Joan Galeàs Sforza
Medalla de marbre | |
Nom original | (it) Gian Galeazzo Sforza |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 juny 1469 Abbiategrasso (Itàlia) |
Mort | 21 octubre 1494 (25 anys) Pavia (Itàlia) |
Duc de Milà | |
1476 – 1494 | |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Sforza |
Cònjuge | Isabel de Nàpols |
Fills | Francesco Sforza, Ippolita Maria Sforza, Bona Sforza |
Pares | Galeàs Maria Sforza i Bonna de Savoia |
Germans | Blanca Maria Sforza Caterina Sforza Anna Maria Sforza |
Parents | Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, cunyat |
Joan Galeàs Sforza (en italià: Gian Galeazzo Maria Sforza o Giovan Galeazzo Sforza) (Abbiategrasso, Ducat de Milà 1469 - Pavia 1494) fou el duc de Milà entre 1476 i 1494.[1]
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 20 de juny de 1469 a la ciutat d'Abbiategrasso sent el fill primogènit del duc Galeàs Maria Sforza i Bonna de Savoia. Era net per línia paterna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti, i per línia materna de Lluís I de Savoia i Anna de Lusignan. Fou germà de Blanca Maria Sforza, casada primer amb Filibert I de Savoia i després amb Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic.
Ascens al tron ducal
[modifica]El desembre de 1476 fou assassinat el seu pare, per la qual cosa fou nomenat amb 7 anys duc de Milà, si bé inicialment rebé la regència de la seva mare. El 1479 el seu oncle Lluís Maria Sforza prengué la regència, arravatant-li tot el poder i convertint-se en governador de la ciutat.
Morí el 21 d'octubre de 1494 a la ciutat de Pavia, suposadament enverinat pel seu oncle Lluís Maria, el qual el succeí al ducat.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà el 2 de febrer de 1489 amb Isabel de Nàpols, filla del rei Alfons II de Nàpols i Ippòlita Maria Sforza. D'aquesta unió nasqueren:
- Ippòlita Maria Sforza (1490-1501)
- Francesc Sforza (el duquet) (1491-1512), religiós
- Bona Sforza (1495-1558), casada el 1518 amb Segimon I de Polònia
Referències
[modifica]
Precedit per: Galeàs Maria Sforza | Duc de Milà 1476 – 1494 | Succeït per: Lluís Maria Sforza |