Joan Hunyadi
.svg)
Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al segle xv, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Biografia
[modifica]Originari d'una família de boiars romanesos, va passar a l'església catòlica i va ingressar a la noblesa hongaresa. Joan Hunyadi es va distingir entre 1440 i 1444 quan amb el rei de Polònia Ladislau de Varna va organitzar una croada contra l'Imperi Otomà per lliurar els Balcans amb l'ajut de cavallers francesos i del voivodat de Valàquia. La croada es va encallar davant de Kaliakra, prop de Varna.
El 1446 va ser designat com a regent del Regne d'Hongria durant la minoria d'edat del jove rei Ladislau el Pòstum.
Hunyadi no va renunciar a alliberar els Balcans dels turcs. El setembre de 1448 va organitzar una nova croada a Sèrbia de nou també vençuda pel soldà Murat II a la Batalla de Kosovo el 18 d'octubre de 1448. En aquesta batalla l'exèrcit de Gjergj Kastriot Skanderbeg no es va poder unir-s'hi. Finalment tota Sèrbia fou ocupada pels turcs i es va acabar amb qualsevol esperança de salvar Constantinoble.[1]
Hunyadi fou fet presoner pel dèspota serbi Đurađ Branković, que només el va alliberar després de cobrar un rescat de 100.000 florins, la restitució dels dominis confiscats a Hongria i el casament del fill gran de Hunyadi, Vladislavus Hunyadi, amb Elisabeth, filla de Catherina Branković i d'Ulrich de Cillei.
Quan va retornar a Hongria, va reforçar les defenses del país, ja que havia abandonat la regència, però va defensar els drets del rei Ladislau, tot i que havia arribat a oferir la corona a Alfons el Magnànim.[2] Va defensar victoriosament la ciutat de Belgrad en el setge de 1456 i va fer retrocedir els turcs fins a Bulgària. Entretant, Vlad Țepeș es dirigia a Valàquia reconquerint la seva terra natal matant Vladislau II de Valàquia, aliat de Hunyadi.[3]Poc després d'aquesta victòria Hunyadi va morir, segurament a causa de la pesta.
Descendència
[modifica]Va tenir dos fills Vladislavus Hunyadi (en romanès, Vlad de Hunedoara, en hongarès, Hunyadi László) i Mathias Corvin (en romanès Matei Corvin, en hongarès, Hunyadi Mátyás) que fou elegit rei d'Hongria.
Referències literàries
[modifica]La figura de Hunyadi va servir a Joanot Martorell per construir el personatge de Tirant lo Blanc.[4] Cavaller expert, militar de cert èxit i prestigi, fou capaç de vèncer els turcs en el clímax de la seva carrera, ja que després va morir. Per altra banda, en ser originari de Valàquia el seu nom es va deformar Vlac i d'aquí Blanc o el cavaller blanc, que podria ser una de les fonts del nom de Tirant. Finalment dir, que Hunyadi tenia com a emblema un escut completament blanc amb un corb enmig, igual que Tirant.
- Michel de Montaigne en fa al·lusió als Assaigs II,29 i també Antoine-Henri de Bérault-Bercastel a la Histoire de l'église (1809).
Referències
[modifica]- ↑ Bury, J.B.. The Cambridge Medieval History volumes 1-5 (en anglès). Plantagenet Publishing, p. 1814.
- ↑ «Joan Hunyadi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Melton, J. Gordon. Faiths across time: 5,000 years of religious history (en anglès). vol.3 1400-1849. ABC-CLIO, 2014, p. 991. ISBN 9781610690263.
- ↑ Casanova, Emili. «Concordaces curioses dels antropònims Tirant lo Blanc i Carmesina». A: Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. Universitat de València, 2002, p. 594. ISBN 8437054435.
Bibliografia
[modifica]- Xenopol, Alexandru D., Histoire des Roumains, i, Paris, 1896
- Milton G. Lehrer and David Martin,Transylvania: History and Reality, Bartleby Press; 1986
- Ion Grumeza, Dacia: Land of Transylvania, Cornerstone of Ancient Eastern Europe, Hamilton Books, 2009
- Constantin C Giurescu,Transylvania in the history of Romania: An historical outline,Garnstone P; 1969
- Stefan Pascu, A History of Transylvania, Wayne State Univ Pr, 1983
