Joan Godó i Llucià
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1851 Igualada (Anoia) |
| Mort | 3 juny 1935 (84 anys) Igualada (Anoia) |
 Alcalde d'Igualada | |
| febrer 1930 – març 1930 | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 maig 1910 – 2 gener 1914 ← Frederic Rahola i Trèmols – Manuel González i Vilart → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada Electe a: eleccions generals espanyoles de 1910 | |
| Alcalde d'Igualada | |
| 27 febrer 1887 – 5 desembre 1890 | |
| Director Igualadina Cotonera | |
| 1935 – Joan Godó i Pelegrí → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Igualada |
| Ocupació | empresari, polític |
| Partit | Partit Liberal Fusionista |
| Família | |
| Fills | Joan Godó i Pelegrí |
| Pare | Ramon Godó i Pié |
| Premis | |
Joan Godó i Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851 - Igualada, 3 de juny de 1935),[1] conegut popularment com el Morrut,[2] fou un polític i empresari català, fill de Ramon Godó i Pié i nebot dels fundadors de La Vanguardia Carles Godó i Pié i Bartomeu Godó i Pié.
Trajectòria
[modifica]Joan Godó i Llucià, segon dels disset fills de Ramon Godó i Pié, dirigí i fou propietari de La Igualadina Cotonera, empresa tèxtil amb més de 500 treballadors on el 1885[1] s'hi va fer la primera instal·lació d'enllumenat elèctric d'Igualada amb producció pròpia.[3] Membre destacat del Partit Liberal a Igualada, en fou alcalde entre el 27 de febrer de 1887 i el 5 de desembre de 1890 i de nou en un breu període entre el 26 de febrer i el 18 març de 1930.[1] Durant el seu primer mandat com a alcalde es construïren les carreteres de Manresa, Valls i Carme i es van fer millores urbanístiques.[1] El 1899 va ser un dels fundadors del Cercle Mercantil.[1] Fou caporal del sometent del districte, que incloïa 34 pobles.[1]
Fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910[4] i durant 12 anys fou diputat provincial.[1] Fou nomenat cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica i posseïa la medalla d'or del Bruc.[1]
El seu fill primogènit, Joan Godó i Pelegrí (1876-1957), fou el continuador dels negocis industrials de la família, i també arribà a ser alcalde d'Igualada (1906-1914).
A Igualada hi ha un carrer en honor de Joan Godó i Llucià. Està previst que l'edifici històric de La Igualadina Cotonera aculli en el futur el Museu de la Premsa de Catalunya segons el conveni signat entre l'ajuntament d'Igualada i el Grup Godó.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
- ↑ Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine.
- ↑ «Biografies anoienques». Arxivat de l'original el 2016-02-04. [Consulta: 1r juny 2009].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ La Vanguardia, 21 d'octubre de 2009, El Museu de la Premsa de Catalunya ya es noticia Arxivat 2011-02-11 a Wayback Machine. (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Boyer i Ferrer Josep Roca i Puget | Alcalde d'Igualada 1887-1890 (febrer-març) 1930 | Succeït per: Joan Figuerola i Fàbrega Josep Lladó i Ferran |
Antoni Castell de Pons (1876) · Manuel Camacho Fernández (1879) · Bartomeu Godó i Pié (1881/1886) · Francesc Gumà i Ferran (1884) · Josep Maria Rius i Badia (1891) · Carles Godó i Pié (1893-1896) · Josep Balcells i Cortada (1893/1898) · Ramon Godó Lallana (1899-1905) · Frederic Rahola i Trèmols (1907) · Joan Godó i Llucià (1910) · Manuel González i Vilart (1914-1916) · Carles de Camps i d'Olzinellas (1918) · Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira (1919-1923) |  | |
