.[4]
L'any 2000 l'Ajuntament de Castellar va publicar el llibre Castellar en el meu record [4] on es recullen els 60 articles que Joan Blanquer havia anat publicant al setmanari Forja. En aquest aplec de records l'autor explica la vida, els costums, les tradicions dels castellarencs i de les entitats de l'època.
El seu llegat també deixa una dedicació en la promoció de la cultura i llengua catalana (va ser accionista de la discogràfica Edigsa) així com diferents investigacions sobre història local. Morí a Sabadell l'any 2002.[1]
A la població natal, hi ha un centre educatiu dedicat a la seva memòria.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «AMATEUR FILM UNDER THE INFLUENCE OF NEO-REALISM» (en anglès). International Documentary Film Festival. Instituto Navarro de las Artes Audiovisuales y la Cinematografia. [Consulta: 9 setembre 2011].
- ↑ «Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Membre numerari de la Fundació Bosch i Cardellach». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Revista L'Actual». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «Escola Joan Blanquer». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 9 setembre 2011].