Joan Casanelles i Ibars

Joan Casanelles i Ibars

Biografia
Naixement	25 juny 1904 Barcelona
Mort	14 juliol 1986 (82 anys) Barcelona
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 14 juliol 1986 (renúncia) – Rafael Madueño i Sedano → Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Senador al Senat espanyol
1r març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Diputat a les Corts republicanes
11 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona
Diputat al Parlament de Catalunya
10 desembre 1932 – 7 octubre 1934 Circumscripció electoral: Barcelona ciutat Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Tinent d'alcalde Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	candidat independent (1982–1986) Esquerra Republicana de Catalunya (1931–1982)
Membre de	Ateneu Barcelonès

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

El seu pare Jaume Casanelles i Feixes (+ 1928)^[1] era natural de Lleida, la seva mare Teresa Ibarz i Marco. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera marxà a París per ampliar estudis a la Sorbonne, on va editar setmanari El Fuet i contactà amb exiliats catalans i espanyols (Francesc Macià, Jaume Miravitlles, Miguel de Unamuno). Quan el 1931 es proclamà la Segona República Espanyola va tornar i ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'ajuntament de Barcelona, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1934 va fundar i finançar el diari L'Opinió i formà part del grup d'escindit al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. del que en fou dirigent. Fou empresonat després dels fets del sis d'octubre.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat pel Front d'Esquerres.^[2] Quan Joan Lluhí i Vallescà fou nomenat ministre de treball el nomenà sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a Calataiud quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menéndez, ex cap de la direcció general de l'estat. Ambdós foren duts a Saragossa i després a Pamplona, on foren condemnats a mort per les autoritats franquistes. Menéndez fou afusellat, però Casanellas, després de vuit mesos d'empresonament, fou bescanviat per Josep Maria Milà i Camps, primer comte de Montseny.

En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i després a Mèxic, on dirigí el Banc de la Propietat i una empresa industrial, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la República a l'exili fins que va retornar el 1976. Tornà a militar a ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per una coalició PSC-ERC.^[3] El 1978 presidí la comissió de traspassos de serveis entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya. El 1982 deixà ERC i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat com a independent elegit dins les llistes del PSC-PSOE. Fou membre de l'Ateneu Barcelonès.^[4]

• Joan Casanelles a memòriaesquerra.cat